El quartet punk tarragoní Crim comença la segona dècada de vida amb el seu quart treball d’estudi. Cançons de mort (HFMN Crew, 2023) reuneix tot el que qualsevol seguidor de la banda espera, des de tornades potents fins a lletres crítiques contra el sistema i rifs i melodies de guitarra ben contundents.



Han passat més de quatre anys des de 'Pare nostre que esteu a l’infern' (BCore Disc, 2018). Per què heu tardat tant a publicar un disc amb noves cançons?
Quim Mas (guitarra): Hi ha hagut diversos motius. Gravar un disc cada vegada ens costa més, perquè creix l’autoexigència quan ja en portem uns quants. La pandèmia també hi ha tingut molt a veure, perquè vam començar a gravar les primeres maquetes en ple confinament i després no hem trobat fins ara un bon moment per treure el disc. És molt important gravar un disc i poder-lo portar pel màxim de concerts. Durant els últims dos anys ha estat molt difícil tenir la certesa que podríem fer una gira sencera de presentació del disc.

Per això vau preferir publicar abans el recull de versions del desè aniversari, '10 anys per veure una bona merda' (HFMN Crew, 2021)?
Marc Anguela (bateria): De fet, la nostra idea era treure Caçons de mort el 2021, just abans del disc dels deu anys. Però com que les expectatives pandèmiques eren molt dolentes ens vam centrar a acabar 10 anys per veure una bona merda. Volíem assegurar-nos que el disc sortís el 2021 –que era quan es va complir el desè aniversari– i aprofitar que al ser un disc recopilatori amb col·laboracions no calia fer concerts de presentació.


El nou disc consolida uns trets que heu anat definint al llarg dels tres àlbums anteriors. Heu trobat un estil propi?
Q.M: En realitat ens ha passat al revés. Quan començàvem, intentàvem defugir segons quins recursos o cançons perquè crèiem que no sonaven com Crim. En canvi ara fem el que ens dona la gana i no tenim cap fixació en res concret. Tot i això, crec que hem anat construint un estil molt definit perquè tenim elements molt característics, com la veu de l’Adri o les lletres, per exemple.

Creieu que aquest estil tan identificatiu us ha permès arribar a més públic?
Q.M: Crec que sí, perquè no ens tanquem les portes a res. Tenim col·legues heavies, rockers o a qui no els interessa la música amb guitarres però els agraden les nostres cançons. Fins i tot gent jove que escolta música urbana ens ha arribat a dir que els encanta Crim!
Javier Dorado (baix): Al final, a cadascú li pot agradar Crim per motius molt diferents: per les melodies, per les lletres, pels solos...

Creieu que hi té molt a veure el fet que les vostres tornades siguin corejables?
Q.M: Sí, és un element característic de Crim, però també de la resta de grups que havíem tingut anteriorment. No ho fem amb la intenció que la gent pugui cantar, sinó perquè ens agrada. A mi, per exemple, quan escolto un grup que no té tornades, m’avorreix. Hi ha molt pocs grups que tinguin la gràcia de poder dir que no els cal una tornada.
M.A: Hi ha bandes de hardcore en català com Saïm o Serpent que no en tenen i a mi em flipen, però és un altre estil en què ja no esperes trobar-te tornades molt potents. En canvi, en un disc de Crim la gent espera escoltar-hi moltes tornades.


A més, segurament també hi ajuda que defugiu fer cançons hiperaccelerades, com acostumen a fer altres grups de punk.
Q.M: En aquest disc, de fet, pràcticament no hi ha cançons ràpides.
M.A: Cada cop anem a menys! [Riu] Això al final és perquè hem estat tocant tota la vida i a poc a poc hem après a fer millor la música que ens agrada. L’Adri i jo hem tocat ràpid durant molts anys –de fet, diria que massa ràpid– i vam deixar de fer-ho amb Crim. En realitat, les cançons poden ser potents sense haver de ser ràpides ni difícils d’executar.

El tema “Estiu de merda” és una crítica general al panorama musical català?
Adrià Bertran (veu i guitarra): “Estiu de merda” critica els grups que s’adrecen al públic jove i adolescent. Adreçar-se a aquest públic i no tenir un missatge que tingui en compte com de malament està el món és un acte de fredor i de cinisme molt gran. Ens agrada fotre’ns molt amb aquesta manera de fer música, que es mou per pur interès polític i que actua de manera totalment impostada.

Com serà la gira de presentació del disc?
A.B: El concert de presentació serà el 18 de març a Razzmatazz, a Barcelona, i després actuarem a Girona, Tarragona i Lleida i altres ciutats de l’Estat. A més, també ens agradaria fer una gira per Europa i els Estats Units, tot i que no està pensat ni quan ni com ho farem.