La inauguració del cicle va deixar constància que aquella anhelada normalitat ja queda ben a prop. Sense cadires ni distàncies, el públic gironí rebia a Zoo amb ganes de recuperar les ganes de saltar i ballar i abraçar-se. I així va ser. Només amb l’inicial “Avant”, el públic ja en va tenir prou per demostrar que els pogos no eren història del passat sinó que tornen a ser una realitat ben present. Sense pressa però sense pausa, la banda liderada per ‘Panxo’ va fer un extens repàs del seu últim treball amb cançons com “Tir al ninot”, “Deixa’m que caiga”, "Llepolies" o “Sereno”, una de les més pausades de tot el repertori i en què el saxofonista Toni Fort ‘Pollet’ va tocar la flauta travessera.

Zoo a la Mirona Foto: Xavi Arqués
Per descomptat, no hi van faltar alguns dels temes dels seus treballs anteriors, com ara “Vull”, "Carrer de l’amargura” –en què ‘Panxo va agrair que el públic coregés les melodies de la secció de vents- o “La mestra”, que la banda va dedicar a tots els docents de Catalunya i el País Valencià. Ja en la recta final del concert, Zoo va descarregar els seus clàssics més icònics, com “Corbelles” –amb la qual programen el riff de guitarra en comptes de tocar-lo en directe-, “Ventiladors” o “Estiu”. Com a tema de cloenda, la banda va reservar la contudent “Tobogan”, que va desfermar els salts i els pogos més esbojarrats de la nit.
Zoo va oferir una hora i mitja de reivindicació i festa que es va convertir en un tobogan per a lliscar cap a la normalitat de la música en directe abans de la pandèmia. Sens dubte, una bona notícia, que, ara sí, sembla que ha arribat per quedar-se definitivament. Per la seva banda, el Black Music Festival seguirà la seva programació els pròxims dies amb Morgan (5 de març, Auditori de Girona), A Contra Blues (12 de març, Pista del CREC) o Zaz (19 de març, Auditori de Girona).

Zoo a la Mirona Foto: Xavi Arqués