Entrevistes

Germà Aire: «Fem cançons des del punt de vista irracional; no cal que tot tingui un sentit»

Estrenem en primícia el nou treball de Germà Aire, tot parlant-ne amb la banda vigatana

La puresa dibuixada de Germà Aire

| 30/09/2021 a les 08:30h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, germà aire, actualitat, entrevistes
Germà Aire
Germà Aire | Joan Garolera
El quartet vigatà Germà Aire va deixar el seu icònic local d’assaig i li ha dedicat el seu tercer àlbum, Gornal (Hidden Track Records, 2021), una observació metafísica en clau de pop. Amb la producció de Joan Pons (El Petit de Cal Eril), el grup segueix sonant clar i nu però amb una dimensió atemporal. Estrenem aquest nou disc, peça per peça, i en parlem amb Luca Masseroni i Arnau Ribas.



Parlar de discos atemporals és molt agosarat, però 'Gornal' es podria dir que ho és perquè, més enllà del moment, sembla provinent dels llimbs. Com ho veieu vosaltres?
Luca Masseroni (veu i guitarra):
El nou disc parla de moltes coses que no tenen un temps concret, i que podrien ser atemporals. Però també acaba sent un reflex del que he estat llegint en cada moment de la meva vida. M’agradaria fer discos atemporals, però quan escric una cançó en un dia i un lloc determinat acaba sent temporal, perquè parla d’aquell moment concret de la meva vida.



Com volies que aquest esperit quedés reflectit al nou disc?
L.M: M’interessava molt poder arribar a reflectir que les coses passen i se’n van molt de pressa; volia esbrinar què és present, passat i futur. Era una manera de sortir de la racionalitat. Sempre intento fer cançons des d’un punt de vista irracional, perquè no cal que tot hagi de tenir un sentit.


L’aparició d’un piano de paret en punts clau del disc també és una decisió irracional?
L.M:
No, tots notàvem que quan teníem les cançons acabades, com que eren tan simples i amb pocs elements, hi faltava alguna cosa. El piano va servir per treure la sensació hermètica de les cançons, i donar-hi aire. El vam gravar a l’estudi de Jordi Casadesús (La iaia), que té un piano de paret.



El canvi sonor més important del disc és el pes dels sintetitzadors. Aquest cop heu començat a fer els temes amb els teclats?
L.M:
No, els vaig compondre amb la guitarra, però durant la gravació vam treure les guitarres rascades. Al final n’ha quedat alguna, però sobretot puntejada.
Andreu Ribas (bateria): El sintetitzador ha substituït les guitarres.



Fa gairebé deu anys que toqueu junts, des del grup Mates Mates. Com us ho feu perquè les cançons segueixin sonant noves?
A.R:
No ho sé, però aquest disc, que aparentment és molt senzill, és molt difícil de portar al directe. Ens està costant moltíssim.
L.M: En aquest disc hem buscat la perfecció, no la podem cagar enlloc i només això ja és nou per a nosaltres. Hi ha molt poques pistes i això ho complica tot perquè s’ha de ser més precís, i quan toquem hem d’estar molt més concentrats que abans.



En què ha canviat la vostra música?
A.R:
En el tacte.
L.M: Sí, són sobretot els detalls. A més, ara els tempos són més baixos i ens agafem les cançons amb una major concentració per afrontar-les en directe.

Molts versos tenen idees obertes que poden enllaçar amb els següents. Com a “Impuls”: ‘Milions de fotons xocant / em fan sentir (un espai ben gros) / dins el traç d’aquell estel’. Cada frase és un tot o estan relacionades?
L.M:
Si llegeixes la lletra al detall potser veus que alguna cosa no quadra, però si et mires la cançó des de lluny, tot pren sentit. A l’hora de fer el disc vaig tenir molt present aquesta relació entre microscòpic i macroscòpic.



És una manera de fer les cançons des de diversos punts de vista?
L.M:
Sí, perquè a la vida no estem sincronitzats entre nosaltres, cadascú veu el món des del seu punt de vista.

La portada, ideada per Albert Romagosa i Anna Vila, també té aquesta multiplicitat que dona una idea de confusió?
L.M:
Sí, les formes poden tenir diverses interpretacions, no se sap si aquell pal entra o surt, ni si la rodona és dins o fora... Ho van fer molt bé, se’l van escoltar molt bé.



Què simbolitza el Gornal?
L.C:
És el local on hem assajat els darrers 10 o 12 anys, i significa molt per nosaltres. Fa poc que es va morir Ramon Genís i per això en vam marxar. El tenim molt present, perquè li teníem molta estima. Havia format part del Grup de Folk (veu i violí) i va ajudar molts grups de la comarca. Ens va cedir un espai que, després de tants anys, ha acabat sent una casa.
A.R: Hi ha milions de fotons al Gornal. Pagàvem un lloguer i tocàvem en una cort de porcs totalment neta i reformada.

El disc és una manera de fer que l’esperit del Gornal segueixi existint?
L.M:
El Gornal existeix o no? És que clar, depèn del punt de vista, si el veiessis de molt lluny encara existiria. És molt relatiu...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.