Primera Cita és un grup que neix d'una colla d'amics de Falset que, de tant quedar per tocar versions plegats, van acabar per compondre les seves pròpies cançons. Salvatge (U98 Music, 2021) n'ha estat el resultat: un disc que es va elaborar durant el 2020, i en què la banda deixa volar el seu pop mestís, amb una forta presència de vents a l’estil reggae i ska. Una de les peces que configuren l'àlbum és precisament "Minimal", i avui n'estrenem el clip en exclusiva, tot parlant-ne amb ells.

"Minimal" és una cançó que contraposa la idea de caos que es té de Barcelona amb el descobriment d'una ciutat on el grup veu valors essencials com "l’amistat, l’acollida, el treball, formar-se, créixer...". "És una cançó molt especial per a nosaltres, i l’última que vam escriure", explica Primera Cita, "la clau és precisament aquesta exigència creativa que et porta a recórrer als sentiments més purs que et fan escriure des del cor".


'Salvatge' és un disc que inclou tant ritmes alegres i festius com temes més intensos i melancòlics.
La gran majoria de les cançons que formen aquest disc són alegres i festives, perquè ens agrada transmetre aquest bon rotllo. Però també hem de ser honestos amb nosaltres mateixos, i saber escoltar aquelles lletres i aquelles melodies que ens surten en moments en què afloren sentiments oposats a aquesta festivitat. Per això dins d’aquest disc hi ha, també, cançons més lentes i personals. Tot això és el que volem transmetre en aquest debut.

Jugueu molt amb la sonoritat d'un grup de mestissatge. Quins són els vostres referents musicals?
Exacte. L’heterogeneïtat entre tots els que componem Primera Cita, pensant en les influències musicals de cadascun, fa que la barreja de sons i estils sigui més rica, i que cadascú aporti un aire personal i diferent a les cançons -sense perdre la coherència musical-. Tots hem crescut i hem gaudit la música anant a concerts de La Pegatina, Txarango, Doctor Prats, Oques Grasses o Obrint Pas (si mirem més enrere), i a partir d’aquí tots tenim influències molt diferents: des dels Twenty One Pilots, Parcels i The Cat Empire, fins a música més folk, passant per grups funk i, per descomptat, el pop actual. 


Precisament, heu comptat amb La Pegatina a “Tira que va”. També heu col·laborat amb Ginestà a “Jerogífics”, i “A la trinxera” amb Iglú. Com han sorgit totes aquestes relacions musicals?
Els tres grups, com nosaltres, han gravat a La Atlántida Estudio. Vam tenir l’oportunitat de poder compartir les nostres cançons amb ells, que són tres referents que admirem moltíssim, d’aquells grups dels quals portem el disc al cotxe. El fet que Salvatge sigui un àlbum amb estils prou variats ens va permetre col·laborar amb els tres grups, aparentment molt diferents, però alhora molt escaients per a cada cançó. El Rubén i l’Ovidi (que ens va gravar totes les percussions del disc) de La Pegatina li donen aquesta personalitat i bon rotllo seu tan característic a una cançó que és molt divertida (“Tira que va”). Per la seva banda, Ginestà dota d'encara més melancolia i sentiment a “Jeroglífics”, i Iglú aporta un aire fresc i jove a “A la trinxera”. Compartir-ho amb ells i elles ha sigut un autèntic privilegi.

L’àlbum acaba amb “Rumbet”. Per què aquesta cançó?
No ens podíem oblidar del nostre poble, on hi ha la gent que és el nostre motor, individualment i com a grup. Sempre volem pensar que la gent de Falset se sent el grup com a seu i així ens ho demostren. Sense totes les persones que ens donen suport i ens empenyen, no haguéssim pogut fer possible aquest primer disc: és tant nostre com seu. Per això, no podíem concloure el disc sense incorporar aquesta cançó que vam escriure expressament pel nostre primer concert, a la festa major de Falset, i que parla de la mateixa. Segurament aquell dia va néixer Primera Cita.