Amb una nota publicada a Facebook aquest cap de setmana, Gener ha posat punt final a la seva existència com a grup. Acaba d'aquesta manera la trajectòria d'un dels principals grups del pop valencià que deixa tres magnífics discos en català i un disc pòstum en castellà que és a punt d'aparèixer.

“L’aturada indefinida s’ha convertit en punt i final. El riu ja no torna i hem pres la decisió de dissoldre definitivament Gener. Sentim que és el millor que podem fer per honorar un projecte que ha absorbit gran part dels darrers anys de les nostres vides.
No farem cap concert de comiat ni cap esdeveniment oficial. No presentarem el nou disc en directe ni tornarem als escenaris junts. Ni la situació ho fa propici, ni –la veritat– ens abelleix. Com sucret en l’aigua, separem les nostres molècules per dedicar-nos a altres projectes”, expliquen.

 
Era la continuació d’una nota similar publicada també a Facebook el 6 d’abril passat en la qual ja anunciaven una aturada indefinida: “Ens haguera agradat que fora d’altra manera, però sembla que no podrà ser. Cante el cos elèctric passa hui oficialment a millor vida i nosaltres ens retirem com els monjos a guardar silenci i buscar quefers més elementals per al temps que ve, que és el temps del llop”.



Entremig, el primer d’octubre, un anunci sonat, el d’un disc en castellà: “Just abans del confinament, els Gener ens trobàvem preparant una nova i emocionant aventura: una excursió al castellà. Teníem les ganes, les cançons i els suficients concerts per davant com per a finançar la jugada. (…) Encetem un nou camí. En breu llancem nou treball d’estudi. El quart de la banda. El primer en castellà”.

 
Però qui ha estat Gener? Quina importància té en el context de la música en català feta al País Valencià? Gener són Carles Chiner, Enric Alepuz, Pasqu Rodrigo, Vicent Todolí y César Castillo. Es van donar a conèixer amb El temps del llop (Mésdemil, 2014), un punt de trobada entre la música d’arrel americana, la cançó mediterrània, el pop somiador i sofisticat, i la ràbia de l’esperit punk.

El seu segon disc, Oh, Germanes! (Mésdemil, 2016) es va enregistrar als estudis de Paco Loco al Puerto de Santa María (Cadis) i, pel que fa a les lletres, era una purga de consciència dels mals endèmics de la masculinitat més tossuda. El disc va ser aclamat per públic i crítica i els va obrir les portes dels grans festivals estatals.



Dos anys més tard publicaven Cante el cos elèctric (RiuSec, 2018). Amb un títol manllevat d’un poema de Walt Whitman, la banda presentava un collage pop de dotze talls sobre les relacions humanes en l’era de la hiperconnectivitat. Esto no es un disco de Gener, el quart i darrer treball que preparen, encara no és a la venda (el grup n’ha anunciat la sortida “en breu”) però ja hi ha diversos clip d’avançament que mostren com sona la formació valenciana en castellà.