El barceloní Festival de Pedralbes acull enguany la 9a edició als emblemàtics jardins de la ciutat. Pedralbes no és un cicle com qualsevol altre: es tracta d'un festival urbà en què bona part del públic prové de la part alta de la Diagonal, i la zona village és una bona passarel·la de vestits de nit. L'organitzador, Martín Pérez, director de la promotora Concert Studio, dedica el temps previ a l'inici dels concerts a saludar personalment alguns dels assistents, en un exercici de cordialitat gairebé inèdit.

La jornada d'ahir dimecres va rebre l'actuació d'Ana Fernández-Villaverde, La Bien Querida. L'artista d'origen basc va obrir el concert amb alguns dels temes del seu darrer disc Brujería (Elefant Records, 2019), un recull de cançons d'amor descarnat que va defensar guarnida amb un elegant vestit vermell d'inspiració coppoliana: "La verdad", "Te quiero", "Miedo", "Morderte" o "Me envenenas" van sonar acompanyades dels seus preciosistes arranjaments pop. Brujería és el primer disc de la cantant que no està produït per David Rodríguez (La Estrella de David), col·laborador de la intèrpret durant tota la seva trajectòria, i que en directe es fa càrrec de les sis cordes.

La Bien Querida és una de les cantants més celebrades del panorama indie estatal de l'última dècada. Va iniciar-se com a pintora, i no va ser fins al 2009, amb 36 anys, que va publicar el seu primer treball discogràfic: Romancero (Elefant Records), animada per un altre personatge essencial de l'escena independent: Jota -el cantant dels granadins Los Planetas, amb qui col·labora sovint en els seus enregistraments-. El seu pop amable –i un punt naïf– va captivar els hereus de l'exitosa fornada indie de tombant de segle, amb cançons com "Dinamita", "De momento abril" o "Los jardines de marzo", que també van sonar anit als Jardins de Pedralbes.
 
L'embruix es va transformar de sobte quan la cantant va substituir el seu vestit vermell per una combinació negra –molt més d'acord amb l'estètica de la banda d'acompanyament– al ritme de "Domingo escarlata", la cançó que obre el seu treball Premeditación, nocturnidad y alevosía (Elefant Records, 2015). Tret dels canvis de vestuari, la posada en escena no va destacar per la seva activitat, a banda d'algun ball puntual en què mai va perdre la centralitat del peu de micro. Actualitzant l'estètica indie, La Bien Querida ja no es mira els peus quan canta, sinó que ho ha substituït per un tauleta eletrònica situada a mitja alçada per recordar les lletres.

Després d'interpretar bona part del seu repertori més memorable –destacant "Un gatito", cançó produïda l'any passat juntament amb Alizzz–, el concert va acabar amb "¿Qué?", un tema que va transportar a sonoritats més gòtiques com les de The Cure. En els bisos va recordar –en un dels comptadíssims parlaments amb el públic– l'època en que va viure a Molins de Rei, tot just abans d'enfilar "7 días juntos", una cançó que en la seva versió original va enregistrar amb la col·laboració de Joan Miquel Oliver. El concert va acabar amb una segona tanda de bisos, on Ana Fernández i David Rodríguez van interpretar en formar de duet "Fuerza mayor". Una cançó que exemplifica els excessos sentimentals que desprèn la lírica de la cantant bilbaina: "Eres aún mejor que la morfina del hospital / Eres la sangre de mis venas, tú eres el cielo y yo la tierra". Amor extrem.