ENTREVISTES

Manzau: «Tot és una lluita per ser qui som sense que algú ens miri amb mals ulls»

Conversem amb l'artista olotina sobre el nou àlbum 'Yellow, Vol.3'

| 01/04/2022 a les 18:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, Actualitat, entrevistes, entrevista, Manzau
Manzau
Manzau | Laia Palomeras
Anna Serra, sota el sobrenom de Manzau, presentava fa un any el seu treball discogràfic de debut, Orange Vol. 2 (RGB Suports, 2021), un EP íntegrament cantat en anglès. Ara, arriba Yellow Vol. 3 (RGB Suports, 2022), la segona entrega d'aquest projecte, on s'acompanya d'una banda formada íntegrament per noies. Amb només 20 anys, l'olotina reflexiona sobre diversos estadis de l'amor i crítica els estàndards que la societat ha creat i normalitzat. Avui en conversem amb ella per conèixer més detalls d'aquest nou àlbum.



A 'Orange' vas deixar clar que no cal cercar una mitja taronja sinó estimar-se a un mateix. De què ens parla 'Yellow'?
Yellow segueix bastant la mateixa línia, però amb la diferència que aquesta vegada es refereix a una relació a llarg termini, en canvi, Orange feia la reflexió a través d'un amor a primera vista. La conclusió de Yellow és que hi ha un amor romàntic imposat, en què per tenir una vida exitosa has de tenir parella i fills. A vegades, aquesta idea fa que ens posem en relacions precipitades sense estimar realment. Hem d'estar bé amb nosaltres mateixos i aprendre a estimar-nos primer i després, si s'escau, a algú altre.

Quin significat prenen per tu els colors?
Realment no hi ha una explicació clara, són colors que m'han inspirat en les dues històries. Sí que puc dir que 'Orange' el vaig triar perquè tot l'àlbum lligava amb les mitges taronges i em feia il·lusió aquest color perquè la meva habitació sempre ha sigut taronja.

També és enigmàtica la segona part dels títols: 'Vol. 2' i 'Vol. 3'.
El significat del títol és una endevinalla que s'anirà descobrint a mesura que vagin sortint més colors i més treballs. Aquests números tenen un significat, però per explicar-ho bé cal esperar una mica.


"Not The Romantic Type" trenca el paradigma de l'amor romàntic que coneixem. Quina visió has volgut expressar en aquesta cançó?
"Not The Romantic Type" parla sobretot d'aquella fase de la relació en què un mateix no se sent lliure. El vers "I’m not searching for a knight offering his sword, his pride" [No estic buscant un cavaller que ofereixi la seva espasa, el seu orgull] vindria a criticar l'amor cortès de l'edat mitjana en què el noi pren la noia com una deessa i la vol protegir. D'acord que estem al segle XXI i que encara surtin aquests rols a les pel·lícules, però això no s'aplica a tothom. En una relació hem d'aprendre a ser lliures les dues persones per separat; aquestes imposicions les hem de trencar.

Una constant a Manzau és la crítica de les idees que té la societat sobre l'amor. Per què has volgut parlar d'aquest tema?
Perquè és un focus dels micromasclismes. No ho tolero gens perquè també genera malestar i inseguretat a moltes persones. He sentit a molta gent a qui li fa molta por estar sola o que necessita sempre l'aprovació d'algú. Què ens pot fer més feliços que ser nosaltres mateixos i ser autosuficients sent homes, dones o siguem qui siguem? Al final, tot és una lluita per ser qui som sense la necessitat que algú ens miri amb mals ulls.


Tot el que has publicat fins ara és en anglès, però en aquest disc descobrim "Rutina", la primera cançó en català. Com ha sorgit? 
Escric en anglès perquè és la llengua en què he cantat sempre i en tinc més referents. A més, és una llengua que no té gènere i puc fer cançons que tothom qui les canti es pugui sentir identificat independentment del gènere. Però hi ha una sonoritat que m'agrada molt i no té l'anglès: la erra. Tot cantant, un dia em va sortir "Rutina" per jugar amb aquesta sonoritat.

El projecte seguirà en català o en anglès?
Barrejat, perquè la música catalana m'agrada molt i ara que visc a Barcelona encara noto més que el català s'està perdent. Em surten coses en català de tant en tant i crec que serà un projecte bastant híbrid.

Al disc aportes una visió molt personal. Les cançons de l'àlbum són autobiogràfiques?
Tot està inspirat en una experiència real. Cada àlbum explica una història i per fer-ho es magnifica allò viscut. Tot són sentiments que jo he tingut però posats en el meu àlter ego.
 

Manzau Foto: Laia Palomeras


Als dos àlbums trobem una introducció conceptual ("Abstract II" i "Abstract III"). És el resum de la història que s'explica, un recull de les parts importants de totes les cançons, fent una mica de mashup. I la idea és que segueixi present als propers treballs.

De quins referents beus?
Els primers referents amb qui em vaig identificar musicalment són les noies Disney, la generació de la Hannah Montana, Demi Lovato, etc. De mica en mica vaig anar creixent, escoltant més música i em vaig anar identificant més amb artistes com Amy Winehouse, Adele, Bruno Mars, Bruce Springsteen, Beatles... N'hi ha moltíssims, podria fer una llista enorme!

Musicalment com definiries aquest darrer àlbum?
No em defineixo amb un estil o un gènere concret. Per exemple, un gènere com el reagge em pot servir per explicar alguna cosa més rebel amb un to mandrós. El rock em pot ajudar a explicar una cosa que em faci més ràbia amb un to de lluita i una balada molt pop o alternativa em pot ajudar a treure sentiments més interns. El que acaba sonant és el que surt de dins, segons el sentiment que vull capturar i el que m'inspira.
 

Manzau 


Completen el grup Sara Oliver a la bateria, Júlia Corominas al baix i Addaia De Febrer a la guitarra. Com us vau conèixer?
Amb la Sara sempre havíem estat en bandes des de petites i un dia li vaig explicar aquest projecte. Amb una trucada vam solucionar qui serien les components de la banda: l'Addaia és una noia que havia conegut la Sara al Taller de Músics i a la Júlia ja l'havia vist a la Black Music Big Band. Vam tenir la banda muntada amb un moment.

Creus que és fàcil impulsar un projecte de musical des de la Garrotxa?
Crec que hi ha bastant bona rebuda a Olot. Però tampoc soc la primera que hi comença un projecte musical: Teràpia de Shock surt d'aquí també per exemple. La gràcia de fer projectes en llocs petitons és que potser és més fàcil tenir contactes per tocar, començar a tenir rodatge i gent que tingui les mateixes aficions que tu.

Com t'agradaria que evolucionés el projecte?
Dream big, sempre. [RIU] Anirem veient que passa, però els meus objectius són grans. A mi em faria il·lusió que cada vegada anés creixent més.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.