El cantant i compositor de Sant Feliu de Llobregat Ramon Mirabet va publicar el mes d'abril el seu quart disc, Free (autoeditat, 2022). Fins ara, però, la peça que donava nom al disc romania inèdita. En parlem amb l'artista.


A les plataformes de 'streaming', fins ara, es podia escoltar tot el disc, excepte "Free". Per què? 
Vaig tenir aquesta idea i em va semblar que podria servir per donar una vida més llarga al disc. Es pot sentir des del 26 d'agost, que és quan hem editat també el disc en format físic.

Quan pensem en la llibertat podem pensar en algú que es desfoga cridant. En canvi aquest és el teu disc més intimista... 
Intento ser molt honest amb les històries que canto, perquè la meva vida i la música van molt lligades. La llibertat pot ser adrenalina, eufòria i desinhibició, i també un viatge interior per acceptar-se a un mateix... Mai no havia estat tan identificat amb un disc i no em fa gens de por mostrar-me d’aquesta manera. L’he fet tal com he volgut, de manera autèntica i sincera, sense pensar si sonaria a la ràdio o si tindria èxit.



La llibertat també és no haver de passar comptes amb ningú. Ni amb el públic? 
Jo l’he compost pensant en sentir-me en pau, i no sento que hagi de donar explicacions perquè no m’ha ajudat mai ningú. Vaig començar al carrer i el primer disc me’l vaig pagar amb els diners que m’havia donat la gent. Després he tingut l’ajuda dels meus músics, dels meus tècnics, de la gent que ha cregut en mi... però no he rebut mai cap Premi Enderrock i he trobat a faltar una mica d’atenció per part de la indústria musical. Tinc la sensació de ser en terra de ningú. M’hauria agradat formar part de l’ecosistema musical de casa nostra...

Però tens un prestigi que t’has guanyat a pols. 
Sí, per això amb aquest quart disc ja no tenia ganes d’intentar agradar només pel fet d’agradar. He volgut tornar a l’essència de l’inici i mostrar les cançons sobre les inquietuds que tinc ganes de compartir.
 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Ramon Mirabet (@ramonmirabet)

La portada de 'Free' és tota de color blau. És la conseqüència de la “Gira del Mar” que vas fer el setembre passat? 
El blau és un color que ha agafat molta importància a la meva vida i que significa moltes coses. És un color que relaciono amb el mar, el cel i la llibertat que em dona el medi marítim i aeri. La portada és una finestra a la llibertat i a més a més té un punt introspectiu però alhora èpic i lluminós. És un color que defineix el meu moment actual.

Però també és el color del blues, de la tristesa... 
Sí, però jo visc la malenconia des d’un punt de vista optimista. No tiro cap a la foscor sinó cap a la llum. Per això el disc es titula Free, que és una paraula alliberadora. El disc és una barreja d’emocions i de caràcters perquè no tenim un sol caràcter, depèn del moment, amb qui estem, com ens trobem... som pura contradicció. De fet, l’ésser humà és el resultat d’una contradicció constant.
 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Ramon Mirabet (@ramonmirabet)

El disc sona diferent dels anteriors, molt més ric.
Hem treballat molt més la presència de la meva veu, que he posat sobretot en un primer pla. A més, hem gravat un disc molt més produït que l’anterior.

Entre les cançons del disc hi ha una conversa sobre la mort amb el teu pare. “Barcelona Son” és la perla del disc?
Aquesta cançó està agradant molt. Segurament és la més senzilla i menys produïda, però a tothom li agrada destacar-la. Sempre he tingut aquesta visió que després de la vida arriba la mort i que l’hem d’acceptar. El que passa és que els darrers anys m’ha tocat viure-ho de molt a prop. És una lletra que em va sortir de dins. Una part de mi és tal com descriu aquesta cançó i tenia ganes de compartir aquests pensaments.
 
Has anunciat que aquest disc marcarà el final d’una etapa. Què significa?
Tinc la sensació que tanco una etapa musical i personal que vaig començar fa quinze anys tocant als carrers. I ara vull viure d’una manera molt intensa aquests dos anys de gira que tinc al davant. He arribat a un so, una personalitat i una maduresa que em satisfan molt. Voldria arriscar-me en altres registres, en altres llengües i en altres projectes que vagin més enllà de la música. Tinc tantes idees al cap que no sé si podré realitzar-les totes. Vull endinsar-me en el camp de l’audiovisual i la literatura, lligar-me a projectes eclògics, solidaris... Ajudar els que lluiten dia a dia per fer un món millor.

Has parlat de cantar en altres llengües... català, castellà, francès?
Ara se m’ha despertat la inquietud de cantar en la meva llengua materna, que és el català. I també de fer alguna cosa en castellà. M’agradaria gravar un disc en català i un altre en castellà.