Estrenes

Dani Feixas: «Després de tot, seguirem fent música perquè ens agrada»

Estrenem el tràiler del documental 'Liverpool català. Boira, sants & rock’n roll' i en parlem amb el director, Dani Feixas

| 18/06/2021 a les 09:00h
Especial: Estrenes
Arxivat a: Enderrock, Dani Feixas, estrenes, Liverpool català, entrevistes
Loquillo al documental'Liverpool català. Boira, sants & rock’n roll'
Loquillo al documental'Liverpool català. Boira, sants & rock’n roll'
Dani Feixas és el director del documental Liverpool català. Boira, sants & rock’n roll en què s'investiga les causes de l'èxit cultural i, sobretot musical, que va tenir lloc a finals dels anys 80 a Osona, com a conseqüència de l'onada de músics que sortien de la comarca i que en el seu moment es va batejar amb el nom de "Liverpool català".

El último de la filaLoquillo o Sau van ser alguns dels protagonistes d'aquella onada i ara, 40 anys després, el sobrenom de "Liverpool català" ha tornat a florir per anomenar la nova fornada de músics de la plana de Vic, com Núria GrahamOques Grasses o Els Catarres. Ha sigut arrel d'això, que el documental, amb coproducció de TV3 amb Astronaut Films, ha convidat a alguns d'ells a reflexionar sobre el seu ofici i l'evolució del sector durant tots aquests anys. N'estrenem el tràiler i en parlem amb el seu director a continuació.


Què creus que ha pogut passar perquè aquestes dues onades de músics hagin sortit d'aquesta manera, amb tant d'èxit, de la comarca d'Osona?
Jo, personalment, la teoria que tinc, pensant en tot el procés del documental i el que ha anat sortint, és que aquesta onada dels 80 va sorgir sobretot perquè, en ser tan lluny de Barcelona, tota la part cultural naixia i es creava a la plana. La gent no tenia massa influències de la ciutat, i era allà on feien els seus concerts i muntaven els seus bars musicals. Les persones no anaven a Barcelona i les coses passaven aquí. Per tant, això va fer que molt jovent inquiet comencés a crear bandes de rock'n'roll per tot arreu, amb la sort que alguns d'Osona van triomfar per tot l'Estat espanyol, creant així un ADN que, d'alguna manera, va fer que els que venien després, que eren les bandes dels 90, tinguessin tots aquells pioners com a referents. Per això, els dels 90 han servit posteriorment com a pont, perquè a la llarga, tot i que els actuals músics no tinguin de referents els dels 80, sí que han portat el seu ADN i d'alguna manera els ha influenciat i els ha calat.

Com ha sigut el procés de creació del documental? Com va sorgir la idea?
Fa molt temps que conec aquesta situació i pensava que s'havia de fer alguna cosa amb això. S'havia de convertir en història, i això és el que veia més complicat, perquè no sabia ben bé la forma. Ha sigut un projecte que s'ha fet a foc lent i que va començar fa tres anys. Quan a TV3 els va agradar la idea i van decidir produir-la, nosaltres ja teníem molt material rodat, i va ser a partir d'aquí quan vam començar a accelerar el procés perquè es convertís en un documental. 

Com ha estat l'experiència amb el documental?
M'encanta rodar i explicar històries, gaudeixo molt amb la meva feina! A vegades pot arribar a ser estressant, però fa més de 15 anys que faig això i al final ja t'hi fas, com en qualsevol feina. Per mi, l'experiència ha sigut molt gratificant!
 

Manolo García a 'Liverpool català'


Ha estat fàcil poder compaginar la gravació del documental amb la participació dels artistes i les bandes?
[RIU] És un caos! Cada artista és un món: Un es desperta a les 12h del migdia, a un altre no li va mai bé, l'altre et diu que parlis amb el seu mànager perquè va molt de cul... Però també és cert que a vegades hi ha algú que et sorprèn i que quan el truques et diu "fem-ho demà!". Planificar un documental com aquest i omplir una setmana seguida de rodatges és impossible [RIU]! Per això, hi ha gent que se n'ha quedat fora. El que jo volia aconseguir amb aquest documental era que es veiés uns músics d'una zona concreta de Catalunya que, més enllà de la fama o més enllà de guanyar diners, farien música igualment. Veure que aquesta gent fa música perquè els agrada i perquè la senten. Aquesta era l'essència del documental: que després de tot, seguirem fent música perquè ens agrada. 

Saps qui va ser la persona que ho va batejar amb el nom de "Liverpool català"?
Sí, crec que ara ja ho sé [RIU]! I quan veieu el documental ho sabreu, també. No vull avançar spoilers! Tothom diu a les entrevistes que és en Mikimoto, però en el documental investiguem si ho és o no, i podem dir que ho hem descobert!

Tens coneixement que un fet com aquest hagi passat en altres llocs o en altres professions? 
Durant aquest temps també he sentit que es parla de La Bisbal com a "Liverpool català"... Però vaja, és una manera de dir que d'un lloc petit surten moltes bandes. Liverpool era un lloc també molt apartat de Londres, que no era capital, i del qual va sortir un grup del no-res, que ho va petar tot, com van ser The Beatles. Per tant, suposo que sempre s'han fet símils d'aquests a tot arreu.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.