Mentrestant, la banda no s'atura, a un mes de tancar aquesta etapa, avança un nou tema que ve acompanyat d'un videoclip: "Insólita y herética". La veu del grup, Jordi Estivill, fa cinc cèntims de com ha estat aquesta gira i explica com encaren el futur de la banda.
Encara no heu acabat la gira de Vértigo (autoeditat, 2019) i teniu temps per a noves creacions. Com ho feu?
La veritat és que el disc va sortir al febrer, però les cançons estaven fetes molt abans i, realment, fem això perquè ens diverteix. Sempre anem fent coses i no ens costa compaginar-ho, tenim la sort que aquesta és la nostra feina i, per tant, tenim prou temps per tot.
Tot i així, el tancament de la gira ja té data assignada, el 13 de desembre.
Com afronteu el final d'aquesta etapa?
Doncs serà un dia molt emotiu, per ser final de gira de 2019, per ser a casa nostra i perquè serà el comiat del nostre amic i guitarrista Rama Lama, que el 2020 es dedicarà al seu projecte El Pony Pisador. A part d’això, ho encarem contents, ja que ha sigut un any de la hòstia, i tenim molt bones sensacions de cara a l’any vinent.
Com descriuríeu els concerts d'aquest any?
Vam començar l’any al Sant Jordi Club de Barcelona, la sala més gran que hem fet mai. Això va ser tota una experiència, tant del propi concert com de la logística que implicava; allà vam aprendre molt. També el Viñarock i altres festivals que sempre ens deixen amb la boca oberta de la gran afluència que s'hi concentra.
La rebuda del públic cada vegada és més intensa. Creieu que el rap s'ha guanyat un lloc en l'escena musical del territori, en part, gràcies a vosaltres?
El rap té la seva pròpia escena i així ha de ser, una mica al marge dels circuits i de tota la parafernàlia de la indústria musical. Quant a festes majors i festivals, sí que és cert que nosaltres ens hi sentim molt còmodes des de sempre, però el rap segueix sent anecdòtic aquí. Els ajuntaments solen programar sempre el mateix tipus de música: la música catalana de missatge pseudocombatiu i festiva, que els grups es copien entre ells i que les agències de contractació col·loquen a tants pobles com poden.
Com és la convivència de la banda, ara que ja fa uns anys que treballeu junts?
Doncs és prou bona, som un grup d’amics des que érem petits i així continua sent.
Com porteu ser un grup referent dins el gènere de rap combatiu del territori?
Nosaltres fem el que ens agrada i no sabem si som referència per algú o no. El fet de tenir un projecte que ha crescut tant i que la gent conegui també et fa estar exposat, i no podem dir que sigui una part positiva de la nostra feina, però ens hi hem hagut d’acostumar.
Aquest nou single està pensat perquè formi part d'un cinquè llarga durada?
No, això és una cosa que se'ns va ocórrer en unes proves de so i vam estirar del fil. Ara mateix estem preparant cançons, però no formen part de cap LP, tot i així, els membres de LDS preparem treballs en solitari que sortiran l’any que ve.
Quin futur preveieu per LDS?
Anirem veient. De moment seguim fent música i gaudint de la feina. A part, també hem creat el nostre segell discogràfic, la nostra distribuïdora de marxandatge i algun projecte més que tenim en format embrionari, mai no se sap, però tenim clar que el futur està lligat a la música.
LDS Foto: Marc Estivill