Aina Koda és el projecte de la jove rapera de Polinyà de Xúquer Aina Nogueroles Aparici  i el seu productor Agon. Plegats, van publicar el 2021 Dosis (Urban Avocados), el seu curta durada de debut amb què han guanyat el Premi Ovidi 2021 a Millor Artista Revelació. En parlem amb l'artista.



‘Dosis’ és el teu primer treball i et serveix de carta de presentació, per explicar qui ets i mostrar el teu rap.
Sí, Dosis és el primer treball seriós que fem conjuntament amb Agon, ja que abans d’aquest havíem fet només alguns senzills solts. Vam decidir fer un EP amb tres cançons molt diferents entre elles, però amb un concepte en conjunt: fer un cop a la taula fent una música i lletres directes per expressar el que pensem o el que sentim mentre fem música. És cert que em serveix per explicar un poc com soc, però encara queda molt per mostrar, sobre mi, la meva forma de rapejar, i tot allò que no he fet però puc arribar a fer en un futur.

 
El segon tema de l’àlbum, “Katana”, és un homenatge a Gata Cattana. Per a tu ha estat un referent?
Gata Cattana crec que ha sigut, o hauria de ser, una referent per a tots aquells que estem fent rap, pel seu contingut feminista i pel llegat que ens va deixar, que són les seues cançons. Amb "Katana" vaig voler contar que la música sempre està present encara que l’artista ja no ho estiga, per això, se l’ha de valorar ara i no sols quan mor. A part d’això, vam considerar que era bona idea perquè hi ha diverses coses que tenim en comú amb Gata Cattana: per començar, el meu logo és un gat, un animal amb qui m'identifico. També, que som dones fent música i, partint d'aquesta idea, que ens queden més vides més enllà de les que vivim, ja que deixem el llegat de les nostres cançons: “me quedan 7 vidas como gata, así que ten cuidado que vengo con katana”. Més enllà de Cattana, he tingut més referents que m’han fet decantar per fer ús del valencià, com ho són Frida, Zoo, Arrap, La Gossa Sorda i Obrint Pas, entre altres.
 
En aquest mateix tema, cantes que vas entrar en el món del rap per “pura casualidad”. Com van ser els teus inicis en la música?
En la meua família sempre ha estat present la música d’una forma o altra, i des de ben xicoteta imitava Michael Jackson. Vaig començar a tocar la guitarra de forma autodidacta. Vaig anar creixent i descobrint la música en la nostra llengua, i em van interessar les diferències entre la forma de rapejar en castellà, anglès i valencià. A partir de descobrir grups com Arrap, que feien rap protesta, vaig començar a escriure les meues primeres lletres, que passava a Josep Olmos, un dels integrants del grup. Quan vaig pensar a gravar la meua primera cançó, però, va ser quan un dels integrants de Suquet de Rap em va dir que anava a gravar amb un amic que té un estudi a casa, i no m’ho vaig pensar dues vegades: vaig anar i gravàrem “Querida España”. Aquesta cançó ja la tenia escrita des de feia 2 anys, però va ser la que més em va convèncer per gravar per la seva lletra protesta. Així ha sigut com hui en dia encara continue gravant, escrivint i fent concerts.


A 'Dosis', tampoc no hi falten un punt d’egotrip i feminisme.
La primera cançó de l’EP, "Dosi", és una definició egocentrista del que és Aina Koda.
Pense que de vegades m'he de recordar que el que faig té la mateixa validesa que el que fa un altre grup o artista. També és important dir que en moltes de les cançons parle de mi, però sense cap intenció de creure’m millor que ningú, ja que jo soc la primera que va a un concert a posar-se en primera fila i cantar totes les cançons de qualsevol grup que m’agrada. El feminisme està present, perquè el rap sempre s’ha vist com un gènere masclista -encara que també ho són el pop, el rock, el reggaeton…- i el fet que una dona estiga rapejant pot molestar a molts. Per això vull deixar clar que no pararé de lluitar per aconseguir el mateix valor que es pot donar a un home.
 

El teu rap és una successió de versos àgils plens de jocs de paraules…
El rap té un contingut líric molt elevat i per això crec que és important cuidar les paraules que utilitze, el contingut dels versos i la lletra en general. Des de fa un temps m’he adonat dels acudits tan roïns que faig en el meu dia a dia i crec que això és un punt a favor per a la meua creativitat a l’hora de realitzar les lletres de les cançons.
 
Un tret també bastant distintiu del teu projecte són les bases sobre les quals cantes al disc, que barregen sonoritats més orgàniques, del contrabaix o el piano, amb d’altres d’electròniques. Ha sigut decisió teva o del teu productor, Agon?
Treballem conjuntament amb les instrumentals de les cançons perquè de vegades m’apetix escriure sobre un ritme o sobre un tema concret, i ens hem de posar d’acord i trobar el moment adequat. Moltes vegades Agon s’encarrega de buscar idees o algunes cançons que servisquen d’inspiració i me les envia. Si hi estem d’acord, treballem en aquesta idea fent una estructura i buscant els instruments adequats per donar-hi l’estil que volem que tinga. D’altres vegades, busquem samples que estiguen relacionats amb la temàtica. Açò ho vam fer, per exemple, amb "Colors", que conté un sample d’una cançó de Chavela Vargas i parla sobre la lluita LGTBIQ+.
 

Amb 'Dosis' has guanyat el Premi Ovidi a Millor artista revelació. Com vas viure aquest reconeixement?
Ser la millor artista revelació entre tants grups nous que han sorgit al País Valencià va ser molt emocionant. Dosis és un treball que ens ha costat mesos, però que ha sorgit d’imprevist, i que ens reconeguen amb un Premi Ovidi ha sigut un impuls per continuar fent música i, a més, en la nostra llengua.
 
Prepares nous treballs per aquest 2022?
I tant que sí. No parem de pensar idees, de fer instrumentals i d’escriure lletres.
Tenim pensat traure el primer disc, ja que Dosis és un EP curt i volem fer un treball molt més elaborat per poder expressar el que som. Tenim molta feina al davant, ja que compaginem els estudis amb el nostre amor per la música i de vegades és un problema, però continuem amb la mateixa il·lusió de quan començàrem a caminar amb Aina Koda.