OBITUARI

Mor el bluesman Amadeu Casas

El guitarrista, cantant i compositor barceloní és un dels grans referents del blues català amb una dilatada trajectòria en solitari i al costat de Pi de la Serra

El músic ha mort avui a Barcelona a l'edat de 66 anys i el funeral tindrà lloc dimarts vinent al tanatori de Sancho d'Àvila

Amadeu Casas va enregistrar set àlbums amb peces pròpies i era considerat un dels millors intèrprets del mon amb el dobro

| 26/12/2020 a les 18:28h
Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, amadeu casas
Amadeu Casas actuant pels estudiants a Plaça Universitat l'octubre de 2019
Amadeu Casas actuant pels estudiants a Plaça Universitat l'octubre de 2019 | Foto: Xavier Mercadé
Nascut a Barcelona el 7 de juliol de 1954, Amadeu Casas ha mort avui dissabte a la capital catalana als 66 anys. El funeral tindrà lloc aquest dimarts 29 de desembre a les 10.45h al tanatori de Sancho d'Àvila, amb les mesures limitades d'assistència a causa del coronavirus. Amb una dilatada trajectòria en el terreny del blues, el músic havia participat en alguns dels projectes més ambiciosos de l'escena catalana com a membre fundador de Blues Reunion, Blues Messengers, Slide Company o Tandoori LeNoir, a més de formar part del popular trio amb Pi de la Serra i Joan Pau Cumellas. El guitarrista barceloní va fer la seva darrera gravació ara fa just un mes quan va enregistrar cinc peces per al nou disc de la cantautora ebrenca Montse Castellà.

Casas era llicenciat en Belles Arts però la seva passió per les sis cordes el va situar en un lloc destacat com a guitarrista, cantant i compositor. Entre els seus col·legues era considerat un dels millors músics del món tocant el dobro, la guitarra acústica de caixa metàl·lica molt popular al mig-oest dels Estats Units.

Al marge de les moltes col·laboracions discogràfiques i els diferents projectes en els quals va participar, va enregistrar set treballs discogràfics amb temes propis tant instrumentals com en català, que es van iniciar amb Blues a go-go (Discmedi, 1997) i van seguir amb Estrictament personal (Discmedi, 2002) –amb el seu so tan personal interpretant composicions amb el dobro–, Strollin’ Band (Temps Record, 2005), Blue Machine (Temps Record, 2005) i Matèria orgànica (Temps Record, 2012). A més va enregistrar també un interessant treball com a cantautor amb adaptacions poètiques, Lo Gaiter de la Muga (Temps Record, 2013), en el qual va musicar el poeta empordanès Carles Fages de Climent. El seu darrer àlbum en solitari, Set (Temps Record, 2016), va ser una mena de recopilatori de treballs anteriors.

Darrerament també havia publicat diversos àlbums de blues-rock clàssic, gravats a l'estudi i en directe, com Pocket Concerts (Temps Record, 2015) amb August Tharrats i Nono Fernández; Early Blues Moods (Temps Record, 2015) amb Myriam Swanson i, la seva darrera gravació, The King Is Gone (Temps Record 2016), en homenatge a BB King.

Fa un parell d'anys va presentar un emotiu tema inèdit dedicat als presos polítics, "Llibertat captiva" (2018):
 
 

Es tracta d'un tema enregistrat a la presó Model de Barcelona i dedicat a Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Carles Puigdemont, Antoni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Anna Gabriel, Marta Rovira, Valtònyc, Adrià Carrasco, Tamara Carrasco, Roger Español, els Joves d’Altsasu, Pablo Hasél, Elgio, Willy Toledo... Segons Amadeu Casas era una cançó "per a tots aquells que pateixen la repressió d’un estat totalitari i una justícia injusta". La lletra és obra de la seva companya i poeta Josefina Llargués, amb qui havia compartit la majoria de textos de les seves cançons.
 

Amadeu Casas a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm el 18 de gener de 2019. Foto: Xavier Mercadé


UN BLUESMAN CATALÀ
El cantant i guitarrista barceloní era per damunt de tot un músic de blues: "La meva especialitat és el blues des de diferents vessants, de l'acústic a l'elèctric, passant pel swing i fins i tot una mica de jazz. A partir d'aquí i pel gran respecte que sento per aquest estil, quan componc se'm presenta la disjuntiva de fer-ho en anglès o en català. Evidentment jo no soc anglès i no puc compondre cançons en un idioma amb el qual no penso ni sento. Al mateix temps, em resulta una mica 'postís', per dir-ho d'alguna manera, fer blues en un idioma que no sigui l'anglès. És com fer flamenc en alemany. Per això a l’hora de compondre, compto amb la inestimable col·laboració de Josefina Llargués que s'encarrega de les lletres".

Casas va compartir escenari amb grans noms del blues internacional com Johnny Adams, Bob Margolin, Corey Harris, Dr John, Gary Moore, John Mayall, Fabulous Thunderbirds, George Benson, Paquito d'Ribera, Bebo Valdés, Wallace Coleman, Carl Sonny Leyland o Mike Taylor, entre d’altres.

