El febrer passat -un mes després de la voràgine del Benidorm Fest-, Rigoberta Bandini va fer-se seu el Palau de la Música i, nou mesos després, la barcelonina ha conquerit l'altre gran palau musical de la ciutat comtal: el Sant Jordi. L'actuació d'ahir va ser la darrera que oferia Paula Ribó a Catalunya abans de la seva aturada temporal, i va enlluernar el públic barceloní presentant-hi per primer cop en directe totes les cançons del seu disc debut, La emperatriz (Live In Dallas, 2022).



Com ja és habitual, Bandini i la seva banda van arrencar amb "In Spain We Call It Soledad", que va marcar el ball i la festa com a gran leitmotiv del concert. Precisament, la va seguir "Fiesta", "Canciones de amor a ti" -dedicada al seu fill Nico- o la sempre corejada "Julio Iglesias". El concert arribava quasi a l'equador amb dos dels temes inèdits del nou disc, "Tu y yo" i "Que vivir sea un jardín", amb una important baixada de revolucions. Malgrat la bona interpretació de Bandini, cap dels dos temes van acabar de connectar amb el públic de la mateixa manera que la resta del repertori.

Tot seguit, Bandini va recuperar el seu gran hit estiuenc "Aviam què passa", en què la cantant va estar encertada recuperant-ne la versió en català -a diferència d'anteriors concerts on havia cantat la versió castellana-. Després de la redempció amorosa d'"A todos mis amantes" -on va lluir la guitarra de Juan Barenys-, la cantant va deixar caure els seus dos temes més icònics: "Perra" i "Ay mamá", que van desfermar els moments de més bogeria de la nit. Per a l'ocasió, va pujar a l'escenari la seva cosina Belén Barenys, l'habitual corista de Bandini, que va ser substituïda per Berta Gratacós a la resta del concert a causa del seu embaràs.


El moment més sorprenent de la nit el va emmarcar un inclassificable popurri que Bandini va definir com a "cançons d'amor dels noranta". Va començar amb "Como yo te amo" de Rocío Jurado, va seguir amb "Eres tú" de Mocedades i "Bailar pegados" de Sergio Dalma, i va culminar amb una breu interpretació de "Hentai" de Rosalia i "La, la, la" de Massiel, i una versió màkina, al més pur estil de Pont Aeri, d'"In Spain We Call It Soledad".

Com a gran final, la barcelonina va recontextualitzar amb Amaia la famosa cançó de Miliki "Así bailaba"; va posar-se la corona per cantar "La emperatriz"; va treure el seu to més humorístic recuperant la sintonia de la sèrie de dibuixos animats Caillou i es va acomiadar notablement emocionada amb "Too Many Drugs".

Així Rigoberta Bandini es va acomiadar per un temps dels escenaris, amb un directe que va demostrar una notable capacitat per a renovar-se, polir detalls i autosuperar-se. Ara, el focus se centra en quina direcció prendrà la carrera artística de Bandini aquest 2023 i, davant de les poques pistes que ha donat, caldrà estar ben atents a les novetats que Ribó ens depari d'aquí en endavant.
   

GARRULISME IL·LUSTRAT

Abans que Rigoberta Bandini pugés a l'escenari, hi va ser el duet montcadenc Ladilla Rusa. Després d'haver publicat aquest any el seu segon disc, Costumbrismo mágico (El Genio Equivocado, 2022), el duet va repassar alguns dels seus temes més destacats com "Macaulay Culkin", "Bebo (de bar en peor)" o "KITT y los coches del pasado". En una actuació de quaranta minuts plantejada in crescendo, Ladilla Rusa va lluir la seva posada en escena irreverent on van ajuntar tant el seu habitual humor histriònic com diverses reivindicacions a favor de la classe treballadora i el col·lectiu LGTBIQ+.