Actualitat

La nostàlgia íntima d'Horaci Bort

Parlem amb el músic valencià sobre el nou EP 'Apaguem la llum'

| 27/07/2022 a les 14:00h
Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, horaci bort, actualitat, edrvalencia
Horaci Bort
Horaci Bort | Arxiu
Horaci Bort és nostàlgia i intimitat embolcallada d'indie-folk. El mes passat, el cantant i músic valencià va publicar el segon EP, Apaguem la llum (Acqustic, 2022), un treball de quatre cançons en què l'assossec, la calma i les dolces però també removedores mirades al passat brollen entre les múltiples capes de guitarres.



Tots aquests sentiments que evoca la seva música es remunten a l'inici de la seva aventura en solitari. "Aquest projecte va sorgir de la necessitat de fer una música distinta de la que havia fet fins llavors. Abans, jo havia estat tocant en una banda de mètal i m'abellia fer un estil més tranquil", explica. Estilísticament, Apaguem la llum es mou entre la cançó d'autor i el folk americà i cita referents de tota mena: "Bec de José González, Ray LaMontagne, John Meyer, Bon Iver o música més d'autor com Antonio Vega. La veritat és que tinc molts referents i he anat agafant una miqueta de tot", afegeix.

El setembre del 2020, va publicar l'EP debut, titulat Cometa H (Acqustic, 2020), en què el seu còctel de sentiments ja prenia força a través de les lletres en castellà. Ara, en canvi, Bort ha decidit escriure en valencià per canalitzar les seves vísceres creatives. "Jo sempre he volgut fer cançons en valencià. Malgrat que no et permet arribar a tot el públic al qual pot arribar el castellà, m'abellia fer cançons en la meua llengua materna i veure de quina manera eixien les cançons en el meu idioma", reconeix el músic.


Quant a la melancolia incandescent que envolta aquest treball, Bort no amaga la seva predisposició a esprémer-la com a eina creativa. "En l'àmbit creatiu, soc una persona que tinc tendència a la nostàlgia. Em pareix un sentiment i una faceta humana molt bella, i en l'àmbit musical, he trobat una gran font de creativitat", relata. No obstant això, l'artista també és conscient que aquesta tendència tan accentuada també pot acabar sent contraproduent: "Estic intentant rectificar i equilibrar perquè no tot sigui nostàlgia. El fet que la meua música siga tan nostàlgica fa que certes persones només l'escolten en certs moments específics".

L'artista valencià no oblida l'ajuda que li ha brindat el seu amic i guitarrista Noah Young per fer el treball. "Ell m'ha aportat molt en el sentit musical. Va estudiar a la Universitat de Berklee i és un músic excel·lent, amb molts coneixements. Ha portat les cançons a un altre nivell i ha contribuït molt en la profunditat i els colors harmònics", confessa. Com a anècdota, Bort també relata que abans de col·laborar creativament, Young havia estat el seu professor de guitarra. "El vaig trobar per internet i, posteriorment, va resultar que era amic d'alguns amics meus. Va començar sent el meu professor de guitarra i, al final, hem acabat sent amics i treballant junts en un projecte plegats".  

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.