Cançó per cançó

'Rosa permanent' de Roba Estesa, cançó per cançó

La banda tarragonina desvela orígens, influències, motivacions i sonoritats de cadascun dels temes del seu tercer llarga durada

Roba Estesa: «L’amor és saber que pots expressar la teva fragilitat i que serà acollida»

| 11/10/2021 a les 12:30h
Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, Roba Estesa, a, actualitat, cançó per cançó
Roba Estesa
Roba Estesa | Michal Novak
Fa ja 5 anys que Roba Estesa va debutar amb Descalces (Coopula, 2016). Des d'aleshores, el septet tarragoní ha explorat diferents sonoritats, del folk a l'electrònica, però el seu discurs feminista, el seu missatge social, i la seva proposta no han fet més que créixer, al costat del nombre de seguidors, que l'acredita com a un d'aquelles bandes sense les quals no es podria entendre el context de la música festiva actual a Catalunya. Ara, Roba Estesa arriba amb una nova entrega: Rosa permanent (Halley Records, 2021), de la qual, sense perdre'n detall, en repassem cada cançó amb tota la banda; com va sorgir cadascun dels temes i quines influències, motivacions i sonoritats amaga.

1.“Mostra l’animal” 
“En general aquest nou àlbum és més plàstic que narratiu. D’una banda, els relats que construïm no segueixen un patró convencional, cosa que els fa participar de narratives més contemporànies on el fragment o la generació d’escenaris no realistes tenen una importància més gran. D’altra banda, continuem pensant que ens agrada més connectar amb la gent a través d’imatges. Volem que cadascuna, a partir del disparador (la imatge) creï el seu propi relat de la cançó, amb les referències i contextos propis en contraposició amb la idea d’exposar un concepte descriptiu i detallat, en el qual només existís una sola manera d’imaginar la història. Les primeres versions de ‘Mostra l’animal’ eren més aviat fosques i amb un caminar arrossegat i lent. De mica en mica la vam anar transformant per convertir-la en una cançó més divertida, amb clares influències de Janelle Monáe. De les primeres maquetes vam mantenir l’harmonia de les estrofes –amb un patró de baix descendent– i algunes melodies de veu, però en general els canvis han anat enfocats al fet que fos un tema més lluminós i amb tocs de funk. Altres influències que ens han alimentat són Clara Peya i Billie Eilish”.


2.“Oceà”
“És un tema que transita entre el que és poètic i el que és real, i que posa valor a les contradiccions que ens ocupen cada dia. Lxs jovxs vivim en una constant actualització, canvi, frustració, i el futur és més incert i precari del que mai hauríem imaginat. Aquest sentiment de malestar es veu salvat per l’amor, no com la idea del monstre de la monogàmia heteronormativa, sinó plantejat com un motor energètic que genera xarxes de cures, que posa tot el que és personal i el que és relacional en un pla polític. ‘Oceà’ parla de les incerteses i l’amor, entès com una energia violenta que identifiquem entre el plaer i l’alliberació, xoc de forces que no es contraposen sinó que s’alimenten. Parlem d’estimar alliberat de prejudicis, posar el cos per comprometre’ns a trencar barreres i somiar horitzons que poden expressar-se de la nostra manera: posant llum a les ferides o focalitzant la bellesa de sentir-se perduda. Un orgasme, un plaer infinit. Volíem que fos una cançó profunda i és per això que a les tornades corals hem alentit el ritme que sona al pont i hi hem afegit una reverb, generant així una nova atmosfera. Les influències en aquest tema van de Mumford & Sons a Coldplay passant per Doja Cat”.


3.“Un regal per a tu”
“És una cançó divertida, plena d’energia, en la qual convidem la gent que s’alliberi de totes aquelles preocupacions que ens acompanyen a la vida. Compartir-les ens ajuda a crear espais de seguretat, amor i celebració que ens permeten col·lectivitzar la lluita i fer-la festiva. Els cors i les segones veus que caracteritzen el tema aporten una sonoritat que remet a la col·lectivitat. Els instruments acústics (l’acordió de Clara Colom, violí i guitarres) també són al centre de l’espai sonor i ens funcionen com a catalitzadors de la festa. Amb influències de Paul Simon i Baloji, hem gravat melodies alegres, baixos ballables i també guitarres percutides. Cal destacar, a més, el tractament de les segones veus, perquè volíem aportar un punt més modern a la cançó i per això hi hem aplicat els efectes i s’ha harmonitzat amb plugins”. 
 

4.“Lxs nenxs”
“En aquest cas, volem fer valdre totes les xarxes afectives i de cures que representen ‘lxs amiguxs’. Volem reivindicar la gran diversitat de cossos i, amb això, generar comunitat del que no és normatiu. També volem cagar-nos en els poders fàctics de repressió, com la policia, l’Estat o la monarquia, que exerceixen pràctiques violentes en la majoria dels àmbits per perpetuar el seu poder obsolet. El tema “Lxs nenxs” parla dels moments d’aïllament –que aquest últim any han estat molt evidents i obligatoris– i també de les esperances que podem generar per sortir del pou. Volem que tornin aquelles festes i desitgem sortir, passar-ho bé, ballar, suar i viure l’ara i aquí amb la música a tope. Els nostres cossos volen rebentar el sistema com uns disturbis de carrer, som la gasolina de la revolta. En relació amb el videoclip hem volgut investigar en la idea de la nova imatge de Roba Estesa: el collage. La idea representa la barreja de gustos, estils, maneres i pensaments que tenim les integrants de la banda. La idea d’aquest collage va intrínsecament lligada al reciclatge de material. En un món sobreproductiu –en tots els sentits– hem volgut fer servir aquesta tècnica com una posició política. A partir d’aquí, hem investigat sobre la reapropiació del que és mainstream a través dels referents queer de la mà de Pablo Montes”.


