Divendres i dissabte els estudis Ona de Bunyola (Mallorca) van ser escenari d’una singular trobada de tres homenots del folk: Jaume Arnella, Vicent Torrent i Biel Majoral. Són tres grans referents de la música d’arrel que, per la seva trajectòria dintre i fora de l’escenari, s’han convertit en tres grans mestres referents de diferents generacions, l'un al Principat de Catalunya, l'altre al País Valencià i el tercer a les Illes.
 

La trobada, que va dur per títol Escaires. Una conversa a tres bandes, es va començar a forjar amb motiu del Premi Enderrock a la trajectòria que van compartir tots tres ara fa nou mesos. Per explicar-ho bé, a l’Enderrock 317 (maig 2021) vam publicar una gran entrevista a tres bandes que vam haver de fer telemàticament. Arnella i Torrent es van connectar des de casa seva, mentre que Majoral va demanar ajut a Miquel Brunet, músic, còmplice, i propietari i director dels estudis Ona de Bunyola. Quan es va acabar la conversa, Brunet va comentar que estaria bé reunir-los a tots tres en aquells estudis. I Biel Majoral es va posar mans a l’obra.
 
Els resultats s’han viscut aquest divendres i dissabte: una conversa-concert en presència d’un públic limitadíssim (una cinquantena de persones cada vespre). El resultat va deixar tan contents els participants que ja comentaven la possibilitat de tornar-ho a fer a Barcelona i València.

La vetllada la va encetar Arnella amb una cançó que situava tothom: “Elogi de la faràndula” amb un fragment de la lletra ben clar ‘Per 'xò, sovint, m'emociono / de cantar, d'igual a igual, / amb l’amic Vicent Torrent / o amb en Biel Majoral”. Després van anar esfilagarsant un repertori molt reivindicatiu, fruit d’una tria feta per Biel Majoral i Miquel Brunet i aprovada pels altres cantants. Brunet va arranjar de nou els temes, que van ser interpretats amb l’ajut de la guitarra de Delfí Mulet, el clarinet de Biel Torres i l’oboè de Catalina Obrador, a més del piano de cua Steinway del mateix Brunet. Tot plegat donava un nou color a les cançons.

La primera part va ser per a “La garrofera”, “Sa porrassa”, “A la nit”, “Rosa de paper”, “L’hostal de can Xim” i “Tio Canya”. Arribats a aquest punt, van explicar que als Països Catalans compartim un cançoner únic, encara que té particularitats específiques en cadascuna de les regions. I de la teoria a la pràctica: “La presó de Nàpols”, “La presó de Lleida”, “La presó de Tibi”, tres maneres d’explicar la mateixa història.
 
I ja ens vam situar a la recta final del concert amb “Don Francisco”, “Ja n’hi ha prou”, “Lladres”, “Les eines de ma lluita” i “Les rondes de vi”. Aplaudiments i un sol bis, “Jo soc català”, que va acabar amb un vers modificat: “Estim Catalunya / perquè té un passat / de lluita incansable / per la llibertat. / Estim Catalunya perquè té un present / de lluita incansable / per ser independent”.
 
Pel que fa als comentaris, Arnella va anar repartint joc i posant tocs d’humor, especialment la primera nit, ja que a la segona va exhibir un bon constipat que no li va permetre sentir-se còmode en cap moment del concert. Vicent Torrent, que es va definir com ‘de la generació dels besnets del Tio Canya’ va explicar que fins als 17 o 18 anys parlava en castellà i va reclamar la reciprocitat dels mitjans audiovisuals entre tots tres territoris. Biel Majoral va explicar que havia propiciat la trobada per retre homenatge a Miquel Brunet, “una persona imprescindible per a la nostra cultura”.

Evidentment, els concerts van ser la punta de l’iceberg d’una llarga trobada que va començar dijous. Els dos convidats van instal·lar-se a casa de Biel Majoral i de Delfí Mulet, totes dues a Algaida, que van exercir d’amfitrions. El mateix dijous ja van fer un assaig general amb tot el repertori i el que volien explicar durant els concerts.