Agafeu bolis i agendes. El proper 11 de desembre, al teatre Principal de València, Vicent Torrent presentarà Racons i cançons, un disc i un espectacle en clau intimista en què repassarà a través de cançons inèdites la seva extensa trajectòria, vinculada a la música popular valenciana. 
 
Racons i cançons es presenta com un espectacle on Vicent Torrent repassa la història de la seva vida i la seva relació amb la música popular, a través de cançons diverses -dels sentiments quotidians a la crítica política i social–, escrites en paral·lel a la seva trajectòria amb Al Tall, però també abans de la formació de l'emblemàtic grup i després de la seva dissolució. Són cançons que fins ara només havien sonat entre amics, a guitarra i veu, i que ara agafaran un nou gruix instrumental. L'acompanyaran a l'escenari els mateixos músics que l'han acompanyat a l'estudi: Néstor Mont (guitarra), Jordi Pastor (acordions, violí i viola), Joan Codina (contrabaix), Tóbal Rentero (llaüt, bandúrria i dolçaina) i Robert Barraca (percussió).

Vicent Torrent va néixer a Torrent el 1945. A finals dels anys seixanta i principis dels setanta va formar part de l'Equip València-Folk, un col·lectiu de música popular format en la línia del Grup de Folk de Barcelona. El 1975, formaria amb altres músics de pes un grup que esdevindria cabdal en la història de la música popular al País Valencià i també a tot el conjunt dels Països Catalans: Al Tall. El grup, que ha deixat un munt d'himnes i àlbums de referència, es va dissoldre el 2013. En paral·lel, Torrent ha reunit les seves dues vocacions, la música i l'ensenyament, en projectes divulgatius importants com els Tallers de Música Popular, la Fonoteca de Materials o el llibre La música popular, on teoritza el procés que ha seguit amb Al Tall: l'ús de formes populars valencianes per parlar de la societat actual i el seu encaix i enriquiment amb el seu entorn mediterrani. També va publicar un gran disc en solitari, Rosa perduda (Difusió Mediterrània, 1992), que amaga joies com "Coloma bruna". Enguany ha rebut el Premi Enderrock d'Honor juntament amb el català Jaume Arnella i el mallorquí Biel Majoral.
 
"Tot això ha estat una cosa gratuïta -explica Torrent- en el sentit que ha sorgit sense cap pretensió, ha estat una proposta per remenar els calaixos i recuperar cançons que tenia fetes, en bona part de fa molt de temps. Algunes tenen moltíssims anys, són del 1968 i 1969, quan anàvem amb l'Equip València-Folk, i n'hi ha també una de recent. Les músiques són totes pròpies i entre les lletres hi ha una adaptació de Bertolt Brecht feta per Francesc Parcerisas, poemes de Joan de Timoneda, Ausiàs March, Valeri Fuster... i un encàrrec que em va fer Titot per musicar el trobador Guillem de Berguedà. En general són cançons que no encaixaven en els projectes que tenia en cada moment: racons i coses que tenia als calaixos, i que ara he pogut gravar. N'estic molt content, per mi ha estat com un regal".