El Priorat és una comarca ben singular, ja que de les seves terres en surt la producció de dues denominacions d’origen. A la famosa DOQ Priorat cal sumar-hi la DO Montsant, amb dues dècades d’existència i que elabora uns vins d’altíssima qualitat. Des del punt de vista geogràfic, el Montsant envolta gairebé tota la zona del Priorat. Hem anat amb La Troupe al municipi més al nord de la comarca i de la mateixa DO, Ulldemolins.
Hem anat a unes vinyes amb cent anys d’història que trobem muntanya amunt, a la sortida del poble. Són la joia de la corona de la Cooperativa Agrícola d’Ulldemolins. “La vinya de l’Aniceto és la més vella i té la particularitat que, a diferència del que es fa d’emparrar la vinya, en aquest cas s’ha deixat en vas. Això significa que no hi valen les mecanitzacions i que s’ha de veremar tot a mà. No s’hi pot passar un tractor ni per segar l’herba. Vinya vella, sistema tradicional. Tot es conserva com fa un segle. El resultat és un vi excepcional, del que se’n fa una producció molt baixa”, explica la relacions públiques del celler, Ester Rubio.
La Troupe Foto: Juan Miguel Morales
En aquestes condicions i en estius secs i calorosos com el d’enguany, la vinya pateix per trobar aigua. Però té un recurs sorprenent, unes arrels de dimensions descomunals. “Els ceps són plantes molt resistents que fan el que calgui per trobar aigua. Els més vells tenen unes arrels que poden arribar als 20 metres de llargària”, detalla Rubio. Els dos components de La Troupe hi posen cullerada. “Amb la música, les arrels també són bàsiques. Ho sabem bé els que ens dediquem a fer músiques d’arrel, és a dir, música amb la identitat del territori d’on hem sorgit. Nosaltres partim d’una arrel bàsica que és la ‘rúmbia’ vallesana, un gènere que va néixer a la comarca de la mà de mestres com Joan Garriga i Carles Belda. La rúmbia és l’essència de la festa i, a partir d’aquí, viatgem cap a altres estils, com el reggae”.
A finals del segle xix la fiŀloxera va arribar al Priorat i va arrasar els ceps. Prèviament ja ho havia fet a la majoria de vinyes del nord. Es va haver d’arrencar tots els ceps fins que es va trobar un mètode efectiu que n’evités els danys. La solució va ser un peu americà sobre el qual s’empelta la varietat desitjada, de manera que la immensa majoria de ceps d’Europa tenen ara aquest origen. Com les músiques? “D’alguna manera, sí. Diem que la rúmbia és un estil vallesà però és evident que és la suma de la rumba i la cúmbia, que també té un peu americà”, admet el grup.
Del que no hi ha cap dubte per la vinyatera o pels músics és que una part del paisatge acaba formant part de producte final. “A la copa es nota el paisatge, l’altitud, el guix que hi ha al sòl o els cent anys de la vinya”, afirma Ester Rubio, mentre que a La Troupe, la seva música també expressa el paisatge sonor: “Un exemple molt clar és la fornada de músics sorgida fa uns anys entre el Ripollès i Osona, o sigui de Txarango a Els Catarres. Tots tenien un so característic que els feia reconeixibles i amb lletres properes, de manera que van saber trobar un punt intermig entre proximitat i festivitat”.
La Troupe Foto: Juan Miguel Morales
EUFÒRIA SONORA I VINÍCOLA
La conversa els porta a parlar de TV3 en què la música ha tingut un paper protagonista amb Eufòria. La Troupe són crítics amb el programa, perquè creuen que no s’ha tractat bé els candidats ni la resta d’artistes catalans: “És un espai de qualitat que ha tingut èxit, però no és acceptable que hi hagi grups que hagin sonat tres cops. L’escena catalana és molt més que Oques Grasses, un grup que ens entusiasma, i el ‘rock català’ no sols va ser Sopa de Cabra i Sau. A més, un musical sense la presència de músics i amb les actuacions en playback és molt fort”.Per la seva banda, la cellerista anota que li agradaria poder fer una crítica així amb un Eufòria de vins: “Ara mateix no es fa cap programa sobre vins, tot i que fa molts anys hi havia hagut En clau de vi”. A l’hora de les confessions sonores, Rubio es decanta pels clàssics com Sopa de Cabra i Txarango, “i també soc molt fan de Beth, que té una veu única”. Per la seva banda, els dos músics troupaires coincideixen amb el vi blanc, “si pot ser ben afruitat i que se li noti el gust”, asseguren.