Coincidint amb la Diada, Els Pets van oferir a Vilablareix (el Gironès) un dels darrers concerts d'aquest 2021. L'espectacle s'havia de celebrar a l'aire lliure, però a causa de la incerta metereologia, finalment es va traslladar al pavelló. Una de les circumstàncies que van fer especial el concert –com va passar en el celebrat a Montblanc (Conca de Barberà) el passat 9 de setembre–, va ser la substitució d'un indisposat Joan Reig per Jimmy Piñol –bateria de Lax'n'Busto–.
 
En els concerts d'aquesta gira, Els Pets fan un repàs a algunes de les cançons més significatives dels més de 35 anys de trajectòria de la formació, però per ordre cronològic invers. D'aquesta manera, la nit va començar amb tres de les cançons del darrer treball d'estudi de la banda de Constantí, Som (RGB Suports, 2018): "Wittgenstein", "La vida és molt avorrida sense el teu cos" i "No vull que t’agradi aquesta cançó". El concert va continuar amb una de les millors cançons en català de la darrera dècada, "Blue tack", del disc L'àrea petita (RGB Suports, 2013), i una endurida "Per veure't amb tu" del seu treball Fràgil (2010), el darrer que el grup va publicar amb la discogràfica que els va veure néixer, Discmedi. Van sonar també "Com anar al cel i tornar", "Agost", "Soroll"  –on Lluís Gavaldà va aprofitar per presentar Jimmy Piñol i assegurar que no tocarien "Miami Beach"–, "Pau" –per a celebrar la Diada de l'onze de setembre–, i "Hospital del Mar", del ja llunyà Respira (Discmedi, 2001) produït per Brad Jones.
 
Les cançons d'Els Pets ocupen espais generosos dins del trajecte vital del seu públic. Lluís Gavaldà, l'autor de moltes d'aquestes cançons que han esdevingut himnes transgeneracionals, n'és plenament conscient, i durant el concert en va ironitzar tot dient que "malament si encara no us ha arribat la cançó d'Els Pets de la vostra vida!". Una d'elles podria ser "Por", un tema d'un dels discos més rodons del trio, Sol (Discmedi, 1999); i també cançons que no han aguantat tan bé el pas del temps com "Massa jove per fer-me gran", tal com reconeixia el propi cantant a l'escenari.
 
Aprofitant la proximitat amb la festivitat de la Mare de Déu de Núria del passat 8 de setembre, Lluís Gavaldà va fer pujar a l'escenari una bona representació de 'Núries' que es trobaven al Vilablareix per a cantar "Núria", una cançó que es va publicar al directe Vine a la festa (Discmedi, 1995). Meritòria va ser la rehamornització de "Pantalons curts i els genolls pelats", amb el teclista i director musical de la banda Joan Pau Chaves interpretant el riff de piano del "Jungleland" de Bruce Springsteen, mentre el grup imitava les potents descàrregues musicals de l'E-Street Band.
 
La proximitat del repertori als inicis de la dècada dels noranta del segle passat feia preveure la fi del concert, com així va ser: "Segon plat", una reeixida "Està plovent", una evitable i desfasadíssima "Tarragona m'esborrona" –amb Joan Pau Chaves interpretant el rap que habitualment canta Joan Reig–, i la balada "Vespre" que Gavaldà va interpretar enmig del públic.
 
Els bisos van rematar la jugada amb un trio d'asos triomfador: "S'ha acabat", "Jo vull ser rei" –on el cantant va recordar que van ser els primers a cagar-se en el rei, quan ara ja ho fa tothom– i, és clar, "Bon dia". Gavaldà va acomiadar la nit amb el crit de "Salut, república, independència i felicitat per tothom" mentre pels altaveus sonava la remescla dance de "La vida és molt avorrida sense el teu cos" amb la veu convidada de la cantant Pavvla. Com pregonava la samarreta que lluïa Gavaldà en el tram final del concert: "La vida és bonica (però complicada)"; però una bona cançó, com moltes de les que van sonar a Vilablareix, sovint ajuda a fer-la més fàcil.