Un dels seus principals referents i amb qui havia compartit centenars de concerts i la darrera discografia conjunta era Pi de la Serra: "És un mestre, un referent el terreny musical i personal. Als seus concerts, jo només toco com a guitarrista acompanyant". Precisament, Casas va fer també el disseny de portada del disc recopilatori de Pi de la Serra, T'agrada el blues? (EDR Edicions 2018), amb les cançons inèdites gravades al seu programa de Catalunya Ràdio, en antena durant 25 anys, i hi participa en un parell de temes: "Fluttering Around Hey Baby Hey Blues" i "When Dead Comes Creeping in Your Room" (amb Myriam Swanson).

Al llarg de la seva carrera havia treballat igualment amb desenes de músics de prestigi tant de l’escena local com internacional com Roger Mas, Gerard Quintana, Jordi Batiste, Joan Manuel Serrat, August Tharrats, Dani Nel.lo, Big Mama, Llibert Fortuny, Raynald Colom, Gorka Benitez, David Soler, Louisiana Red, Philip Walter, Guitar Crusher, Johnny Mars, Joe 'Guitar' Hugues, Hook Herrera, Julian Piper, Shirley Johnson, Eddie King, U.P. Wilson, Big Time Sarah, Mitch Woods, Jerry Portnoy o Tom Principato, entre d’altres. A més, també feia conferències, tallers de blues i audicions familiars i pedagògiques al voltant del gènere.

LA DARRERA GRAVACIÓ
Una de les darreres col·laboracions amb la guitarra va ser per al nou disc de la cantautora ebrenca Montse Castellà, en què participa en cinc cançons, gairebé la meitat de l'àlbum. Aquesta mateixa setmana, la seva filla Maria Casas va realitzar un teaser amb una de les seves darreres interpretacions amb la guitarra a l'estudi, inclosa al disc Salicòrnia (U98 Music, 2021), que s'ha de publicar a l'abril.

Música de la cançó: "Desfer tronades", de Montse Castellà
 

Des de fa anys, Castellà havia establert una relació personal amb Casas a través de la seva filla Maria a partir d'unes pràctiques de periodisme i fotografia. La seva col·laboració musical es va concretar quan el guitarrista es va oferir per col·laborar en el nou treball de la cantautora ebrenca. Ella va acceptar de seguida i el que inicialment havien de ser dues cançons al final han estat cinc, fruit de la bona predisposició que van trobar a l'estudi. 

L'enregistrament de les interpretacions amb la guitarra va tenir lloc just ara farà un mes, el 25 de novembre, als Airestudios de Josep Lanau 'Mitxum' (Els Quico's) a Tortosa. "L'Amadeu es va mostrar molt il·lusionat amb la gravació, perquè feia temps que no havia entrat en un estudi, i després vam dinar tots junts a l'hort de darrera l'estudi. No em puc creure que hagi estat la seva darrera gravació...", explica Montse Castellà.

Un altre dels projectes amb què treballava el músic barceloní era la producció del primer disc de la seva altra filla, Erxart Casas, que es va presentar fa un parell d'anys al concurs Sona9. Amb només 18 anys, la jove cantautora ha crescut en un ambient en el qual la música ha tingut un paper molt important, de manera que compondre i interpretar han estat fets naturals per a ella: "Tot i que les meves composicions estan encaminades cap a la música pop, tinc molta inquietud cap a altres estils, i per això he estudiat guitarra jazz al Taller de Músics".

Erxart és cantautora i toca la guitarra i el piano (de manera autodidacta). Va començar a compondre les seves primeres cançons als 14 anys, i ja va tenir l’oportunitat d'estrenar-se al festival BarnaSants amb un recital al Harlem Jazz Club. "Els temes de les cançons no són més que els fets que em preocupen, d’aquesta manera deixo anar tots els meus pensaments i intento transmetre’ls a les persones", assegura.


Amadeu Casas al Concert per la Llibertat al Camp Nou el 29 de juny de 2013 Foto: Xavier Mercadé

COMENTARIS

Perplexitat!

Esteve Sunyol, 26/12/2020 a les 22:42

Haviem parlat poc. Sempre en concerts d’en Quico. Amadeu Casas, un tipus que inspirava proximitat, molta sensibilitat, tranquil.litat...
Era bonic sentir la seva imaginació i el seu bon saber convertits en música.
Gràcies Amadeu.
Una abraçada a la família, a en Quico i a en Joan Pau.

S'ha acabat el seu temps....

Anònim, 27/12/2020 a les 11:43

Tothom un dia o altre acaba el seu pas per la vida, acaba el seu temps.
N'hi ha, però, que deixen una profunda petjada, tant profunda, que no marxen mai del tot....
Aquest és el cas de AMADEU CASAS, sempre serà recordat gracies al seu llegat personal i professional.
És trist que una persona compromesa se'n vagi tant jove i tant pel de projectes.
El meu suport a la seva família en aquests moments de trasbals i de dol.
El pas del temps ens dirà que és és una sort i una joia el seu pas per la vida.
Viurà molts anys gràcies al seu llegat

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.