Músics i cellers

Resistint en un món global, amb Gertrudis i Noemí Poquet

El cantant de Gertrudis, Xavi Ciurans, i l'enòloga del celler Molí de Rué, Noemí Poquet, parlen entre raïms sobre música i vi

Miquel Abras i Gemma Roig, una conversa entre copes

| 08/02/2021 a les 09:30h
Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, músics i cellers, DO Tarragona, Noemí Poquet, Gertrudis, Xavi Ciurans, vins i cançons, enderrock, Enderrock
Xavi Ciurans i Noemí Poquet
Xavi Ciurans i Noemí Poquet | Juan Miguel Morales
La DO Tarragona és una de les zones històriques d’elaboració del vi català i, no obstant això, per a moltíssima gent continua sent una de les grans desconegudes. El seu territori s’estén a través del Camp de Tarragona i la Ribera d’Ebre. A Vinebre, el cantant de Gertrudis, Xavi Ciurans, s’ha trobat amb la propietària i enòloga del celler Molí de Rué, Noemí Poquet. Tot passejant per les vinyes, Noemí Poquet explica al cantant del grup Gertrudis que actualment encara hi ha fiŀloxera i que per aquest motiu totes les vinyes s’han d’empeltar amb un peu de cep americà, que és resistent a aquesta plaga.

El món de la música també està empeltat de la influència anglosaxona, segons argumenta Xavi Ciurans: “Cada vegada va a més. Jo faig de mestre en un institut i quan arriba el moment de parlar de rock’n’roll sempre pregunto si algú porta algun símbol nord-americà. I sempre hi ha algú, no falla mai. Una bandera, una samarreta...”. I amb la música sembla molt evident: “A Gertrudis treballem amb bases electròniques, que també són d’origen americà”. Però aquestes referències s’han creat per insistència o perquè són realment bones? “És evident que és una mescla de les dues coses, però la insistència ajuda molt que les cançons siguin un èxit. A nosaltres ens ha passat amb el ‘Bon dia, vida’. No érem un grup de radiofórmula però hem apostat per una manera de fer determinada i notem que darrerament la gent ve als concerts a cantar.”

L’enòloga se l’escolta i també hi diu la seva: “Fer una cançó és com un vi. Has de pensar a quin públic et vols dirigir. Per exemple, diversos cellers de la comarca ens vam associar per fer un vi, La Pocavergonya. Una empresa de màrqueting ens va plantejar que el públic ideal per a aquell vi era una noia jove... A mi em va sobtar. Personalment no m’interessa gaire treballar així, però per guanyar diners cal fer un vi-cocacola que agradi a tothom?”. Ciurans se sent implicat en el que diu Poquet: “Nosaltres venem autenticitat i si volem anar de joves enrotllats se’ns veu el llautó. I a vosaltres us deu passar el mateix... és un tema molt complicat. Hi ha artistes que diuen que fan música per a ells, però tothom vol vendre cançons i l’oïda de la gent està acostumada a determinats sons. Jo hi penso molt”.
 

Xavi Ciurans i Noemí Poquet Foto: Juan Miguel Morales


Com en totes les coses, tant en la música com en les vinyes cal adaptar-se a les circumstàncies i a les noves tecnologies. “Tradicional-ment veremàvem el 10 i l’11 de setembre, però ara ja comencem cap al 8 d’agost. Fa uns anys la gent volia vins forts, de 15 o 16 graus; ara no, volem vins més suaus, més frescos, aromàtics, de 12 o 13 graus...” Els enòlegs també han hagut d’evolucionar: “Vaig acabar Enologia el 2003, però el que s’estudia actualment ja no té res a veure amb el que vaig aprendre. Per exemple, mon pare em parlava de la importància de les fases de la lluna al fer el vi. A mi no em van explicar res d’això quan estudiava, i ara torna a tenir molta importància...”, revela Noemí Poquet.

Tots dos es posen d’acord de seguida en la importància definitiva que tenen aspectes que no són els fonamentals en les seves feines. “Per fer un disc, abans treballàvem molt les portades. Ara ja no. No té cap sentit perquè tot va per internet. En canvi els videoclips s’han tornat un eina primordial. Fa pocs anys no m’imaginava que n’acabaríem fent tants…”, assegura el cantant. I la vinyatera li respon: “Nosaltres hem de controlar aspectes com el tipus d’ampolla, la forma, el pes, l’etiqueta, el tap, el gramatge del suro…”.

Gralla i garnatxa
Quan parlem de música, l’ànima de Poquet es revela com a sonadora de gralla. “La vaig tocar molts anys i va ser una època molt important de la meva vida, dels 15 als 18 anys… Ara no escolto gaire música perquè m’és difícil trobar el moment. De l’escena catalana havia seguit molt Dr. Calypso, La Thorpe Brass… I ara, amb els nens, ens agrada molt escoltar els Xiula! En justa correspondència, Xavi Ciurans es revela com un entusiasta dels vins. “Jo tenia una relació molt bonica amb els vins a través d’un amic que tenia una botiga a Reus. M’hi passava moltes hores parlant de música, de vins o del que calgués. Des que va tancar ho trobo molt a faltar, perquè a més organitzava tastos. Recordo que un en el qual vaig anar amb el meu pare va ser per provar els vins del Celler Vall Llach. En vam gaudir molt. D’entre totes les varietats m’agraden molt les garnatxes, però una vegada que vaig tastar un riesling també en vaig gaudir molt. Sempre intento tastar vins divertits, i també m’agrada beure cava. 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.