Ahir va ser la darrera jornada del festival Clotilde, que enguany celebrava la tercera edició, organitzat per la Direcció General de Difusió i l’Agència Catalana de la Joventut, amb la col·laboració de les emissores de ràdio Flaixbac, Europa FM i ELS40 i de la Creu Roja Joventut. Els jardins del Palau Robert, entre les fotografies de l'expocisió fotogràfica de Xavier Mercadé, Rockviu, va acollir les actuacions de Lildami, Joan Garrido, Roba Estesa i Porto Bello el cap de setmana passat, i ahir les de Sara Roy i Beth.

Abans de començar els concerts, però, un PD d'ELS40 -hostes i organitzadors de la nit-, va amenitzar l'espera amb hits d'Oques Grasses ("In The Night" o "Bye Bye"), Buhos ("Volcans"), Cesk Freixas amb Txarango ("Petita rambla del Poble Sec"), o Nil Moliner ("Mi religión"), però també amb mítics temes internacionals com la col·laboració de Shakira amb Black Eyed Peas a "Girl like me", o el "Hey Brother" d'Avicii, a més de la cançó de l'estiu de l'emissora, una renovada "Vull estar amb tu" d'Els Catarres. Malgrat que tot plegat va ajudar a fer lleugera l'espera fins que comencés el primer concert (mitja hora més tard), la sessió va estar desafortunadament desaprofitada amb un públic assegut, emmascarat i amb només una ampolleta d'aigua (molt amablement regalada a l'entrada del festival, juntament amb una totebag que resa "Si no atures les violències sexuals, #Malamente").

Sara Roy va pujar a l'escenari a les 20:30h acompanyada de la seva nova banda, formada per uns joveníssims Marina a la bateria (i també guitarra acústica i segones veus), i el ja habitual Jordi Pinyot a la guitarra elèctrica. La jove artista manresana s'enfrontava a un gran repte anit: presentava per primera vegada les cançons del seu disc de debut amb la nova banda i en un nou format, amb l'handicap afegit d'un refredat que arrossegava des de feia dies -com ella mateixa va confessar, assegurant entre riures que no tenia covid-19- i que li castigava la veu. No obstant això, Roy va fer mostra de la professionalitat d'anys entre escenaris, entomant el repte amb fortalesa i un ampli somriure que poc deixava veure tot allò al qual s'estava enfrontant.
 
Amb un repertori ben pensat, Roy va saber combinar alguns dels temes més nous d'(A)mar (Halley Records, 2021), com "Desde la ventana" o "Queda't" -tot i que la darrera la va escriure d'adolescent, al seu poble d'estiueig-, o "No em diguis que no", tocats amb bateria i guitarra elèctrica, amb una petita pausa per cantar en un format més acústic "Tiempo", "Comptant les hores" o una versió de "La playa" de La Oreja de Van Gogh. L'actuació va acabar amb els temes més celebrats de l'artista: "Som", que encapçala la llista, "Tot és més fàcil" -que en la versió original compta amb Miki Núñez i que va assegurar que és "la cançó d'amor més especial que tinc"-, i "Poetes".

Tot seguit, va ser el torn de Beth de pujar a l'escenari. D'aquella noia amb rastes que va entrar ara fa quasi 20 anys a l'acadèmia d'Operación Triunfo, poc en queda ja, i ha deixat lloc a una Beth adulta, mare i experta. Va fer gala del seu pop d'autor, amb un peu ficat al folk i una banda de primera -amb Laura Andrés, professora d'OT, al piano i unes encertadíssimes segones veus, Miquel Sospedra al baix, i Pablo Garrido a la guitarra acústica-, amb un repertori proper i emocional. 
 
Beth va interpretar ahir, acaronant amb la seva veu càlida, hits com "Terra trencada" -de l'àlbum Segueix-me el fil (Música Global, 2010)-, alguns temes nous tan dolços com "Medicina", dedicada als seus fills Lia i Kai -"la cura de tots els mals"-, o la trencadora "No va", a més de les cançons més celebrades d'Origen (U98 Music, 2021): "Que tremolin els arbres" -amb aplaudiments marcant ritmes asincopats i tímids cors arrencats des del públic- o "Quan".