Guitarrista de professió i música per vocació, la jove pedreguera Sandra Monfort debuta enguany amb el primer disc en solitari. Com a instrumentista, ha acompanyat un bon grapat de músics, però no va ser fins que va entrar a formar part de Marala que es va atrevir a cantar professionalment. D’aquell autodescobriment, i d’algunes composicions que li van aparèixer en l’onada creativa, han nascut els nou temes de Réptil Niño Ángel (Hidden Track, 2021), que veuran la llum aquest mes de març. Avui n’estrenem la primera pista, “Solar”.


Mantenint l’essència de la música d’arrel, però amb un projecte sonorament allunyat de Marala, Sandra Monfort enfila aquest primer tema que obre les portes al seu univers. La cançó comença amb el so orgànic i protagonista de la guitarra i una Monfort cantant quasi en un xiuxiueig i amb la veu distorsionada, com si tingués un nus a la gola pel dolor que expressen les seves paraules. Un dolor que és alhora una acceptació d’allò que s’ha perdut. El dol de deixar anar la persona que estimes quan “a prop de tu només puc fer-vos mal”, versa la lletra. I és que, com explica ella mateixa: "«Solar» és l'adeu a tot això que estimem però hem de deixar anar. I eixos adeus fan un mal que flipes, però a vegades fa més mal encara no dir-los".

Dolça i obscura, punyent i delicada, vulnerable i empoderada, la cançó amb el seu vaivé esdevé un tema de consol per a la mateixa cantant. Així queda imprès també en el videoclip, en què hi veiem una Monfort que, tot seguint una coreografia, s’acarona i es bressola les penes. L’audiovisual -dirigit per Elena Silvestre amb l'ajuda de Carles Castelló-, el protagonitzen la ballarina Elena Laclucat i la cantant, que es fonen amb imatges d’un bodegó que es descongela per deixar pas a un futur més esperançador.