El Black Music Festival va celebrar ahir un nou concert al Centre Cívic Sant Narcís de Girona, que es va omplir per acollir el programa doble format pels concerts de Joana Serrat i Xarim Aresté.
 
Joana Serrat va obrir el concert en un format de duet vist poques vegades, acompanyada per la seva germana Carla Serrat, qui es va encarregar dels teclats i les segones veus. El gruix del concert va estar format per les cançons de l'aclamat Hardcore from the Heart (Great Canyon Records, 2021); ara amb un nou vestit donat per la proposta escènica.

El concert va començar amb la hipnòtica "Lonely Hearts Reveb", una cançó de Cross the Verge (Primavera Labels, 2016) que va marcar el to del recital. Cançons sinceres i amb molta densitat emocional, emmarcades pel precís punteig de la Joana i pels paisatges dibuixats pel sintetitzador de la Carla. Temes com "You're With me Everywhere I Go", "These Roads" o el nostàlgic "Summer Never Ends" van sonar esplèndids en la veu reverberada de la Joana. Malgrat que el format de duet va amagar colors i matisos que es poden escoltar gràcies a l'acurada producció dels seus discos, les Serrat van saber transportar el públic a algun lloc situat entre una pel·lícula de David Lynch i un bosc frondós de les Guilleries. 

Meritòria també va ser la versió en català de l'"I'm on Fire" de Bruce Springsteen, una adaptació que Joana Serrat va fer pel programa televisiu El celobert de Lluís Gavaldà, traduïda com "Cremo per dins". La recta final del concert amb "Hotel 609", "Pictures" i "Take me Back Where I Belong" va deixar el llistó molt amunt per a la següent actuació.
 
Si la Joana ens va cantar des del cor, en Xarim Aresté ho va fer des de l'estómac. El flixanco va presentar, en format de sextet –amb Ricard Sohn (teclats), Pep Garau (trompeta), Tomeu Garcias (trombó), Joan Garcias (contrabaix) i Enric Fuster (bateria)– les cançons del recent Ses entranyes (RGB Suports, 2022), un treball esplèndid on Aresté s'ha retrobat amb el rock d'autor que ha caracteritzat els seus millors moments de la dècada.

El concert va començar amb la cançó que també obre el disc, "Ple d'amor", seguit per "Ses entranyes" i "Ja no hi ets", una balada magnífica que sembla caiguda dels solcs de l'Sticky Fingers dels Rolling Stones. Un torrent de cançons que ja sonen eternes com "La matança" –amb un poderós solo guitarrer– "Fresqueta" i la dylaniana "El que havíem escrit" van anar dibuixant un concert completíssim, on Aresté va demostrar per què és un dels bandautors més interessants del país.

Les cançons més aplaudides de la nit va ser "Em desfermaré", d'El nus i altres mons (U98 Music, 2019), amb els seus vibrants puntejos guitarrístics, així com "El temps de les flors", del mateix treball. El concert va acabar amb el seu tema més popular, "Indomables" –de Polinèsies (Bankrobber, 2017)-, estirat amb els solos de Ricard Sohn i Xarim Aresté.

Als bisos, Aresté va recrear una mena d'impro col·lectiva amb aires de free jazz a "Un boig baixa del tren cridant" abans de finalitzar amb "A l'univers li sua", la cançó més antiga que va interpretar, de l'interessantísim La rosada (Bankrobber, 2015).

Joana Serrat i Xarim Aresté van mostrar dues maneres diferents d'encarar el seu repertori. Dos músics amb un estil personalíssim, un talent enorme, i dues maneres de colpir-nos: des del cor i des de les entranyes.