És la cara de les nits de dissabte a TV3, les de l'actualitat en profunditat. Laura Rosel, presentadora del programa Preguntes freqüents de TV3, té preguntes per a tot, però també respostes a les preguntes que li fem. Amb una llarga trajectòria com a periodista a les espatlles, Rosel és ara una de les cares conegudes de televisió catalana i el seu programa, un dels més vistos de la graella. Fora de l'objectiu de les cameres, la sabadellenca continua aocmpanyada per les cançons de sempre i volem descobrir quines són.



1. Cançó que et porti a la teva època a Ràdio Sabadell.
"Wa Yeah!", d'Antònia Font.

 
"Tinc un record dolç de l’etapa a Ràdio Sabadell. Va ser el meu primer contacte amb el periodisme. Era una ràdio local amb ànima de gran mitjà: hi havia projecte, ambició, bona fusta i, sobretot, un gran ambient. L’equip era molt jove i tenia moltes ganes de fer ràdio, de trepitjar el carrer, de passar-ho bé. D’aquella etapa en vaig treure alguns dels meus millors amics i la certesa que hi ha grups de persones que junts funcionen millor, com el "Wa Yeah!" d’Antònia Font, que quan la cantes i la balles amb els teus passa de cançó a himne."

2. Cançó amb la veu més radiofònica que hagis sentit mai.
"Maria", de Blondie.


"Vaig descobrir Blondie tard i per casualitat: sonava en una emisora de radiofórmula mentre canviava de dial. Em va atrapar i des d’aleshores és una de les meves cançons preferides. No falla mai. M’agrada tot, d’aquest tema, però especialment m’apassionen la força i el missatge d’una banda de rock que neix a la meitat dels 70 liderada per una dona. I des del primer moment, trobo que la veu de Deborah Harry és única." 

3. Cançó que et remeti al teu salt a Rac1.
"Absolute Beginners", de David Bowie.


"David Bowie és un dels noms de referència a la meva banda sonora particular; no entenc la música sense ell. Sovint quan l’escolto he de deixar de fer el que estic fent perquè la seva música se m’emporta: m'entra a dins, s’apodera de les emocions. Quan vaig arribar a Rac1 em sentia com una nena petita: feia salts d’alegria per dins de la il·lusió de trepitjar la planta 15 i alhora estava morta de por: I si no en sabia? Si no ho feia prou bé? Estava molt emocionada i entusiasmada. Sabia que treballar a Rac1 “se m’emportaria”, com l’'Absolute Beginners' de Bowie."

4. Cançó que expliqui la relació que ha tenir el periodisme amb l’actualitat política.
"El corredor", de Mishima.


"Entenc que amb 'El corredor' Mishima explica la relació que un grup de música té amb el seu públic i amb les actuacions en directe. Em serveix d’exemple per intentar desxifrar la relació que des del meu punt de vista el periodista ha de tenir amb l’actualitat. Fem servir paraules, sons, imatges i silencis combinats amb més o menys encert i bon gust, amb un únic objectiu: servir el lector, l’oient o l’espectador. El periodista es deu a l’audiència. Així és com jo entenc la meva professió: estic al servei de l’audiència."

5. Cançó que no imaginaríem mai que t’agrada.
"La mamma morta", de Maria Callas.

"Quan era adolescent, a més de seguir els grups mes comercials em va agafar per fer experiments. Un d’ells era descobrir cantants d’altres èpoques. Havien de ser dones que haguessin triomfat. Volia saber per què eren encara tan venerades artistes com Edith Piaf o Maria Callas. Amb la paga d’un parell de setmanes em vaig comprar un CD recopilatori de cadascuna. Ara els guardo com autèntics tresors. Totes dues em van enamorar. Dues dones tan diferents però alhora tan semblants: cos fràgil, personalitat forta, història marcada pel drama i la passió, i veu poderosa. He triat 'La mamma morta', un tema que Callas broda, però en podria haver triat qualsevol altre d’ella o d’Edith Piaf. Potser és la tria més difícil de totes!"

6. Cançó que expliqui com et sents presentant Preguntes freqüents a TV3.
"Everything Now", d'Arcade Fire.


"Preguntes freqüents és el repte professional més gran que he afrontat fins ara. El més exigent i apassionant. Em té absorbida i jo m’hi entrego amb tota l'energia. Si he de pensar una cançó que em remeti a aquesta sensació de 'donar-se', la primera que em ve al cap és 'Everyhing Now' d'Arcade Fire. No dubtis, llença-t’hi, fes-ho ara, deixa’t portar, dona-ho tot."

7. Cançó que et recordi la millor experiència que hagis fet com a periodista.
"Llepar-te", de Mishima.

"Afortunadament, el periodisme m’ha donat un munt de bones experiències. No recordo haver-m’hi avorrit ni un sol dia. I els mals moments, que evidentment també han existit, tinc facilitat per oblidar-los sense més. Així que em quedo amb la part positiva, que és enorme, de la meva vida com a periodista. La meva feina em genera tan bones vibracions com un dels himnes (almenys per a mi) de Mishima: 'Llepar-te'." 

8. Cançó que t’hagi ajudat a resoldre dubtes personals en més d’una situació.
"What kind of man", de Florence and The Machine.


"Sovint recorro a referents femenins per trobar la inspiració en situacions vitals complicades. El descobriment de Florence and The Machine ha estat un dels moments més reveladors dels últims anys per a mi. Una amiga me’n va parlar perquè li sobrava una entrada per Barcelona. El concert me’l vaig perdre, però em va picar la curiositat i vaig voler saber de què anava això de Florence. L’impacte va ser immediat. Té un magnetisme i una força increïbles. És combustible que m’ajuda a tornar a creure en mi mateixa i reafirmar-me com a dona."

9. Cançó de la teva vida.
"The Scientist", de Coldplay.


"Irresistible. La millor. Poden passar mesos o fins i tot anys sense escoltar-la. I de cop torna amb la mateixa intensitat del mateix dia. M’emociona, em fa somiar, em desconnecta de la realitat."

10. Si haguessis d'actuar amb algun artista o grup musical, amb qui seria i quina cançó?
"Sherry Darling", de Bruce Springsteen.


"De tots els concerts als quals he anat fins ara no n’hi ha cap, ni un de sol, que superi els de Bruce Springsteen. No n’era fan el primer cop que hi vaig anar, ni tampoc en soc ara, però sempre seré devota del directe del Boss i la seva E Street Band. No hi ha cap altre artista capaç de donar-se tant a dalt de l’escenari. Ell regala talent i alegria al públic. Deixa la vida a cada actuació. No hi ha ningú igual. Per això, si mai hagués d’actuar amb algú (cosa astrofísicament improbable) seria amb el Boss i amb un dels temes que més bona energia desprenen de la seva col·lecció, 'Sherry Darling'."