5.“Flors de pols”
“És un tema amb el qual explorem la subdivisió ternària, on els diferents instruments acústics formen un engranatge de patrons rítmics –que remeten a l’imaginari del folk– però també beuen d’una sonoritat pop i electrònica. És un tema que funciona de pont entre les composicions dels discos anteriors i la sonoritat del nou àlbum. En aquesta lletra volem agrair l’existència de l’amor des de les cures. Celebrem que ens tenim a prop i que hem florit en els marges. Celebrem el que és efímer i nou, i el que hem deixat enrere, el que ens ha canviat i la resiliència que ens ha portat fins aquí. A escala vocal, reforcem la idea de festa col·lectiva amb el joc de pregunta-resposta coral. A més del violí i l’acordió de Maite Ruiz de Erentxun, podríem identificar les influències de sonoritats més pop de Sia, melodies airoses de Vampire Weekend, cadències harmòniques que ens recorden Jorge Drexler i fins i tot alguna melodia molt Disney de Frozen 2”.


6.“De vellut”
“Parla del tacte d’aquelles que ja no hi són, però que, des de la distància, ens abracen. La cançó representa un viatge per les emocions i els diàlegs interns que impliquen els dols. És un desaferrament dolorós que es resol en una mirada bonica de les pèrdues. Reivindiquem que per deixar que les relacions es transformin cal asseure’s a la butaca del subconscient de l’altra, escoltar la seva situació i generar un diàleg que ha de ser horitzontal amb les necessitats de cadascuna. Amb l’EP Dolors (Halley Records, 2020) ja havíem començat a deixar d’entendre els instruments en les seves funcions habituals. La base de ‘De vellut’ és continuista amb aquesta idea en la mesura que es construeix amb un engranatge de pizzicatos de violí. També utilitzem ritmes del trap i explorem l’efecte del trèmolo en les veus. A més, destaquem i agraïm infinitament la col·laboració de Maria Cofan al trombó i Berta Gala a la trompeta, que han aportat potència i riquesa tímbrica al tema”.
 

7.“Pena”
“És un exercici de cures individual que fa implosió i esquitxa els processos col·lectius. El diàleg podria existir entre dues ‘compis’ que es demanen suport o d’una amb una mateixa. Diuen que qui canta els mals espanta, per tant cantem a totes aquelles experiències emmarcades en la idea d’amor romàntic-tòxic per les quals hem passat per tal de sanar-les. Sonorament és una cançó crua amb un engranatge d’instruments acústics que complementen la base rítmica que va marcant la subdivisió ternària. D’altra banda, la veu i la guitarra elèctrica mantenen un diàleg en primer pla. S’hi poden observar influències de Billie EilishLas Migas i C Tangana”.


8.“Ràbia-Berra feat. Tanxugueiras”
“Vol ser un homenatge a la fusió i l’agermanament a partir d’una crítica cap al sistema capitalista. Ens alliberem de la ràbia des de la col·lectivitat i som conscients del fet que no estem soles. Aquest tema demostra la ràbia que portem dins i que podem cridar-la, esquitxar-la i fer-la bocins. Per aquest motiu, hem trobat molt enriquidor poder tenir la col·laboració del grup Tanxugueiras, que són un bon exponent de la reformulació de la música de creació col·lectiva feta des de Galícia. La música combina fragments de melodies tradicionals (un cant de batre, el pasdoble “Amparito Roca” i també escales frígies espanyoles amb melodies a càrrec de Tanxugueiras) amb una producció que fragmenta i desdibuixa el que és més tradicional i conegut. La tornada, inspirada en Noga Erez, està formada per un conjunt de sons en bucle que afavoreixen l’alliberament de la ràbia”.
 

9.“Torna”
“El tema fa referència a la recuperació dels desitjos abandonats. Volem posar allò que és emocional al centre, creiem en la necessitat d’aprendre a fer una bona gestió de tots els moments que ens han ferit. Parlar dels traumes, donar-los l’espai que els pertoca i compartir-los per curar-los lluny de la idea absurda de ‘soc així de forta i lluitadora per tot el mal que he rebut’. Amb la idea que ‘Torna’ sigui una cançó ballable, hem buscat la presència de sintetitzadors i melodies pop de violí i bevem de referències com Cory Wong o Dua Lipa”.
 

10.“Insectes de marbre”
“La cançó va néixer fruit de l’abisme al qual ens ha llançat aquesta pandèmia. La crisi del món cultural resultant ens ha afectat de ple. ‘Qui ens ho hauria dit’ que ens travessaria tanta precarietat i incertesa. De fet, veníem d’un etern combat, de confrontar les violències estructurals en nom d’unes vides dignes. Amb la situació actual, les desigualtats presents s’han intensificat i no ens serveix un ‘tot anirà bé’ que sempre s’articula des del privilegi. Nosaltres apostem per revisar les relacions de poder més que mai. Ens hem vist abocades a la fragilitat i ara cantem de la mà de les lluites germanes per poder seguir endavant. La instrumentació del tema és del tot acústica, incloent-hi el so del baix. Amb clares influències de Sufjan Stevens i Vampire Weekend, aconseguim crear un entramat de puntejats de guitarra espanyola que són el fil conductor de la primera part de la cançó. També hi ha Antònia Font present, de manera que a la part del final volíem trencar el patró i hi hem introduït guitarres distorsionades, hem jugat amb sàmplers vocals i finalment ens hem submergit en un mood orquestral amb violins”.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.