Músics i cellers

Vins i cançons sense etiquetes

Visitem el celler Comalats amb el músic Xavier Baró

| 31/12/2020 a les 11:30h
Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, Xavier Baró, músics i cellers, Celler Comalats, Eva Bonet
Xavier Baró i Eva Bonet, entre vinyes
Xavier Baró i Eva Bonet, entre vinyes | Juan Miguel Morales
La Segarra és una comarca eminentment agrícola. Entre els conreus de blat, d’alfals i altres productes, hi trobem una petita extensió de vinyes. Són del Celler Comalats de l’Ametlla de Segarra, una petita empresa familiar. Xavier Baró ens ha acompanyat a conèixer la ‘vinyerona’ Eva Bonet i el seu tresor.

Eva Bonet es desviu amb passió per la seva feina. Recorre les vinyes relatant el com i el perquè de cada cosa i la conversa pot derivar tant cap a assumptes específicament vitivinícoles com sobre la història de l’Ametlla de Segarra, remuntant-se a gairebé mil anys enrere i documentant com la seva família ja vivia en aquell indret. L’empatia amb el veterà cantautor d’Almacelles Xavier Baró és fàcil i immediata. El músic se l’escolta i hi va posant cullerada.
 

Lliçons d'agricultura enològica in situ Foto: Juan Miguel Morales


Pertanyen a dues generacions diferents però tenen molts valors en comú: l’apreci a la terra i al seu ofici, i sobretot l’amor a la llibertat. Són dues ànimes lliures a qui molesten les etiquetes. “La gent té necessitat d’encasellar les coses però de vegades em trobo que no em puc ficar en cap de les etiquetes existents. I, al final, el millor és optar per passar de les etiquetes. El més important és la sinceritat i que els vins parlin per si sols. No tant si el vi és ecològic, natural o és un vi convencional. M’atrauen aquells que tenen un projecte coherent al darrere. Massa sovint les etiquetes ens fan perdre la realitat”, destaca Bonet. I de seguida agafa el fil Baró: “En la música passa el mateix. Les etiquetes no em molesten però són limitadores. Et posen dins un estil, i els estils són limitats i caduquen. Jo faig una proposta oberta”.

El cantautor conclou que les etiquetes serveixen per donar pistes als compradors però es pregunta si és necessari donar-les. Recull la reflexió la ‘vinyerona’: “Exacte! Nosaltres organitzem un festival cada agost que es diu Comalada Art & Paraula. Té lloc els quatre
diumenges del mes i al cartell expliquem qui vindrà però no especifiquem quin dia actua cadascú. Ho fem perquè hi ha grans artistes que no tenen renom. Crec que la gent ja s’ha adonat que programem propostes que valen la pena i venen encara que no sàpiguen exactament qui hi haurà. Això fa que descobreixin artistes que no coneixen”.

Els vins del Celler Comalats porten la marca de certificació ecològica, una avaluació que té un cost addicional per al celler i que indigna Eva Bonet. “Si hi reflexionem, és incoherent. La gent que fa servir químics no paga res. Com pot ser que els que respectem la terra, no contaminem i fem les coses de la millor manera possible tinguem un sobrecost?” Xavier Baró li respon sorneguer fent un cert paral·lelisme amb el món de la cançó d’autor: “Bé, la música acústica també paga un impost d’un altre tipus...”.

La coincidència entre les vivències de l’un i l’altra són gairebé totals, fins que Bonet parla de les varietats de la vinya. “Soc una ferma defensora dels raïms autòctons, però això no
vol dir que no m’agradin igualment les varietats foranes. Ara aquí estan de moda les pròpies però hi ha gent que menysté raïms com el cabernet sauvignon perquè ve de França. Cal saber que a Catalunya hi conviuen les dues realitats i hem d’aprofitar les característiques de cada vi. És important valorar que al darrere sempre hi haurà un pagès català. A més, el cabernet plantat aquí és diferent que el que es cultiva a Bordeus o a Napa Valley, als Estats Units.”
 

Xavier Baró i Eva Bonet, entre vinyes Foto: Juan Miguel Morales


Per contra, amb la música passa a l’inrevés. Com a mínim així ho viu Baró. “Els que fem cançó amb sonoritat identificativa del país, trobem rebuig. Quan vaig gravar La màgica olivera (Khlämør Records, 2011) hi havia qui em preguntava per què hi sonava una gralla i m’advertia que no ho podria exportar. Això va en contra del que sento. A mi m’agradaria que qui escoltés la meva música m’identifiqués com a català, com nosaltres fem amb la música irlandesa, per exemple.”

Abans de marxar demanem quin vi agrada a Xavier Baró: “No soc cap entès però bec vi cada dia. M’agrada sobretot el negre i sempre trio vins catalans. I posats a elegir, crec que el que m’agrada més és el cabernet sauvignon. També bec cava a les celebracions, però soc més de vi.” Per la seva banda, Eva Bonet confessa que mentre passeja sola per les vinyes sol escoltar música amb el mòbil. “La poso en veu alta per sentir-la jo i que la senti la vinya. N’escolto molta i de tot tipus. En general, molta en català: Xavier Baró, Pau Riba, Mazoni... Però també música cubana, brasilera, jazz... Normalment, al matí escolto la ràdio i a la tarda, música.”

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.