El duet icònic Salazar és l'excepció que confirma la regla, una salmantina d'origen gitano i un fill de Sant Feliu de Guíxols, esdevenen l'equip idoni per experimentar entre el vanguardisme elèctric i l'art de la sonoritat més eclèctica. La veu de Begoña Salazar (excantant de Las Migas) té una força insòlita, però és encara més exuberant quan balla entre els paisatges hipnòtics del seu company de projecte Xavi Lloses, que s'autodescriu com a antipianista i terrorista sonor. Juntament i sota l'homònim Salazar, publicaran el primer disc aquest divendres 22 de gener. Avui en sentim l'avançament "Échame una mano" en exclusiva. 



Aquest primer tall de Salazar (EscenaMusic, 2021) no només transmet la vibració flamenca que Salazar porta a l'ADN, sinó que és capaç de viatjar entre els sons més suggestius a través del neoromanticisme de Lloses, que emprèn a través d'un piano minimalista i una mescla dimensional de sons digitals. Per la seva banda, la lletra d'"Échame una mano" gira entorn a la impaciència, a l'anhel de llibertat i a l'absurditat de les directrius que rebem. Una simbiosi de versos que bé recorden la situació viscuda aquests darrers mesos, tot camuflat per la veu trencada però resistent de la cantant.