Entrevistes

David Rossell: «No penso en termes comercials sinó en projectes que m’omplin»

Parlem amb el reputat productor sobre el nou camí en solitari que just avui emprèn amb 'Flor blanca'

David Rosell, l'arquitecte del nou so mestís

| 28/09/2021 a les 09:30h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, David Rosell, entrevistes, actutalitat
David Rosell
David Rosell | Jan Riera
El bandautor manresà David Rosell és un dels productors més prestigiosos del país, una faceta que ha amagat el compositor i intèrpret que porta dins. A poc a poc, amb feina de formigueta, en els últims anys ha anat donant forma a un disc, el primer que signa amb el seu nom: Flor blanca (U98 Music, 2021).



'Flor blanca' és el teu disc més personal?
Amb l’anterior banda Dept. també feia les cançons, però estava lligat a un determinat estil. Ara he gravat un disc més lliure, tenint molta cura de les cançons. No n’he començat a arranjar cap fins que m’agradava molt. He compost prop de quaranta cançons i he considerat que només vuit eren prou bones per ser enregistrades. He fet la producció sense prejudicis, deixant que cada cançó creixés cap on volgués.

Es nota que t’hi has sentit còmode.
Sí, però em sento còmode i practico la majoria d’estils. Gaudeixo amb un tema canyer, una balada, un reggae o un tema modern electrònic. Tot i que en realitat el que em posa la pell de gallina és el rock. Però m’agrada anar variant...

El 2000 vas començar fent un duet amb Titot, has gravat vuit discos amb Dept. i has format part de Brams, Mesclat, Aramateix i Els Catarres. I, finalment, has signat un disc amb el teu nom!
Sí, m’ha costat molt decidir-me però ja havia arribat l’hora. És un disc sincer que he fet absolutament sol i em va semblar lògic posar-hi el meu nom.


El disc és fruit de la feina que has fet com a productor?
Segur. He treballat sense parar i he après molt. Fa deu anys no hauria pogut gravar aquest disc. Quan vaig acabar l’últim disc de Dept. tenia ganes de fer altres coses però em vaig autoimposar d’anar amb calma, no fer un disc perquè sí. Abans de fer les cançons tal com són, he anat provant. Per exemple, vaig fer bases electròniques i canyeres per buscar els meus límits. Ha estat un veritable treball de recerca perquè vaig començar el disc fa cinc anys! Hi ha temes que vaig iniciar d’una manera i després han sortit diferents... Ha estat un divertimento que no puc experimentar quan produeixo altra gent. He tingut l’avantatge de no tenir cap pressió ni timing per complir.

Ho has ensenyat als grups que han anat passant per l’estudi?
Sí, el disc el trec per la resposta que he tingut. Tothom m’ha animat molt a gravar-lo, i sobretot els grups amb qui tinc més relació i més amistat. Em van oferir la seva ajuda i l’he tinguda. Vaig pensar que si compartia les cançons el projecte prenia sentit.

Però cap d’aquestes ajudes s’ha traduït en una col·laboració?
No, no n’he volgut, i sé que ho haguessin fet encantats. No volia que semblés que m’aprofitava del fet de ser productor i amic de grups que ho ha petat molt els últims anys per promocionar un producte meu. No m’han agradat mai aquest tipus de situacions. Com tampoc no explico quins grups venen a gravar ni penjo fotos dels artistes amb qui treballo a les xarxes... He preferit fer el disc sense interferències de cap tipus.
 

David Rosell Foto: Jan Riera


Estilísticament és un disc molt divers unit únicament pel gust per les melodies.
Sí, és exactament així. La meva obsessió era que la feina de productor no fos la que fes brillar les cançons. No vaig començar la producció de cap cançó fins que em va semblar que només amb la guitarra ja era una gran cançó.

I les lletres, com les has escrites?
També són variades dins l’estil que m’agrada. Potser són una mica més explícites que les de Dept., perquè totes tenen una temàtica concreta, però són tal com m’han sortit del cor.

Fa uns anys et vas treure el cuquet de l’escenari tocant amb Els Catarres. Tornaràs a cantar i sortiràs de gira amb aquest disc?
Amb Els Catarres va ser fantàstic perquè tenia moltes ganes de tocar i ens ho passàvem molt bé. I sí, tinc ganes de cantar... però em fa por perquè fa anys que no m’hi poso en directe. Faré una gira en format de banda per ser al màxim de fidel a la sonoritat del disc. La resta de músics seran el baixista de Dept., Pere Borralleras, el bateria Pep Terricabras i el ‘hippy’ de Txarango, Sergi Carbonell, als teclats. He preferit buscar amics amb els quals em sento còmode i a qui ha agradat el projecte.
 

David Rosell Foto: Jan Riera


Hi ha alguna cançó que sigui especial per tu?
Em sento molt orgullós de totes les cançons del disc, però de “Flor blanca” potser una mica més. La vaig fer quan va néixer la meva filla i potser per això té una màgia especial. Una flor blanca em fa la sensació de puresa i de sinceritat. Per això també l’he posat de títol, perquè és un disc pur i sincer.

I després d’aquest disc?
Ja ho veurem. Si l’acceptació és bona, m’animaré bastant. El que és segur és que seguiré component, perquè ho porto a l’ADN. Ja no penso en termes comercials sinó en projectes que m’omplin.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.