A finals de l’any passat, el cantautor barceloní Pol Fuentes descobria el seu darrer treball, un àlbum conceptual que investiga a través de la música i la poesia què passaria si poguéssim viure la nostra vida de manera no lineal: Saturn negre (Picap, 2021). Avui estrenem el videoclip d’una de les peces d’aquest trencaclosques que desborda els confins de l’espai-temps: “El pantà”.


“El pantà” de Pol Fuentes és un lloc, alhora que un no-lloc. Al bell mig s’hi descobreix una illa, un espai -encara per descobrir fins a quin punt real, i fins a quin punt imaginari- on van a morir tots els temors. Però per arribar-hi, com en les millors novel·les d’aventures, el pantà mateix et posa en joc per superar les teves pors.

Aquest no-lloc lliga amb la idea del no-temps que impregna el disc de Fuentes: “He fet un paral·lelisme amb el corrent altern i el continu. La vida contínua és com la coneixem del naixement a la mort, i la vida alterna que he imaginat –i que em sembla més interessant– seria amb els episodis desordenats i de manera no lineal”, comentava a una entrevista amb Joaquim Vilarnau. “M’obsessiona la memòria de les meves pròpies vivències. Em fa por no recordar, perquè em sembla que oblidar una etapa vital és com si no l’hagués viscuda”, confessa el músic. “Jo tinc problemes per estar connectat amb la realitat. Sempre estic divagant i en aquest disc dibuixo aquest estat en el temps. Em sento lluny de la idea de ‘viure el present’.”