El festival BarnaSants et permet viure experiències musicals ben diferents. Fa quasi dues setmanes, era en una sala de gran format com la del teatre Joventut de L'Hospitalet de Llobregat per a presenciar la inauguració del festival de la mà del rock dels Brams. Ahir, en canvi, la petita i íntima sala que brinda el Harlem Jazz Club allotjava la cançó d'autor serena i pausada de Maria Hein. Repòs i pausa envers la reivindicació i l'energia dels berguedans.

Més enllà d'aquest contrast, Maria Hein arribava a Barcelona com una de les figures més prometedores de la música balear. En la passada edició dels Premis Enderrock de la Música Balear, la felanitxera va aconseguir dos guardons: Millor cançó per "Sa teva presència" i millor artista revelació, atorgats ambdós per la votació popular. I dins del marc dels Premis Enderrock 2022, també ha estat premiada per la crítica amb el millor disc revelació per Continent i contingut (Hidden Track Records, 2022), el disc que la cantautora presentava ahir al vespre al Harlem.
 
Poc després de les vuit del vespre, Maria Hein va pujar sola dalt de l'escenari per interpretar "Un tassó que vessa", el tema d'obertura del seu treball debut Continent i contingut (Hidden Track Records, 2021). La felanitxera, què va substituir les guitarres de l'estudi pel piano, va sorprendre precisament pel so que treia el seu piano. Amb uns baixos força apagats i uns harmònics més aviat minsos, la cantant s'ha acompanyat d'uns reposats arpegis per introduir les melodies de la seva dolça veu.

Just després d'aquest tema, es van incorporar a l'escenari Camil Arcarazo al baix i Enric Fuster a la bateria per seguir repassant les cançons del treball debut de la felanitxera. Tampoc es va fer esperar gaire que Hein deixés les tecles i agafés la seva guitarra Gibson SG per a interpretar temes com "Estrès acumulat" o "Setze voltes", en què els acords surants van deixar una aura que desprèn una senzillesa captivadora. Un dels temes amb més càrrega emotiva va ser "Mein Vater", dedicada al seu difunt pare. Cantada a mitges en català i alemany, Hein va alliberar l'amor familiar i el procés de dol retornant de nou al piano. Sense repòs per pair aquesta darrera cançó, el trio es va llençar amb una reinterpretació acústica singular d'"Hipotèrmia" de Joan Miquel Oliver. 
 
El concert arribava a la seva meitat amb la peça que tanca el disc, "Omplint un buit". La versió va substituir una de les dues guitarres que sonen en la versió d'estudi pel baix. El resultat va ser una interpretació més aviat poc ortodoxa, que si bé no desentonava, no funcionava igual de bé que l'arranjament de la versió del disc. Després de repassar "No te veig", la seva primera cançó, la cantautora va tornar davant del piano per interpretar el tema homònim del disc. Tot un emotiu cant que, segons la mateixa autora, sintetitza molt bé totes idees que aborda el disc. 

El moment còmic de la nit va arribar amb "Es teus ulls davant la mar". Després d'un petit parlament sobre l'amor i que ella mateixa va titllar de 'cursi', Hein va patir un petit lapsus a l'hora d'interpretar els arpegis inicials del tema. Això, la va fer obligar a reprendre de nou la cançó. El públic, lluny de fer el silenci, la va encoratjar i esperonar i va fer que tot plegat quedés en una divertida anècdota. Els 45 minuts d'actuació van arribar al seu final amb la celebrada "Idò un cafè", la cançó que va donar a conèixer l'artista, i el bis final amb el tema més escoltat del seu treball: "Sa teva presència". 

Maria Hein va deixar bones sensacions al Harlem. L'artista mallorquina va deixar clar que la seva dolça veu manté tot el seu encant en directe i que les seves cançons, senzilles i ben cuidades, fan gaudir. Això sí, tant la cantautora com el seus dos escuders tenen marge de millora. Un major rodatge en viu i el poliment d'alguns detalls dels arranjaments ajudarà a donar una major presència al conjunt del directe.