Quina és l’última vegada que t’has quedat hipnotitzat per una cançó? Parlem d’aquell llampec imprevisible que creua per davant i per darrere. I també pel costat. Sense artificis. Si la cançó et mira, et mira. I ja està. Fem un repàs urgent per una vintena de tonades de la història del Sona9, des del 2001 fins al 2018. En aquesta primera part us deixem cançons entre l'any 2001 i el 2006.

"Jols"
Sapo
2001

“Tots els temes de Sapo tenien a veure amb bromes internes del grup, ximpleries que ens passaven, coses que havíem vist a la tele de petits o algun personatge que, de cop, trobàvem pel carrer i ens feia riure perquè havia dit alguna expressió estranya i que després podríem fer servir en alguna lletra”, aclareix Jordi Busquets, imaginatiu exguitarrista de la flamígera formació del Berguedà i company de viatge actual d’artistes destacats com Quimi Portet o Albert Pla, entre altres. Constituït com un divertiment, el conjunt Sapo va saber crear ballables trames de rock-funk verinós i de vena inflamada; abordatges lliures on era possible cantar al robot animat “Mazinger”, al “Patufet” o, fins i tot, als caramels “Jols” de la cançó que ens ocupa. Refrescants, de veritat.


"Si et cou, és que pica"
Gadegang
2002

El tema promocional de l’exitosa sèrie Merlí de TV3 –molt abans cançó de l’estiu 2004– ha quedat lligada a l’insubornable professor de filosofia i els seus alumnes. La composició, de la segona edició del Sona9, mostrava la personalitat de Gadegang de Cambrils, especialista a mesclar folk amb electrònica.


"Dalinianes"
Sanpedro
2002

L’arbre genealògic de la banda barcelonina Sanpedro alça branques majestuoses que condueixen a grups amb el perfil d’Egon Soda, The New Raemon o Love of Lesbian. Però molt abans d’aquell preciós i reivindicable L’atracció monumental (Cydonia Records, 2007), el vocalista Oriol Canals ja va retre homenatge a una pintura de Dalí que el captivava, Remordiment (Esfinx enterrada en la sorra). En les seves paraules: “La imatge del quadre representava bastant bé el meu estat d’ànim d’aquella època. Vaig veure l’obra al llibre Vida secreta de Salvador Dalí i vaig compondre la cançó en una tarda. Després, al local d’assaig, els altres van acabar d’arrodonir-la”. L’encanteri de “Dalinianes” també ha atrapat bandes posteriors del Sona9: L’Home Invent en fa una sentida versió en directe.


“Collarets de llum”
Rauxa
2004

Follets rondaires, grills, ocells cantaires, un vent remorós... Tots eren més que benvinguts a la colorista festa que ens proposava el grup de rumba-fusió sabadellenc Rauxa. La vitalista adaptació del poema de Miquel Martí i Pol “Collarets de llum” que feien els de Sabadell ens empenyia a creure que ens trobàvem en un envelat màgic, dels de festa major, on es fa de nit tres o quatre cops al dia. I mentre els músics entonaven els versos del poeta de Roda de Ter (‘Collarets de llum quan la tarda fina; si el rostoll s’adorm tot és de joguina’), un ‘estel petit’ i la ‘lluna bruna’ es preguntaven ‘on serà l’amor?’. Bé, s’ho preguntaven ells. Però també, és inevitable, ens ho preguntàvem nosaltres.


"Fràgil"
Miquel Abras
2005

El clip de “Fràgil” trastocava els esquemes d’una comèdia romàntica amb un embaràs on era l’home qui acabava donant a llum un nadó. De fet, quan el cantant i guitarrista de la Bisbal Miquel Abras va cantar ‘fràgil, tens el cos tan fràgil, que em fa por tenir-te a prop, tocar la teva pell’, la dedicatòria tenia doble destinatari: la seva filla petita Marta i, atenció, ell mateix. Com explicava, el naixement de la seva filla li havia “despertat sentiments nous, i també molt profunds”. Però ara, el ‘fràgil’ també era ell perquè “patia en tot moment pel que li pogués passar”.


"Ninots!"
Xazzar
2006

Rebobinar per donar un cop d’ull al passat també és un exercici interessant si seguim la trajectòria d’algun artista o banda en concret. En aquest cas, quan mirem un cop més l’àlbum de fotos i la discografia de Xazzar ens trobem integrants originals com la magnífica pianista i cantant Clara Peya, que l’any passat va presentar l’exitós Estómac (Satélite K, 2018), PREMI ENDERROCK a Millor disc de l’any. Un dels temes més representatius de la formació nascuda a la ciutat de Barcelona, “Ninots”, descrivia uns personatges que no tenien una existència gaire afalagadora: ‘Ninots, crits ofegats, vides buides, rutina i conformitats’. Però l’esperança arribava al final del tema, quan la protagonista filava un ‘però avui m’han despertat melodies que em fan anar endavant’. La contagiosa fusió característica del conjunt, una mixtura torrencial i festiva de música d’arrel balcànica, jazz, rock i funk, convidava al ball de manera immediata.