Imatge del festival 'Respira' a Empúries (24.06.2021). Foto: Gaspar Morer
Pel que fa a l'aspecte purament musical, Dausà es va acompanyar dels habituals Florenci Ferrer (guitarra i teclats), Miquel Sospedra (baix), Dídak Fernández (bateria), amb l'afegit de Juliane Heinemann (guitarra i teclats), que va afegir un color diferent amb les seves aportacions instrumentals i vocals.
Dausà va començar el concert desgranant, una per una, les cançons d'Ho tenim tot, en el mateix ordre que es presentaran en el CD i vinil que es comercialitzarà a la tardor. Tal com va assegurar el cantant: "és com si us féssim escoltar el disc des del sofà de casa". Així doncs, la primera de les cançons, "La vida és més que això", va obrir la nit; una cançó sobre la manca d'esperances, a la que va seguir "Que vingui algú", rebuda amb aplaudiments rítmics per un públic entusiasta, i que sona com a possible senzill.
El concert va continuar amb "Omple de vida els pulmons", una cançó positiva, un cant als reptes que va dedicar, profundament emocionat, a la seva filla Julieta, de només vint-i-quatre dies, i que fa dues setmanes que és a l'UCI de l'hospital, afectada per una bronquiolitis.
El cantautor va introduir el record de Mariela, un antic amor argentí que va tenir, i que va ser l'excusa argumental per interpretar les següents dues cançons en castellà: "Buenos Aires" i "Nunca es tarde". El següent tema, "I no tocava a terra", és una clàssica balada guiada pel piano de Dausà, acompanyat pels cors i teclats de Heinemann, i que va dedicar a "aquelles nits que et fan volar". "Pina", la setena cançó del disc, és una cançó que parla de la seva filla gran Valentina, que va servir per introduir "Ho tenim tot", la cançó que dona nom al disc i que explica, entre imperatius, que allò que tenim és just el que necessitem per créixer i ser feliços. Una cançó-himne amb una tornada encomanadissa.
La primera part del concert va finalitzar amb "El meu cos és teu", que parla de la sensació de veure com ens allunyem d'allò que realment som a la vida ("abans de dir-me que estic boig, deixeu-me dir que no soc jo"), i "No me'n vaig sense vosaltres", una balada que musicalment remet a l'"Hallellujah" de Leonard Cohen, interpretada gairebé a piano sol, i que parla de tota aquella gent que va morir sense poder acomiadar-se de la gent que estimava.
Després d'una breu pausa, el concert va continuar amb "Una altra manera de viure", amb la qual Dausà va agrair a Estrella Damm la seva consciència ecològica, la maccartiana "Tot anirà bé" –molt celebrada pel públic– i "Truca'm". La recta final del concert va incloure "Caure no feia mal", "Diria que eres tu" i la inevitable "Jo mai mai". El bis del concert va incloure un cert anticlímax, quan Dausà va voler travessar el passadís central del recinte dalt d'una barca inflable, aixecat pels braços del públic: un moment festiu i delirant que va estar a punt de costar al cantant –com a mínim– la seva integritat física. El concert va acabar sense uns focs artificals que –afortunadament– les mesures antiincendis del parc natural van impedir realitzar.
La megafonia, a ritme del "Ojala que llueva café" de Juan Luis Guerra 4.40, va buidar el recinte del concert i va omplir de llargues cues les furgonetes d'alimentació. Comença l'estiu i la temporada de concerts a l'Empordà.
Joan Dausà, dalt de la barca. Foto: Jordi Novell