El repte era descomunal. Fer una posada de llarg d’un grup musical en un viatge del passat al futur al Principal de Palma era posar el llistó artístic a un nivell molt alt, però Cabot va superar el llistó amb escreix. Ho van ‘petar’ -en paraules del seu cantant, Josep Cabot- gràcies a un repertori que va partir del seu debut, Llengües (Blau, 2018) i va posar l’horitzó en les cançons del que serà el seu segon àlbum, Ofici (Blau, 2022), una posada en escena brillant i impactant –obra de l’escenògraf i il·luminador Joan Ferrer– i una sonorització de primera divisió -dirigida per l’enginyer de so Mateu Picornell-.

 

Els germans Cabot han estat mesos planificant el seu assalt a la capital balear, després que el 2017 van ser finalistes del concurs Sona9 i només dos anys més tard ja van guanyar dos Premis Enderrock a millor grup revelació i millor cançó (“Llengües”). Tot i la setena onada de pandèmia, que va causar estralls entre el públic i en l’espectacle de la banda, l’expectació era molt gran. El Principal els va oferir la sala gran i IB3 va seleccionar el concert entre els directes de la seva programació. Totes les entrades del Principal estaven venudes per a la presentació ‘oficiosa’ del nou disc, i ho farien acompanyats d’alguns amics de l’escena.

 

Una desena de pantalles de led, estratègicament instal·lades darrere l’escenari, van donar la benvinguda a un directe d’una hora i mitja en què van desgranar una vintena de cançons. Cabot va demostrar la fortalesa del nou format de quintet amb la incorporació del referencial guitarrista i productor Toni Pastor com un membre més de la banda. L’objectiu era demostrar com havia evolucionat el repertori dels darrers anys i havia contribuït a consolidar el projecte. I ho va aconseguir. La primera part va estar marcada per la reinterpretació dels temes antics. Van cremar els primers nervis amb “Se’n fa tard i “Josué”, amarades del seu aire més country-rock, i “Polítics inventats”, amb la dosi justa de crítica social.

 

Aviat va arribar la primera sorpresa de la nit amb l’estrena de “Cèlia”, una emotiva peça escrita per Josep Cabot i dedicada a una nena que patia un càncer que no va poder superar. Immediatament, Cabot va fer un gir de guió amb el primer ‘amic’ convidat a pujar a l’escenari per a fer un duet, Tomeu Penya, amb qui van interpretar un clàssic del cowboy balear, “Illes dins un riu”, corejat i aplaudit per tot el públic.
 

La grandesa de Cabot són les seves cançons, el seu compromís i la seva humanitat. Així, el tema “Pararim pararam”, obra del guitarrista Pablo Alegría –que abans de ser del grup havia estat alumne avantatjat de música dels mateixos germans Cabot–, va sonar acompanyat per un cor de nens des del públic. El primer tema nou, “Història d’estiu” –que forma part de l’EP d’avançament Premium (Blau, 2021)– interpretat en català per un altre ‘amic’, Lluís Albert Segura (L.A.), ja va començar a apuntar la línia de futur de Cabot. I, seguidament, va caure la popular “Llengües” per demostrar perquè i com han arribat fins aquí, cantada com un himne per tot el públic del teatre.

 

La mitja part de l’espectacle estava servida. Josep Cabot liderava la banda amb timidesa però una empatia brillant, Miquel Cabot compartia baix i piano alçat en un pedestal des d’on dominava l’escenari –“entre setmana arregla Marratxí i el cap de setmana (tot i ser dimarts!) ho peta al Principal”, li va dedicar el seu germà de manera lúcida–, Pablo Alegría puntejava hàbilment els seus acords, la base rítmica era obra del nou fitxatge, el bateria i presentador de notícies de TVE, Bernat Company, i, al costat de tots ells, Toni Pastor dominava l’espai amb la solvència de la seva direcció musical i les seves guitarres màgiques.

 

El pes de Pastor a Cabot ha servit per consolidar la banda i situar-la a un altre nivell. Els seus arranjaments es fan palesos en les noves versions dels temes antics, però sobretot en la volada que han agafat les noves cançons. Poques, encara, però sorprenents. La nova etapa de Cabot fuig de l’espai de confort del pop-rock clàssic per explorar noves sonoritats, en terrenys tan acústics (“No vivim” i la nova balada “Carme”) com elèctrics.

 

Les noves peces que formaran part d’Ofici han de servir perquè Cabot faci el salt a una altra dimensió. “Massa prest” –que havia de sonar amb un quartet de corda però al final es va haver d’anul·lar a causa del positiu per covid de Marta Elka– o “Tu d’on vens?” dibuixen una perspectiva moderna i actual, on el ritme de les guitarres apunta cada cop més alt. I “Cada cop” també s’implantarà com un nou èxit, de cordes esmolades i aire stonià. El viatge del passat al futur va trobar el seu zenit amb el bis de “Llengües” –amb un final de focus vermells simulant les quatre barres i convertida (juntament amb “Causalitat”) en un clar al·legat en defensa del paper dels mestres i de la llengua a l’escola– i l’extraordinària construcció i execució de “S’arquitecte”, la cançó que millor defineix el seu nou ‘ofici’ per tocar el cel (i que s’ha de publicar aquesta primavera).