Joterías bobas (Austrohúngaro, 2019) ha estat el darrer terreny de joc del duet barceloní que conformen Carlos Ballesteros i Genís Segarra (Hidrogenesse), que acaba de publicar una deconstrucció del disc guardonat amb el Premi Altaveu 2019. Jo jo bo bo (Austrohúngaro, 2022), el seu nou treball, està compost de versions, seqüeles, allargaments, improvisacions, reflexos, reverberacions, disseccions i síntesis de l'àlbum Joterías bobas. En parlem amb el duet.



Per què heu decidit revisitar el disc 'Joterías bobas'?
Quan estem gravant un disc ens concentrem a donar forma a unes cançons que ja tenim pensades, i intentem acotar les idees i la imaginació per acabar-les, però totes les digressions i alternatives que han sorgit en el procés queden d'alguna manera en algun racó del cap, esperant. Normalment, passa el temps, et fiques en altres projectes i te n'oblides, però aquesta vegada va passar una pandèmia amb cancel·lació de plans i confinaments llargs.

Algunes de les cançons de 'Joterías bobas' les heu reconvertides a versions instrumentals. Heu volgut prescindir de la lletra?
Normalment, fas una cançó perquè vols dir alguna cosa. Quan ja t'és igual dir res, o aquella cosa ja està dita i gravada i publicada, et pots dedicar a gaudir dels sons, les melodies, els arranjaments... Per això hem volgut prescindir de les "cançons" en si i a algunes els hem canviat el títol. En uns casos volíem divagar, en altres resumir, i en altres donar a les músiques un altre ús.


El doble vídeo "La cita (dos años después)" i "Tus palabras en mi oído" és el més ambiciós que heu fet fins ara. Com n'ha estat la creació i enregistrament?
El vídeo l'hem fet entre tres persones (nosaltres dos i l'Stanley Sunday). Cadascú tenia unes imatges al cap per il·lustrar la música. Ens reuníem amb l'Stanley, li explicàvem què volíem fer, i buscàvem la manera de dur a terme de forma artesanal les idees ambicioses que cada un teníem: tenir una orquestra, filmar una excavació arqueològica, convertir l'Elsa de Alfonso en el paisatge de la cita...

L'arbre, els ocells i tot el que l'envolta són figures recurrents al vostre imaginari, i al doble videoclip tenen força presència. A què es deu?
Ens agrada donar importància al lloc, potser més que als personatges. L'arbre és pura senyalística: ens serveix de coordenada, indica on és el lloc, i pot donar-li nom ("la colina del árbol", "donde los almendros", etc.).

Al disc incloeu "Brujerías jotas", una remescla de JARV IS, per a qui vosaltres vau remesclar "Children of the Echo". Com ha sorgit aquesta col·laboració d'anada i tornada?
Ens va contactar el JARV IS per si volíem fer un remix d'algun tema del seu últim disc, que ens havia agradat molt. Li vam comentar que nosaltres estàvem fent el mateix (un disc de remixos del nostre últim disc), i se li va acudir fer-nos un remix també i ens va demanar que li enviéssim alguna cançó per treballar-hi.
 
Totes les cançons ja tenien un títol a 'Joterías bobas', però heu decidit canviar-lo. Com heu escollit el nou nom de les versions?
Els nous títols surten de les lletres de les cançons originals, perquè no es tractava tampoc de fingir que són creacions noves, i així destacàvem de cada cançó una frase que no era ni el títol ni la tornada. És una mica el mateix que hem fet amb algunes músiques: de la mateixa manera que posem en primer pla els arranjaments que solen servir d'acompanyament, posem de títol una frase que quedava mig amagada...

'Joterías bobas' és el vostre disc musicalment més accessible. Creieu que teniu un punt més experimental en la reelaboració de discs ja publicats?
Sí. Després d'Animalitos (Austrohúngaro, 2007) vam fer Bestiola (Austrohúngaro, 2008) amb el mateix esperit de jugar amb les cançons, deixar-se d'estructures pop i buscar altres coses. Després de Roma (Austrohúngaro, 2014) també vam pensar-hi, però vam fer molts concerts, vam anar a Mèxic i a Amèrica Llatina... I quan vam tenir temps per dedicar-nos a crear, ens vam posar a escriure les cançons del Joterías bobas.


Durant aquest 'temps de suspensió' heu estat component noves cançons?
No hem escrit noves cançons, però hem fet moltes coses! Hem fet aquest disc sense cançons noves, hem fet remixos per a altres artistes, hem produït les cançons de Doble Pletina i la BSO de la pel·lícula Stop (de Stanley Sunday), i versions de Chico Blanco i Sara Montiel. Hem fet un exercici de sostenibilitat. No ens agrada l'excés de producció que ens envolta, que els discos només durin uns mesos i que s'hagin de treure cançons noves contínuament. Encara que la nostra proposta és completament irrellevant en el món, per a nosaltres fer una cançó és una cosa important, ha de tenir sentit, no pot ser simplement "fer-ne una altra". I heu tingut temps de revisar la vostra prolífica trajectòria discogràfica? Quin balanç en feu?
No solem escoltar els nostres discos! Però aquest 2022 farà 20 anys del nostre primer disc Gimnàstica passiva (Austrohúngaro), així que el balanç que podem fer de la nostra trajectòria és que, com a mínim, és llarga.
 
Fa dècades que vosaltres utilitzeu vocòders, sàmplers i recursos electrònics per fer música. Quina opinió teniu dels grups que s'han apuntat a usar aquests recursos per modernitzar el seu estil?
Totes les empreses tenen un departament de "recursos electrònics". Està molt bé donar feina al vocòder i a l'autotune i al que es vulgui, però només demanem que si us plau no se'ls facin contractes temporals i precaris, i que no els utilitzin ni explotin. Si en fan un ús creatiu o avorrit ja és problema seu.

Encara aposteu pel vinil. És per qualitat sonora, per nostàlgia...?
Al principi (del 2000 al 2010) no publicàvem vinils, perquè no era rendible. Amb el temps, ha arribat a ser més rendible que els CDs. Entremig, vam viure aquella època on semblava que ningú compraria música mai més perquè podia tenir-la gratis. Nosaltres només intentem adaptar-nos per sobreviure a tots els canvis. Si torna el minidisc, potser farem edicions en minidisc. 

No fa ni una setmana es va anunciar la mort de Pau Riba. Què creieu que representava en el desenvolupament cultural i musical de Catalunya?
Representa la llibertat creativa absoluta.