El duet manlleuenc L’Hereu Escampa, creat pel guitarra Carles Generó i el bateria Guillem Colomer, ha revifat en format de trio després de cinc anys de silenci. Els nous aires punk-pop sonen menys salvatges i més colossals, i es poden copsar a l’àlbum Futur ancestral (Hidden Track Records, 2022). Conversem amb els membres sobre aquest nou treball.



Quin bon rotllo aquest 'Futur ancestral', no?
Guillem Colomer (guitarra i veu): Sí... està bastant bé!

Què ha passat a L’Hereu Escampa, els darrers anys que no heu estat als escenaris?
G.C: Des que vam gravar Pren la matinada (Famèlic, 2017) han canviat moltes coses i nosaltres també. Vam necessitar parar, no trobàvem quin camí seguir i no ens acabàvem de sentir còmodes. Era moment de fer una aturada.

Ja portàveu molts anys junts i tres discos... 
Carles Generó (bateria i veu): Sí, quan vam parar ja feia vuit anys que teníem el grup, i ara onze. Suposo que necessitàvem prendre distància. I, després, retrobar-nos un altre cop ha estat per sentir que estàvem vius.

Vau prendre distància del projecte, o també entre vosaltres dos?
C.G: Doncs, la veritat és que va venir bastant junt. Hi ha hagut moments de tot, però hem agafat una mica de distància personal durant aquest temps, i ens ha anat bé!

 
Hi ha algun punt clau que hagi motivat la tornada amb un nou treball?
G.C: Va ser bastant natural. De sobte un dia vam decidir que havíem d’anar a dinar a Tavertet, i allà va ressorgir una mica tot.
C.G: Sempre hem pres les decisions amb un bon plat i un bon vi a taula.

Comparats amb un plat, què us agrada?
G.C: L’escalivada clàssica, perquè els ingredients principals són els típics però el secret és en la guarnició.

I quina és la guarnició?
C.G: Les cançons tiren de tòpics com l’amor i l’amistat... el de sempre. Però aquest cop ho hem condimentat diferent, i també més.

Et refereixes a la producció?
G.C: Sí, i també als instruments mateixos. De fet, sempre havíem tirat de guitarra i bateria, i aquesta vegada hi hem incorporat línies de baix... Són mogudes diverses que ha aportat el nou productor, Ildefons Alonso (El Petit de Cal Eril, La Sentina), que ens ha donat un punt de vista nou al projecte.

El disc sona més 'soft' que les vostres referències anteriors, però sense perdre l’essència salvatge que us identifica. 
G.C: Totalment. Ha estat un soft buscat, perquè volíem fugir de tot el que ja havíem fet fins ara, que era anar als estudis Ultramarinos i fotre-li fort. Aquest cop ens hem deixat portar i hem incorporat nous elements.
C.G: Treballar amb gent nova ens ha donat ales noves.
 
El directe també serà menys punk?
G.C: Probablement no! De moment, la novetat és que hem incorporat una tercera persona, la meva parella Pilar G. Tartière (Luces Negras), que tocarà el baix i el teclat. Teníem ganes de trencar amb el concepte de duo, i també tocarem cançons antigues en aquest format.
C.G: Tot i això, hi ha parts de la bateria que segurament no sabrem tocar en directe tal com sonen al disc, i també ens ve de gust que soni diferent una cosa de l’altra. Així que els concerts seguiran sent bastant més desenfadats.

Tornant al disc, el títol de 'Futur ancestral' representa un treball que surt aquest mes però que es va gestar fa gairebé dos anys?
C.G: Sí... és una barreja de temps. El vam fer el 2019, abans de la pandèmia, van passar moltes coses i finalment l’hem gravat a Cal Rosal. Sortirà ara en físic i a la tardor en digital.
G.C: El títol ens va costar moltíssim de trobar. I, al final, vam pensar que engloba els conceptes de retrobament i de família.

 
Com va ser gravar a Cal Rosal, a Berga?
C.G: Molt guai. Allà sempre passen coses! Ja hi havíem fet una petita residència... i aquest cop vam anar-hi perquè el productor hi té l’estudi muntat. Vam gravar en tongades de dos o tres dies per fer tots els temes.

Tot i gravar a Berga, el resultat no amaga el vostre vessant de la Plana de Vic.
C.G: La identitat de la Plana és una cosa que portem a dins, no és que n’estiguem orgullosos però tampoc ens en volem desprendre. Simplement forma part de nosaltres i ens identifica. Fem referència a un paisatge que és casa nostra i a la nostra manera de fer.

Quina és la vostra cançó preferida del disc?
C.G: “Bicicleta i natació”, és la més rodona.
G.C: “Perafita”, i també “Bicicleta i natació”.