El Priorat és una de les comarques de la Catalunya indòmita, que s’ha saltat la industrialització i ha passat del segle XIX al XXI sense solució de continuïtat. Un paradís ric en espectaculars paisatges on es donen les condicions per elaborar vins prestigiats a tot el món. Hem anat a la Vilella Alta amb la cantant sabadellenca Ven’nus i hem conegut Albert Jané, de Ritme Celler.

La Vilella Alta no enganya ningú. Ni en el nom. És una vila petita (una ‘vilella’) i queda situada en una zona elevada. El municipi més petit del Priorat acull fins a cinc cellers, un dels quals hem visitat amb Valèria Saurí ‘Ven’nus’, una artista del moment gràcies al seu pop sense maquillatge.

El primer que crida l’atenció és el nom de Ritme Celler, propietat d’Albert Jané, que és del Vendrell, on la seva família ja tenia els vins Jané Ventura. Però ell va establir-se pel seu compte: “El 2003 vaig comprar una vinya vella de l’any 1932 a Capçanes. La meva idea era fer vi amb vinyes de varietats autòctones i cultiu ecològic. I a l’hora de posar el nom se’m va acudir Acústic. Era una manera de dir que interveníem poc en el procés del vi. La millor barrica és la que no es nota”.
 
El 2010 va llogar unes vinyes al Priorat i un espai a la Cooperativa Agrícola de Poboleda i va començar una altra aventura: “Vaig voler ensenyar el ritme del Priorat, la mineralitat de la llicorella i la foscor que tenen els vins d’aquí”. Així, els noms dels seus cellers són Acústic i Ritme, dos conceptes estretament vinculats a la música: “Abans tocava el piano. Escoltar música d’una manera relaxada és com prendre’s una copa. I em vaig casar a l’Auditori Pau Casals… La música és un al·licient de la vida, com veure vi”.

Per a Jané, el Priorat ho té tot: “Hi ha gent que pensa que aquí no hi ha res, i és al contrari, hi ha de tot. Per començar, et pots trobar a tu mateix. Hi ha gent que ve el cap de setmana, jo tinc la sort de ser-hi també de dilluns a divendres. I els vins que fem són el paisatge. Són vins de vinya, austers però autèntics i profunds, vins sense maquillatge. Et poden agradar o no. Prefereixo que diguin que no els agrada que no pas un ‘passa bé’.

L’expressió de Ven’nus quan l’ha tastat ja ho ha dit tot. I és que, efectivament, la cantant ha tastat el vi Plaer i ha demostrat que li ha agradat. “Normalment m’agrada el vi blanc, però aquest m’ha flipat. M’havien dit que era molt intens i jo l’he trobat molt gustós. Diuen que a mesura que vas creixent et canvia la preferència dels vins… Potser és que estic en una fase de canvi”, assegura la cantant.
 
Amb la música passa a l’inrevés: la que et va seduir durant l’adolescència t’acompanya al llarg de la vida. Aquesta és l’experiència sonora d’Albert Jané: “M’agrada el jazz i el blues… Vaig fer un tast de vins amb el fill de John Coltrane. I, generacionalment, també he escoltat molt de ‘rock català’. Soc del Vendrell i amb Lax’n’Busto som molt amics. Recordo haver anat als seus concerts abans que traguessin el primer disc. M’agraden molt Els Pets, Sopa de Cabra… i encara escolto Dire Straits, Rod Steward i Bruce Springsteen. I també segueixo grups actuals com Manel i Oques Grasses”.

MÈTODES COMUNS
Tots dos han coincidit en una metodologia de treball. “Jo em sento un privilegiat de fer el que em dona la gana. A la vida tot té un preu i puc estar 12 hores treballant cada dia, perquè no és una feina. I tot el que guanyo ho reinverteixo”, diu Jané. Ven’nus prossegueix: “El que dius també passa a la música. Al principi graves com pots i t’autoedites, però després coneixes gent i fas contactes”.
 
La conversa acaba parlant de televisió i com des dels mitjans es pot promocionar o complicar la difusió de la música i el coneixement de vins catalans. “Exportem el noranta per cent de la producció perquè, paradoxalment, hi ha més cultura del vi a Dinamarca que a Catalunya. Allà és més fàcil que apreciïn un vi de preu alt. Hi ha vins meus que es venen per 15 dòlars la copa a llocs fashion de Nova York. Aquí seria impensable. L’únic programa que en parla una mica és Joc de cartes, però es nota que el presentador és cuiner, i no té gaire interès pel vi”, admet Jané.

“Amb la música hi ha un altre problema. La televisió es fixa en el que funciona a les xarxes i aposta per un tipus de música que no interessa gaire a l’audiència. El resultat queda antiquat pel format. Es perden els que s’ho miraven perquè no els interessa el tipus de música, i no es guanya nou públic perquè no els interessa el format. A més, es prioritzen els concursos i això condiciona molt els estils musicals”, conclou Ven’nus.