Ha obert i tancat els parlaments de l'acte el president de l'Acadèmia Gerard Quintana, agraint les entitats còmplices com SGAE, el departament de Cultura, la Diputació de Barcelona i l'AIE. Així mateix, ha retut homenatge a músics desapareguts l'últim any com Víctor Nubla, Amadeu Casas i Jordi Fàbregas, i ha visibilitzat el context de "vulnerabilitat" del sector cultural, alhora que ha incidit en la necessitat que es compleixin compromisos de l'administració com "el 2% per al pressupost de Cultura i l'Estatuto del Artista -aprovat però aturat al Congreso de los Diputados-".
Després, Quintana ha donat pas a la il·lustradora i escultora Carme Solé Vendrell, reconeguda amb la Creu de Sant Jordi i el Premi Nacional de Cultura, i creadora del guardó dels Premis Alícia. "És un regal crear aquesta petita Alícia, un reconeixement a Alícia de Larrocha, que tanca els ulls feliç de sentir la música dins seu. Aquesta intensa felicitat que es vol sentir quan la música t'envaeix profundament". L'Alícia nena s'inspira també en l'Alícia de Lewis Carrol a l'altra banda del mirall, perquè "la música també és passar a una altra dimensió". En la justificació del posat de l'escultura de Solé hi veu com "la música és un femení que sent l'emoció de la música, o la crea dins del seu cap, en un estat de joia".

Guardó del Premi Alícia 2021 Foto: Carme Solé Vendrell
Solé Vendrell ha repassat la seva trajectòria fent èmfasi en allò que per ella és la música: els records d'infantesa al barri barceloní d'Horta, on la mare tocava l'harmònium, els pares cantaven a l'Orfeó Laudate i ella formava part d'una coral de noies de contralt; el seu vincle amb els germans Gili de la Locomotora negra; el seu pas pel mateix taller de ceràmica on va compartir taula amb Maria del Mar Bonet; les seves actuacions interpretant cançons de Jaume Arnella o obres de Maria Aurèlia Capmany i Jaume Vidal Alcover; la seva convivència amb Jaume Escala i el pas per casa seva per tothom (Ovidi Montllor, Maria Cinta...); l'experiència de la banda de swing d'Escala amb Happy End; la inauguració del Tradicionàrius i l'ànima que perviu de Jordi Fàbregas; o les veus sense polir de la rumba catalana com la de Peret, a més d'un record a Bob Dylan, i un altre per a Maria Callas... "Cada llibre que he fet té una música diferent, i cada peça d'escultura; excepte quan pinto, en silenci o amb música de Bach i la respiració de Pau Casals". També ha citat l'experiència africana a Benin i la seva música d'enterraments ("Àfrica es porta al cor quan s'hi ha anat") o cobertes de discos (per a Sopa de Cabra, Antoni Ros Marbà, Toti Soler o La Trinca)..., però no ha volgut acabar amb la seva experiència personal, sinó valorant "la qualitat extraordinària de les veus d'ara" i "el potencial brutal del talent de Catalunya que mereix el 2% de pressupost de Cultural i també una llei del mecenatge".

Maria del Mar Bonet al Teatre Grec. Foto: Ray Molinari