Toni Xuclà, conjuntament amb Clàudia Cabero (guanyadora del Concurs Sons de la Mediterrània 2018 i del Terra i Cultura 2019) i Gemma Abrié, presentava l'any passat el seu darrer disc El viatge de les mans (Picap, 2020). Aquest últim treball del músic barceloní s'endinsa en un apassionant viatge poètic que reflexiona al voltant de la vida, la mort, l'amor i el desamor. Cercant una perspectiva femenina, la proposta connecta textos de poetesses medievals, com Beatriu de Dia i Azalaïs de Porcairagues, amb escriptores del segle XX, com Frida Kahlo o Mercè Rodoreda. Ara, mesos després de la presentació del treball, descobrim en primícia "Les coses importants són les que no ho semblen", el primer videoclip del treball.


"Les coses importants són les que no ho semblen" ens obre les portes de l'univers literari de Mercè Rodoreda des d'una via fins ara inexplorada. I és que, malgrat ser una de les màximes exponents de la literatura catalana contemporània, mai fins ara no s'havia fet una cançó amb paraules de l'escriptora barcelonina. La cançó construeix el seu relat a través d'una selecció de fragments de diferents textos de Rodoreda com Mirall trencat (Club Editor, 1974), Paràlisi (dins del llibre Semblava de seda i altres contes, 1978) o Quanta, quanta guerra (Club Editor, 1980), seleccionats i ordenats pel mateix Xuclà. D'aquesta forma, el músic barceloní busca dotar de sentit aquest conjunt de fragments, tot fent representativa l'obra literària de l'autora.

El videoclip, ideat i produït per Zink In Films, compta amb un elenc d'actrius de luxe: Bruna Cusí, Marta Marco, Àngels Gonyalons i Carlota Olcina. Totes quatre encarnen una escriptora diferent, totes elles submergides en el seu procés creatiu, amb etapes de frustració, crisi i alegria, i amb un gran nexe en comú: que totes elles porten el mateix vestit. Aquesta indumentària comuna pretén reflectir que, en cada escriptora, hi ha una Rodoreda.



El viatge de les mans (Picap, 2020), així com "Les coses importants són les que no ho semblen" compta amb l'adaptació literària de David Pintó, que plasma els anhels i les passions de diverses generacions de poetesses en una lliure i nova creació musical sorgida de la col·laboració de Xuclà, Cabero i Abrié.