cròniques

Clotilde: Una nit amb nom de dona

Ahir va tancar la tercera edició del festival barceloní amb les actuacions de Sara Roy i Beth

| 10/07/2021 a les 13:15h
Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, actualitat, Beth, Sara Roy, festivals, cròniques, festivals d'estiu, Clotilde Fest
Beth al Clotilde Fest
Beth al Clotilde Fest | Gerard Mercadé
Ahir va ser la darrera jornada del festival Clotilde, que enguany celebrava la tercera edició, organitzat per la Direcció General de Difusió i l’Agència Catalana de la Joventut, amb la col·laboració de les emissores de ràdio Flaixbac, Europa FM i ELS40 i de la Creu Roja Joventut. Els jardins del Palau Robert, entre les fotografies de l'expocisió fotogràfica de Xavier Mercadé, Rockviu, va acollir les actuacions de LildamiJoan Garrido, Roba Estesa i Porto Bello el cap de setmana passat, i ahir les de Sara Roy i Beth.

Abans de començar els concerts, però, un PD d'ELS40 -hostes i organitzadors de la nit-, va amenitzar l'espera amb hits d'Oques Grasses ("In The Night" o "Bye Bye"), Buhos ("Volcans"), Cesk Freixas amb Txarango ("Petita rambla del Poble Sec"), o Nil Moliner ("Mi religión"), però també amb mítics temes internacionals com la col·laboració de Shakira amb Black Eyed Peas a "Girl like me", o el "Hey Brother" d'Avicii, a més de la cançó de l'estiu de l'emissora, una renovada "Vull estar amb tu" d'Els Catarres. Malgrat que tot plegat va ajudar a fer lleugera l'espera fins que comencés el primer concert (mitja hora més tard), la sessió va estar desafortunadament desaprofitada amb un públic assegut, emmascarat i amb només una ampolleta d'aigua (molt amablement regalada a l'entrada del festival, juntament amb una totebag que resa "Si no atures les violències sexuals, #Malamente").

Sara Roy va pujar a l'escenari a les 20:30h acompanyada de la seva nova banda, formada per uns joveníssims Marina a la bateria (i també guitarra acústica i segones veus), i el ja habitual Jordi Pinyot a la guitarra elèctrica. La jove artista manresana s'enfrontava a un gran repte anit: presentava per primera vegada les cançons del seu disc de debut amb la nova banda i en un nou format, amb l'handicap afegit d'un refredat que arrossegava des de feia dies -com ella mateixa va confessar, assegurant entre riures que no tenia covid-19- i que li castigava la veu. No obstant això, Roy va fer mostra de la professionalitat d'anys entre escenaris, entomant el repte amb fortalesa i un ampli somriure que poc deixava veure tot allò al qual s'estava enfrontant.
 

Sara Roy al Clotilde Fest Foto: Gerard Mercadé


Amb un repertori ben pensat, Roy va saber combinar alguns dels temes més nous d'(A)mar (Halley Records, 2021), com "Desde la ventana" o "Queda't" -tot i que la darrera la va escriure d'adolescent, al seu poble d'estiueig-, o "No em diguis que no", tocats amb bateria i guitarra elèctrica, amb una petita pausa per cantar en un format més acústic "Tiempo", "Comptant les hores" o una versió de "La playa" de La Oreja de Van Gogh. L'actuació va acabar amb els temes més celebrats de l'artista: "Som", que encapçala la llista, "Tot és més fàcil" -que en la versió original compta amb Miki Núñez i que va assegurar que és "la cançó d'amor més especial que tinc"-, i "Poetes".

Tot seguit, va ser el torn de Beth de pujar a l'escenari. D'aquella noia amb rastes que va entrar ara fa quasi 20 anys a l'acadèmia d'Operación Triunfo, poc en queda ja, i ha deixat lloc a una Beth adulta, mare i experta. Va fer gala del seu pop d'autor, amb un peu ficat al folk i una banda de primera -amb Laura Andrés, professora d'OT, al piano i unes encertadíssimes segones veus, Miquel Sospedra al baix, i Pablo Garrido a la guitarra acústica-, amb un repertori proper i emocional. 
 

Beth al Clotilde Fest Foto: Gerard Mercadé


Beth va interpretar ahir, acaronant amb la seva veu càlida, hits com "Terra trencada" -de l'àlbum Segueix-me el fil (Música Global, 2010)-, alguns temes nous tan dolços com "Medicina", dedicada als seus fills Lia i Kai -"la cura de tots els mals"-, o la trencadora "No va", a més de les cançons més celebrades d'Origen (U98 Music, 2021): "Que tremolin els arbres" -amb aplaudiments marcant ritmes asincopats i tímids cors arrencats des del públic- o "Quan".

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.