Novembre Elèctric ha encetat l’any presentant Memento (Primavera d’Hivern), el seu quart disc d’estudi, publicat el 28 de gener a les plataformes digitals. L’edició física, limitada, serà una joia de col·leccionista dissenyada per Noemí Larred. En parlem amb el cantant i guitarrista Yeray Calvo.



Aquest és el vostre quart disc d’estudi. Què el diferencia dels altres?
És un quart disc i hem acumulat l’experiència d’haver enregistrat els discos anteriors. A més, també tenim més taules damunt l’escenari. Tot això ens dona un bagatge. L’experiència és un grau, a la música com a la vida. No ho és tot, però és molt important. Crec que això es reflecteix sobretot a les lletres. Quant a la part més musical, crec que hi ha hagut una evolució perquè sempre hem intentat ser inquiets i que cada disc fora diferent. En aquest últim treball crec que es veu molt clar perquè hem jugat més amb els sintetitzadors i l’electrònica sense abandonar les nostres arrels: la música emotiva de textures i profunditat. No entenem la música sense emoció.

'Memento' és el títol d’aquest nou disc. De què feu memòria?
Memento té molt a veure amb la pel·lícula de Christopher Nolan que porta el mateix títol i, sobretot, amb el que jo crec que és el missatge del film: que cadascú creu en la realitat que més li convé. Això li passa al protagonista de la pel·lícula, que arran d’un accident no pot generar records nous. I això fa que el personatge se senta molt vulnerable perquè no pot recordar qui és. Moltes vegades ens mentim inconscientment per crear-nos un relat que ens afavoreix, que ens crea una realitat més còmoda, però que no sempre s’ajusta a la veritat. La memòria sempre ha format part de les nostres cançons, però en aquest disc hi és d’una manera més reflexiva.


Disc rere disc, les teues lletres han anat creixent, s’han tornat més sòlides. Ets conscient d’aquest canvi respecte al primer treball?
Una de les coses que em fa sentir més orgullós de la nostra trajectòria és que sempre hem estat honestos. Les cançons des del principi han parlat de sentiments i realitats viscudes que formaven part d’una veritat molt forta. El gran canvi ve perquè jo al principi feia les cançons d’una manera molt més inconscient. Vivia una experiència que em sobrepassava i la meua manera de gestionar-la era transformant-la en cançó, sense digerir-la gaire. Les lletres de les cançons anaven del cor al paper directament. Ara les cançons que faig són molt més reflexives. Les experiències, les converses amb amics, tot allò que em fan vibrar de manera molt profunda... ja no ho traduïsc directament al paper sense filtres. Ho processe tot molt més per donar a les lletres un acabat que intente que siga molt més poètic. Tota aquesta consciència es tradueix en unes cançons menys viscerals però alhora molt més treballades. A més, actualment les lletres de les cançons parlen de temes més universals que crec ens ressonen a tots. I això em sembla que aporta un valor afegit.

Heu ampliat la banda. A què es deu aquesta expansió, busqueu una nova sonoritat que requeria aquests canvis?
No, no ha estat per buscar sonoritats noves. A la banda, els canvis que hem tingut sempre han estat de caire personal. Per a nosaltres és fonamental que la base de tot siga l’amistat. Dins de la família que conforma el grup sempre hi ha hagut canvis. Hi ha hagut gent que ha emprès noves etapes a la seva vida i gent nova que hi ha entrat per nodrir-lo. És cert que els canvis a la banda tenen un efecte directe en la sonoritat de les nostres cançons i, sobretot, damunt l’escenari, però crec que és bonic entendre la nostra trajectòria com un itinerari d’etapes conformat per diferents persones. En aquest últim treball la novetat principal és la incorporació de Diana Erenas, que domina un munt d’instruments i canta molt bé. En els últims concerts ha tocat amb nosaltres el baix i també ens dona molta versatilitat amb els cors i les segones veus.


En aquest nou disc el castellà és molt més present que en els treballs anteriors. Per què?
Supose que és la conseqüència que un valencià visca a Madrid des del 2008. Estic a cavall de dos universos, Madrid i València. Constantment viatge d’una ciutat a l’altra i estic connectat a les dues. Les meues experiències també s’entenen a través de les dues llengües. Per a mi és un procés natural lligat a la meva vida.

És fàcil fer música en català des de Madrid?
Fer-la és igual de fàcil o difícil des de València, des de Madrid o des de Barcelona. El que és complicat és tenir un grup amb vocació professional i defensar els discos en directe vivint a Madrid. Això implica moltíssims quilòmetres al llarg de l’any. En el meu cas els quilòmetres que faig amb Novembre Elèctric se sumen als que faig amb Tardor. Per sort els fem amb gust perquè per a nosaltres la música és un motor. No entenem la vida sense música.