El grup gironí Sotrac s'aferra a l'entusiasme i al compromís per forjar el nou àlbum On neixen els instints (autoeditat, 2021), una desena de nous temes que consoliden la banda en la branca més pop-rock a la qual s'han enfilat fins al moment. L'Artur, l'Helena i el Gerard submergeixen el projecte en una nova sonoritat més eclèctica i atrevida, tot i ser conscients que la situació cultural no els juga a favor.



L'àlbum ha estat enregistrat a l’estudi La Vall i compta amb la producció de Noel Campillo i el màstering d’Antonio Baglio. Tot plegat veurà la llum demà mateix a totes les plataformes digitals i també en format físic, però ens hi avancem i l'estrenem avui mateix, tot parlant-ne amb ells.


Què passa el "15 d'agost"?
La cançó s’emmarca en una nit d’estiu, un foc de camp i el desig de viure amb intensitat
cada instant. "15 d’agost" no fa referència a cap festivitat religiosa, sinó al sentiment d’enyorança i nostàlgia que es desperta durant la segona quinzena d’agost. Simbolitza un d’aquells moments en què comences a adonar-te que l’estiu va arribant a la fi i, per tant, t’obligues a viure’l i a acabar d’aprofitar-lo al màxim.



Forma part d'un disc 'ple de futur'? 
Creiem que sí! La música sempre hi serà i pensem que cadascú pot trobar més d'una cançó per fer-se-la seva. A nosaltres ens agrada molt el resultat final de totes.



Com definiríeu aquest 'On neixen els instints' en dues o tres paraules?
Nosaltres el definiríem com un disc potent, ambiciós i representatiu. Potent perquè l’hem fet amb molta cura i creiem que amaga molts detalls que el fan interessant per a l’oient. Ambiciós perquè per nosaltres significa un pas endavant (tant a nivell de projecte com de sonoritat) i vol ser un reclam per al públic general. Representatiu perquè defineix perfectament la nostra manera de ser i d’entendre el món i això fa que ens el sentim molt nostre.



Us considereu una banda optimista?
Pensem que som un grup optimista i, sobretot, amb molta voluntat de voler canviar les
coses. Intentem predicar amb l’exemple i aportar alguna cosa més que la queixa, ja sigui en forma de festival (com l’Espurnes), de podcast (Local d’Assaig) o d’altres iniciatives en les quals hem anat participant. Pensem que tot això també és un tret diferencial del grup.



És el vostre segon LP. Què el diferencia més del primer?
Hi ha un salt molt gran entre l’un i l’altre, des de la composició fins a la imatge i el disseny. Hem cuidat molt més tots els detalls que formen part del disc i que ajuden a fer-lo arribar a l’oient. Per començar, la composició de les demos que enviàvem a l’estudi ja vam pensar-les amb molta més calma i perspectiva que l’anterior vegada, en part també per l’aprenentatge que suposa haver publicat ja un primer treball. En segon lloc, la producció i la gravació: vam poder estar tres setmanes seguides a l’estudi gravant i això ens va permetre cuidar al màxim de cada detall i apostar per instruments i bases electròniques. Per últim, aquest disc té una sonoritat més madura que l’anterior. Ens vam proposar fer un àlbum més equilibrat i dinàmic i creiem que ho hem aconseguit.



A part de "15 d'agost", també heu avançat algun altre senzill com, per exemple, "La nit dels ignorants". Com n'ha estat la rebuda?
Molt bé! No sabíem què passaria amb el primer senzill i el feedback que vam rebre va ser molt positiu, fet que ens va permetre contrastar que la nostra sensació amb el disc era compartida i que podíem estar contents del que teníem entre mans. Tant de bo el disc segueixi aquesta mateixa línia!



Com us repartiu la feina entre els tres?
Amb el temps hem aconseguit repartir-nos tot el ventall de tasques que implica tenir un grup i en Gerard s’ocupa de la part més audiovisual, l’Helena de xarxes i comunicació i l’Artur de relacions i contractació.


De què us coneixeu, entre vosaltres?
L'Helena i l'Artur es van conèixer a l'Escola de Música de Sant Feliu de Guíxols quan estudiàvem els cursos de grau mig d'harmonia i llenguatge. En Gerard era amic de l'Helena i tant l'afició per la música com les ganes d'apostar per un projecte musical de futur ens van permetre tirar endavant la proposta de Sotrac. D’això ja en fa molt de temps!