Cançó per cançó

'Causa', de Xavi Sarrià, cançó per cançó

Desgranem les claus dels deu temes del nou treball del cantant valencià

Xavi Sarrià dignifica la resistència de «La nit ferida»

| 08/04/2022 a les 10:00h

Xavi Sarrià
Xavi Sarrià | Clàudia Macornell
El 2014, Obrint Pas anunciava la seva dissolució després d'esdevenir un dels principals referents de la música combativa en valencià. Però el seu cantant, Xavi Sarrià, no va voler abandonar la causa i va engegar carrera en solitari per a seguir defensant un model de música arrelada a la cultura popular valenciana i amb un discurs declaradament antifeixista. Per això, ara ha decidit titular el seu segon treball en solitari Causa (Propaganda pel Fet!, 2022), que veu la llum avui mateix i coneixem cançó per cançó a continuació.

1. "Causa" (amb Elane)
El disc obre amb el tema homònim, un conjunt de líriques rapejades, coordinades amb la rapera lleidatana Elane, que conviden a perseverar en les causes col·lectives per fer front a les opressions i teixir alternatives a les crisis del món actual. "Utilitzem la història del plat de fang com a metàfora de les lluites dels nostres iaios i iaies, les històries de la nostra
gent humil i treballadora", explica Sarrià.


2. "La nit ferida" (amb Pep Gimeno 'Botifarra' i Ahmed Touzani)
El que va ser el primer avançament del treball arrenca amb un imponent cant de batre interpretat per Pep Gimeno 'Botifarra' i el violí del tangerí Ahmed Touzani, a més d'altres instruments del mediterrani com la dolçaina i el baglama (un tipus de llaüt present a diversos països de l'est d'Europa). La cançó rememora la resistència de la comunitat morisca del País Valencià durant l'expulsió duta a terme per la monarquia dels Habsburg a principis del segle XVII. "La resistència llauradora morisca és una metàfora de les nostres lluites actuals. De com seguim amagats a les nostres coves, furtius i clandestins, batallant per un demà millor", relata el cantant.


3. "Un foc que creix"
Una balada dolça i nostàlgica que es mou al ritme dels arpegis de les guitarres acústiques, els llaüts i les melodies de les dolçaines. Parla del retrobament col·lectiu, d'aquell foc que creix en cada poble i que genera identitats úniques. "Cantem sobre tornar al poble,  retrobar-nos amb la nostra gent i cantar junts les cançons que expliquen qui som a les nostres festes", resumeix el valencià.


4. "Presagi" (amb Anna Millo)
Si "Un foc que creix" tenia una mirada dolça i reconfortant, aquí el foc es transforma en ràbia i combat. Amb l'habitual mestissatge de Xavi Sarrià, que aquí beu del reggae, el rock i el rap, el valencià s'acompanya de la veu d'Anna Millo per clamar contra les injustícies que afloren arreu del món actual. "El foc metaforitza la nostra ràbia en un món que s’enfonsa per les crisis socials que ens colpegen", afirma l'artista.


5. "La cantaora" (amb Sandra Montfort)
Amb una cançó popular de les obreres del calçat de Vall d’Uixó, Xavi Sarrià i Sandra Montfort canten la història d'una jove dona que troba en la música el seu motor vital. "També és una cançó d’època, en què la cantaora, obrera i de poble, s’ajunta amb les seues companyes per plantar cara a l’amo", declara.


6. "Música, ràbia i amor"
Un inici reposat i pensatiu que acaba desembocant en un final esperançador i il·lusionant. Al llarg del tema, el cantant fa una mirada retrospectiva als seus inicis dins del món de la música i reflexiona sobre com la música ha estat un vehicle d'anhels al llarg de la seva vida. "La música em va ajudar a cosir-me dues ales per escapar del meu món en flames de quan era xicotet. És la història de com vaig començar a fer cançons, els primers assajos, els primers concerts", confessa Sarrià.


7. "Metròpolis"
Juntament amb "Causa" i "Autodefensa", és probablement la cançó amb més càrrega rapera. Els puntejos i rascats de les guitarres complementen la crítica a les xarxes socials i la violència i ansietat que generen a la societat. "Lluitem per escapar de la gran bola de neu de les xarxes socials: egoisme, ansietat, desfici, marrons, estrès, pressió, aparentar... Al final, sobrevivim ja no per viure en plenitud, sinó per plantar cara a la seua violència", critica el músic. 


8. "Balansiya" (Rafel Arnal, Sandra Monfort i Pep Gimeno 'Botifarra')
"A partir d’una festa en una alqueria (una casa agrícola andalusina), s’explica la història oculta de la nostra música. El tresor andalusí mestís, màgic, desconegut de tanta gent desposseïda i perseguida que va haver d’amagar les seues arrels i la seua cultura popular". Amb la col·laboració dels cantants Rafel Arnal, Sandra Montfort i Pep Gimeno 'Botifarra', que entonen amb Sarrià un cant que beu de diferents tradicions vocals del País Valencià i que recupera el mot de "Balansiya" -el topònim àrab de València-.


9. "Autodefensa"
La cançó més personal del treball, plena de versos d'autosuperació i creixement. "Parle de com he après a acceptar els meus traumes i com han marcat la meua
manera de ser amb les pors i les inseguretats. I a deixar-me anar com soc i com això m’ajuda a viure", confessa Sarrià.


10. "No s'apaguen les estreles" (amb Pep Gimeno 'Botifarra')
Per a tancar el disc, Xavi Sarrià recupera "No s'apaguen les estreles", el tema que el músic valencià va compondre per a la banda sonora del film La mort de Guillem (2020). Amb la col·laboració de nou de Pep Gimeno 'Botifarra', és un cant que recorda totes aquelles causes que el porten a continuar fent música. L'artista admet que aquesta és "la cançó d’on va nàixer el disc. La necessitat de refer el nostre fil de la història popular, el que no se’ns ha explicat, el de la gent de baix. En temps de crisi i confusió, és un cant a la perseverança de la nostra gent".

Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, cançó per cançó, xavi sarrià, edrvalencia, actualitat

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.