Les festes de tardor de Lleida de l'any passat –amb distància i cadires– es van traslladar al peu de la Seu Vella. Allí els promotors Lleida Music Festival van redescobrir un escenari monumental per celebrar-hi concerts. Així neix el Magnífic Fest, una nova proposta que té l'objectiu de visibilitzar i reactivar l'activitat del centre històric de Lleida. Del 16 al 19 de juny, la plaça de la Sardana ha reunit una desena d'artistes de renom internacional com Raphael i Justin Quiles i artistes catalans com Julieta, El Pony Pisador i Nil Moliner.

Dissabte i diumenge des del migdia fins al vespre alguns han decidit fer front a les elevades temperatures a recer de la música del Fest Day, concerts gratuïts a la plaça del Dipòsit, al carrer Obradors i al carrer Lluís Besa. En aquests espais del centre històric s'ha celebrat una nodrida programació de grups emergents com Abril, Anabel Lee, Guineu, Chaqueta de Chandal, Sound System, Mujeres i Alison Darwin.
   

Festa en tres dimensions

La jove barcelonina Julieta va ser l'encarregada d'obrir la nit del divendres presentant el seu primer disc, Juji (Music Bus, 2021), un recull de les seves experiències relacionals. Filla del confinament, la proposta de Julieta és fresca i multilingüe i, en directe, com en els seus treballs, combina la seva versió més intimista amb la cara més enèrgica i urbana, acompanyada de dues ballarines per defensar temes com "Tu juru ju", "Algun dia" o "Si ha de ser serà". Amb un àlbum que frega els 20 minuts de durada difícilment es pot omplir una hora de directe, per això la cantant va avançar cançons del nou àlbum com "Ojalá". L'actuació va acabar amb el nou i celebrat senzill "A les fosques".
 
La segona proposta festiva va anar a càrrec de Tanxugueiras i el seu folklore de masses. Nascuda l'any 2016, la formació de La Corunya i Pontevedra ha esclatat recentment amb la seva participació al Benidorm Fest. Tanxugueiras proposa una autèntica revolució de la tradició de les pandeireiteiras gallegues, acompanyades d'Isaac Palacín –productor del darrer disc– a la percussió més tradicional, i Iago Pico al capdavant dels ritmes electrònics. El trio format per Aida Tarrío i les germanes Olaia i Sabela Maneiro presenta un espectacle gairebé tribal, on el ritme és el protagonista i el pes de les harmonies recau sobre unes veus –com les cantants– farcides de caràcter. Un cant a la multiculturalitat i a reivindicar una tradició ancestral des de la reinterpretació més actual. "O querer" va marcar l'inici de la part més tradicional, buida d'acompanyament, sense sàmplers, només amb les tres panderetes i les seves polifonies. A partir d'aquí el crescendo va ser continu fins a arribar a un final més pròxim a la música electrònica que al folklore primigeni que va fer vibrar el públic amb "Cambia", "Figa" i l'esperat "Terra".
 
I de la revolució de la música tradicional gallega al folk festiu i despreocupat d'El Pony Pisador. Arribats del seu periple a Ingelheim (Alemanya) i amb poques hores de son, la banda va preparar un repertori carregat de 'les ràpides' per evitar el risc d'adormir-se sobre l'escenari. La formació barcelonina va instal·lar la seva taverna al peu de la Seu Vella per oferir un concert enèrgic i sonat desplegant tots els registres d'aquesta peculiar boyband. Acompanyats dels Polzes Prènsils a la base rítmica, el quintet va convidar a l'escenari el duet local Lauzeta per interpretar l'himne de ponent "Som de l'oest". A més d'un repàs general a la seva discografia, van interpretar gairebé tots els temes del disc Jaja salu2 (Guspira Records, 2021) com "Kevin, el koala professor de física quàntica", "El meu pare és un formatge" o la celebrada "La noble vila de Su". El de divendres va ser un concert mogut en què hi va haver espai per celebrar l'aniversari del flautista Martí Selga, apedaçar la guitarra de Ramon Anglada amb cinta, solucionar problemes amb els monitors i fer ballarugues amb el públic a ritme de folk-fusió eclèctic i festiu.
 

La follia de Nil Moliner

El diumenge era el torn del santfeliuenc qui, amb la imponent torre de 'Lo Castell' com a teló de fons, va dur la seva història personal explicada a cop de cançons i records. Nuestra locura tour és un viatge vital que el cantant comparteix amb el públic i això es demostra des del primer minut del concert amb la projecció de vídeos on apareix un jove Nil Moliner amb una guitarra entre les mans que somiava pujar als escenaris. El cantant va començar explosiu amb una ràfega de hits ballables com "Despertar", "Mi religión" o "Me quedo". Seguidament, va repassar algunes de les cançons del seu darrer disc, Un secreto al que gritar (Warner, 2021) –Premi Enderrock 2022 a Millor disc en llengua no catalana per votació popular– com "Libertad" "Se me va" i "Som ocells", la primera cançó en català del seu projecte personal.
 
Nil Moliner va oferir una vetllada de tall més personal, com el darrer disc, en què es despulla cançó rere cançó, i on conviu el seu costat més emotiu i punyent amb el més èpic i enèrgic. A la part més intima del recital, va interpretar, sol al piano o acompanyat amb la guitarra, les balades "Mejor así", "Soldadito de hierro" i "Déjame escapar". El cantant s'acompanya d'una banda coreografiada i en perfecta sintonia que completa un espectacle total amb llums, projeccions i canvis de vestuari. A les acaballes del concert Moliner va fer moure a tothom amb "Meneito" i l'èxtasi arribava amb "Bailando". Aquest entusiasta de mena va demostrar durant més d'una hora i mitja que la seva follia és fer els somnis realitat i de moment no sembla tenir aturador.

Així va acabar exitosament una primera edició del Magnífic Fest que va complir amb el seu objectiu de revitalitzar el centre històric de Lleida, i que va saber combinar amb destresa programacions gratuïtes pels veïns per descobrir nous talents i concerts de pagament, així com artistes emergents o propostes de folk amb artistes de renom del pop estatal.