Entrevistes

Mireia Vilaseca: «Cada cançó del disc representa un moment diferent de la meva vida»

Parlem amb l'artista alellenca sobre el primer àlbum en solitari, 'Des de dins'

| 24/11/2022 a les 17:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, Entrevistes, nou disc, Mireia Vilaseca, Actualitat
Mireia Vilaseca
Mireia Vilaseca | Vinyet Peñarroya
Després de posar en marxa la seva carrera musical amb el grup vocal Kirias -amb qui va publicar És així (autoeditat, 2020)-, la cantant alellenca Mireia Vilaseca ha decidit ara iniciar el seu propi camí. L'artista debuta avui amb Des de dins (La Catenària, 2022): onze cançons on Vilaseca canta sobre les seves experiències i sentiments més íntims, posant especial èmfasi en els alts i baixos de l'amor.


 
Vas començar la teva carrera musical amb Mònica Badia i Ona Gispert a Kirias. Per què has decidit iniciar un camí en solitari?
Sempre he estat ficada en el món de la música. Mentre la resta de membres de Kirias estudiaven altres carreres, jo continuava estudiant música i volia posar-m'hi més seriosament. Al final, una de les Kirias ha marxat a viure a Amsterdam i, com el grup s'ha dissolt, jo he continuat fent la meva música.

S'ha acabat el projecte Kirias, doncs?
A vegades, si ens criden per fer alguna cosa, l'Ona i jo intentem fer-la si ens ve de gust. Però és una cosa molt més casual i per gaudir-ne nosaltres, no tant com a grup.

Tot i això, les membres de Kirias també han participat en el teu primer àlbum, a la cançó "Papallones".
Sí, per a mi Kirias és, i sempre ha sigut, molt important, per això tenia moltes ganes que poguessin participar en el meu projecte. Tot i que érem un grup de versions, vam començar a afegir alguna cançó meva per tenir repertori propi, i aquest és un dels temes que cantàvem juntes. Em va semblar bonic incloure'l dins del disc.


A 'Des de dins' cantes sobre els alts i baixos de l'amor. 
Inicialment no tenia una idea clara sobre què tractaria aquest disc. És cert, però, que les cançons que tenien més relació entre elles i eren més recents compartien aquest sentit. Tot i això, l'àlbum inclou algun tema que vaig escriure fa cinc anys i, per tant, no totes les cançons van del mateix, però encaixen molt bé juntes.

Al tema "Un ocell" cantes "estaré bé encara que faci mal". El fet de compondre i cantar t'ha ajudat a superar aquest dol i a "estar bé"?
Soc una persona que ja d'entrada necessita expressar tot allò que sent i que viu. He trobat que la música m'ajuda a treure-ho i a alleujar-me. Quan estic sola i em sento bloquejada em poso a tocar i tot acaba sortint. Per a mi, aquesta cançó en concret, tracta de la reconciliació amb el dol: soc conscient que m'ha passat alguna cosa que m'està fent mal, però ara ho començo a mirar des de la racionalitat. Això m'ajuda a acceptar aquest dol i a continuar amb la meva vida.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Mireia Vilaseca (@milasecaa)



La cançó "De dilluns a diumenge" parla del dol de deixar-ho amb una parella. Escoltar el teu àlbum et fa reviure aquests sentiments o bé has guanyat una nova visió?
Sempre que canto les cançons, les sento molt. Sí que és cert que des d'un altre punt de vista, ara puc posar-hi certa distància i racionalitat, perquè no estic en el mateix moment en què les vaig compondre. Tot i així, em remou igualment perquè m'obliga a cantar unes paraules que em feien molt mal quan les vaig escriure. 

Tots els temes de l'àlbum són en català, menys "Te digo adiós". Per què?
És un poema que vaig descobrir i em va agradar molt. Em vaig sentir molt identificada perquè tot just havia tornat de fer un voluntariat d'un mes a Alemanya. Era sola a casa, vaig seure al sofà amb la guitarra i em va sortir de dalt a baix aquesta cançó, que per sort vaig gravar en una nota de veu. Per a mi cantar aquesta cançó és superemocionant perquè, a més a més, la toco amb la violoncel·lista Irene Romo, amb qui connecto moltíssim musicalment.

 
Els temes de ‘Des de dins’ són molt reals. "Rafaela", en concret, està basat en una antiga carta d'amor.
Per mi el més important d'aquest àlbum és que totes les cançons són reals, en el sentit que les he creat en un moment en què necessitava escriure per desfogar-me i explicar què m'estava passant. Em sembla molt bonic que cada cançó representi un moment diferent de la meva vida. "Rafaela" narra vivències que no són meves, però són igual de reals, ja que la cançó relata una antiga història d'amor verídica. 

Com deies, en aquest àlbum parles de sentiments i experiències molt íntimes i personals. Què t'ha portat a voler-ho compartir?
Necessito compartir les meves creacions perquè així m'allibero. A més a més, crec que altres persones també poden aprofitar aquestes cançons i, tot i que no expliquin exactament les mateixes experiències, les puguin utilitzar per relacionar-les a les seves pròpies vivències.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.