Músics i Cellers

Les edicions limitades i els senzills, amb Magalí Sare i Martí Albet

Anem al Celler Albet i Noya amb Sare per parlar de vins i música

| 26/12/2020 a les 12:30h
Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, músics i cellers, magalí sare, m, martí albet, Albet i Noya, actualitat
Magalí Sare i Martí Albert al celler Albet i Noya
Magalí Sare i Martí Albert al celler Albet i Noya | Juan Miguel Morales
Les muntanyes de l’Ordal deixen enrere el Baix Llobregat i donen la benvinguda al Penedès. Les vinyes fins ara escasses es comencen a generalitzar. Al trencant a punt d’anar a Sant Pau un cartell indica la immediatesa del celler Albet i Noya i a mitja carretera ja hi trobem la finca. L’hem visitada amb la mediàtica Magalí Sare i hem parlat de vins, però, sobretot, de música.

La passió per la música uneix la cantant barcelonina Magalí Sare amb l’enòleg i músic penedesenc Martí Albet del celler Albet i Noya. L’afició li ve de la família, perquè la mare és professora de música i cantaire de coral i el pare –fundador del celler– tocava la flauta travessera i ara que es jubilarà li ha demanat que li deixi un saxo. A més, la família és amiga del folklorista Biel Majoral, una amistat musico-vinícola, atès que el mallorquí també elabora vi. Albet es considera un músic empedreït: “He tocat deu anys la bateria i deu anys més el saxo, però la música mai no m’ha obsessionat fins al punt d’intentar millorar la tècnica. Crec que aquesta és la diferència amb els professionals”. A més, ha cantat de tenor a la Polifònica de Vilafranca i ha tocat en un grup de versions que va funcionar uns anys amb diversos noms com ara The Glanders o Brigitte. El seu company a la banda, Oriol Casals, ha seguit a la música i enguany ha gravat el senzill “Tot o res”.

Albet confessa que no entén la popularització actual dels senzills abans de treure els discos complets. Sare li respon ràpidament: “Moltes vegades no hi ha diners per gravar tot un disc i un artista té unes ganes boges d’ensenyar la seva música. A més, la indústria musical ha canviat molt amb la difusió per streaming i el consum és molt ràpid. Les grans plataformes digitals funcionen amb algoritmes que només destaquen una cançó… I, per tant, surt més a compte publicar un senzill. La gent també s’ha acostumat a escoltar les cançons uns dies i just al cap d’una setmana ja n’escolta unes altres…”. Tot i això, la cantant s’hi vol revelar en contra: “M’ho prenc com una experiment quan trec un senzill, a veure què passa. Tot i això, no vull renunciar a publicar un disc, perquè és una obra magna amb coherència, un leitmotiv i una mateixa sonoritat”.
 

Magalí Sare i Martí Albert al celler Albet i Noya Foto: Juan Miguel Morales


La conversa torna al món de la vinya. Hi ha vins ‘senzills’? Martí Albet somriu: “Nosaltres som un celler diferent que fem vinificacions estranyes i experimentem… Hem fet vins que no podem posar a la venda perquè no s’adeqüen a les varietats autoritzades. I, per exemple, ara traurem un vi d’edició limitada a 500 ampolles que només vendrem al celler. És un raïm que ha estat més temps a la vinya, li ha pujat molt l’acidesa i el sucre, i dona aromes molt particulars”. El fet que hi hagi vins aŀlegals ens crida l’atenció, i Albet aclareix: “El govern deixa plantar unes varietats que són aptes per fer vi, mentre que altres no ho són. Es poden legalitzar però és un procés llarg, de diversos anys. Si vols fer experimentació has d’anar per davant de la llei. I el pare, jo crec que encertadament, va decidir que no volia renunciar a investigar”.

L’enòleg ironitza amb unes tirades curtes tan especials: “Els vins especials serien com una maqueta d’altres cupatges que ja elaborem i comercialitzem al celler”. Magalí Sare ho capta: “Són tracks inèdits!”. La conversa deriva cap a la conservació de vins i música: “El vi sempre evoluciona, de vegades per millorar i altres no tant, però no es pot dir mai si és bo o dolent perquè és subjectiu. El que pot ser dolent per a la majoria sempre hi ha algú que ho troba boníssim”, anota Martí Albet. Amb la música seria diferent: “Hi ha artistes que tota la vida canten igual les seves cançons. Jo no podria, perquè tinc necessitat de fer-les diferents per no avorrir-me, m’agrada picar-me amb altres músics per divertir-nos”, assegura la cantant.

Pop amb vi dolç
“M’agrada molt el vi i si n’he de triar em decanto pel blanc dolç. El negre també m’agrada perquè normalment no el serveixen fred i m’entra millor. El rosat m’encanta perquè el trobo molt juganer i no entenc que no siguin més populars. I als escumosos no hi he acabat d’entrar... a les celebracions i amb les postres ja estic molt tipa. No els conec prou, però em podria forçar a acostumar-m’hi”, se sincera Sare. Per la seva banda, Albet confessa els seus gustos musicals: “Escolto moltes coses, però no de tot. Amb el que m’arriba de reggaeton, per exemple, ja en tinc de sobres. M’agraden grups com Manel, Doctor Prats, Ginestà o la P.A.W.N. Gang… El primer que vaig escoltar és Linkin Park, després Iron Maiden, Metallica, Muse... i també pop independent com The Strokes o Disclosure”.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.