A "Quien soy", Àlex Pérez explora l'estètica i el so del pop urbà amb una posada en escena fosca i plena de missatges introspectius. A través de la lletra del single, l'artista relata els camins que ha recorregut per arribar a la seva pròpia ànima, desvelant algunes de les seves inseguretats més íntimes. Un dels viatges que proposa és conèixer les teves pors i afrontar-les sense esglai, abraçar aquells moments on no les tens totes amb tu, així com acceptar i gaudir de totes les emocions que ens puguin sorgir. Tanmateix, l'artista gironí explica subtilment a través de les seves paraules que no podem mirar cap a un altre costat quan se'ns presenta l'oportunitat de canviar. 

"Aquesta cançó la vaig escriure com una mena de medicina. El confinament va ser una època fosca. A més de passar per una crisi existencial personal -per tot el que implicava estar tancat, haver d’acabar la carrera sense poder acomiadar-me dels companys, etc.-, vaig passar-ho malament en l’àmbit artístic. No entenia cap a on estava anant: estava canviant de gustos, d’opinions, de companyies… i em feien por aquests canvis, em feia por acceptar-los", admet Pérez. 

Per això, "Quien soy" esdevé un missatge de reafirmació del propi ser, un recordatori cap a ell mateix. Així queda palès amb alguns versos amb què el músic dialoga amb ell mateix: "t’has escrit un missatge per recordar-te qui ets", canta. I és que, l'artista explica com, finalment, se'n va adonar que "per molt que canviï el teu voltant, tu segueixes sent qui ets; simplement, la vida et pot portar per nous llocs".

Així, sense alter egos ni sobrenoms, Pérez ens obre via directa al seu espai més personal i ens explica quines preocupacions i inquietuds li ronden pel cap. Per evidenciar el missatge, ha acompanyat el tema -produït per Dani Val- d'un videoclip realitzat GLT Studio i dirigit Guillermo Lasheras.


El trencament de la binarietat
Un dels reptes que ha perseguit Àlex Pérez amb el clip ha sigut el de reivindicar el trencament de la dualitat de gènere. Amb els cossos nus que apareixen rodejant-lo a l'audiovisual, que assegura que "que no tenen cap mena de component sexual; el primer que vam pensar va ser que si censuràvem els mugrons de les dones, els dels homes també. Volia trencar amb les masculinitats imposades". En la mateixa direcció, el vidrerenc també afirma que "hem de buscar un lloc més còmode per tots i totes".

Totes les persones que apareixen, rodejant-lo, al clip, representen un cúmul de sensacions i emocions que té dins seu i que ha volgut expressar d'aquesta manera. "El clip ha estat molt premeditat, després de moltes converses entre en Guillem Lasheras i jo. Volia treballar en equip, sempre havia estat bastant solitari, i aquesta vegada ha estat totalment diferent, molt enriquidor".

Anar fins al més recòndit
"En el meu primer any de carrera vaig fer el meu primer disc. Les lletres eren madures, però la producció era més planera. Amb el confinament vaig fer 2 cançons en aquesta línia. Però jo, el que volia era allunyar-me de la indiferència de fer música per fer música, per entretenir i exposar uns missatges, però sense anar més enllà", explica Pérez, que admet que el que vol és provocar. "No busco que agradi, busco que passin coses, que m’estimin, que m'odiïn, que reflexionin… Volia defugir una mica del fast food, de la immediatesa de fer les coses de pressa que és el que es porta ara. No trobo que això estigui malament, jo escolto molta música en aquesta línia, però jo volia aprofundir. Lildami ho explicava molt bé en un article que vau publicar fa uns mesos, on parlava sobre els tempos de l’art."