Enguany es compleixen cinquanta anys que la banda anglesa The Who va editar el disc que és considerat la quinta essència del que es va anomenar 'òpera rock'. Tommy (Decca, 1969) va ser un doble disc, el quart llarga durada de The Who, la història ideada pel guitarrista i compositor de la banda, Pete Townshend, sobre un jove noi sord, cec i mut –Tommy, esclar–, que després que els seus pares assagessin amb ell tota mena de tractaments, van trobar en les màquines de pinball la solució als seus problemes de solitud i desarrelament.

El disc no va esdevenir un èxit d'entrada, però avui en dia és considerat el punt d'inflexió definitiu en la carrera de The Who; una obra conceptual musicalment molt elaborada, que va assolir el zenit en la interpretació íntegra en directe a la Universitat de Leeds (Anglaterra) l'any 1970, i que es pot sentir en l'edició ampliada de l'històric Live at Leeds (Decca, 1970), editada en CD l'any 2001. La banda –Roger Daltrey a la veu, Pete Townshend a la guitarra, John Entwistle al baix i Keith Moon a la bateria– va enregistrar en solitari les 24 cançons del disc, de les quals es van extreure tres senzills: "Pinball Wizard", "I'm Free" i "See Me, Feel Me".


Del plat al cel·luloide
A principi de la dècada dels setanta, el quartet anglès havia incrementat la popularitat amb discos com els exitosos Who's Next (Decca, 1971) –amb "Baba O'Riley", "Behind Blue Eyes" o "Won't Get Fooled Again"– i el també conceptual Quadrophenia (MCA, 1973). Va ser el moment ideal perquè el productor musical Robert Stigwood decidís que Tommy havia de tenir la seva versió cinematogràfica. I aquesta va recaure a mans del controvertit realitzador anglès Ken Russell, que tenia entre els seus principals actius Women in Love (1969), The Devils (1971) –totes dues amb Oliver Reed– i la biografia del compositor Mahler (1974).

El rodatge va començar l'any 1974, i al repartiment de la pel·lícula hi havia el cantant de The Who, Roger Daltrey, interpretant Tommy, rodejat d'actors com Oliver Reed, Ann Margret, Jack Nicholson i Robert Powell, acompanyats pel concurs de músics com Elton John, Tina Turner i Eric Clapton, a més de la resta de components de The Who. Margret va rebre una nominació als Oscar com a millor actriu, i Townshend també per la seva banda sonora.
  El resultat va ser un dels millors musicals rock de la història, que va recaptar set vegades el seu cost, i va esdevenir un nou referent només igualat pel faraònic The Wall (Harvest, 1979) i la seva adaptació fílmica, obra d'Alan Parker, l'any 1982.

Entre les curiositats del film, cal destacar que es va enregistrar en sistema de so quintafònic, en una època en què començava a desenvolupar-se el so quadrafònic. Era un sistema ideat per l'enginyer de so John Mosely, i que afegia a les quatre pistes de mescla una de cinquena en posició 'central'.


La banda sonora
Una de les curiositats de l'adaptació al cinema de Tommy va ser l'enregistrament d'una nova banda sonora. En cap moment la pel·lícula es referencia al disc original. Pete Townshend va crear nous arranjaments a la partitura, incrementant l'ús de sintetitzadors i emprant músics de sessió com Caleb Quaye (Elton John), Phil Chen (Jeff Beck), Nicky Hopkins (The Rolling Stones), Ron Wood (The Faces, The Rolling Stones) o el bateria Kenney Jones –que posteriorment va ser el substitut de Keith Moon a The Who amb la seva mort el 1978–.
 
La banda sonora és interessant especialment per les històriques recreacions d'Elton John de "Pinball Wizard", Tina Turner amb "Acid Queen" i Eric Clapton amb el blues de Sonny Boy Williamson "Eyesight to the Blind".


 

Vols aconseguir una entrada?
Tommy s'exhibirà en un únic passi als Cinemes Verdi de Barcelona aquest dissabte 27 d'abril, a les 23.50 h, en el marc del Barcelona Film Festival. És una oportunitat única per reviure el film de Ken Russell, projectat amb el sistema quintafònic original.

Per aconseguir una entrada doble (en tenim 25!) només cal que omplis aquest formulari amb les teves dades, i el teu nom serà en una llista a la taquilla dels Verdi.