Falsterbo s'acomiada. I ho fa per la porta gran, diumenge, al Palau de la Música Catalana. A la formació se la recordarà especialment per la popularització de “Paf, el drac màgic”, l’adaptació d’una cançó de Peter, Paul & Mary que han convertit en popular catalana. Però si repassem els seus discos hi ha molts altres temes que mereixen ser tinguts en compte. Aquest és un viatge per algunes d’aquestes cançons de Falsterbo.

1. “Ai, adéu cara bonica”

Cançó tradicional catalana recollida en diversos cançoners del primer terç del segle XX. Falsterbo la va enregistrar per primera vegada al seu segon EP, publicat el novembre del 1968 amb el segell Als 4 Vents i que també contenia un altre dels primers èxits del conjunt: “El vell Smoky”. La cançó, que gaudia d’un acompanyament amb reminiscències de country nord-americà, va tenir una gran acollida i va saltar als repertoris escoltes i excursionistes, cosa que li va donar una gran popularitat. Es tracta d’una cançó d’amor que narra la conversa de dos enamorats que planegen marxar del poble davant la negativa de les seves famílies al seu casament. Al disc Vint anys (PDI, 1987) Falsterbo va enregistrar-ne una nova versió amb la lletra totalment renovada escrita especialment per Pau Riba que manté la tornada de la cançó original.


2. “L’estranya joguina” 

Diverses generacions de catalans encara es pregunten quina és aquesta joguina tan particular de què parla la cançó. Escrita per Tom Paxton, “The Marvelous Toy” ja es va convertir en un gran èxit interpretada per Chad Mitchell Trio. Posteriorment també la van gravar Peter, Paul & Mary –que encara la van popularitzar més– i John Denver, entre altres. La cançó descriu la joguina com un objecte meravellós, que fa llums (té dos piuets vermells que semblen barrufets), que salta, balla i, sobretot, que ‘fa zip i es mou i top si en té prou; rum, quin enrenou’. Per acabar-ho d’adobar, de sobte desapareix. Bona part del mèrit també és, segur, de l’adaptació de Joan Soler i Amigó, amb frases com ‘si els nusos feien el tossut, jo ho era molt més que ells’. Tampoc no sabem el motiu del regal, ja que a la cançó no es parla ni d’aniversari ni de Nadal... 


3. “Quan el sol es pon”

El primer LP de Falsterbo 3 es titula Folk (Tic Productora / Concèntric, 1971). És un àlbum format per alguns temes que ja havien avançat en senzills i EPs (per exemple, “L’estranya joguina”) i altres de nous. Hi ha la primera versió de “Paf, el drac màgic” i, al seu costat, altres cançons impactants: “Poly Von”, “El vell camí rocós”, “Per valls daurades”... “Quan el sol es pon” és una versió adaptada per Joan Soler i Amigó de l’original “Day Is Done” de Peter Yarrow (Peter, Paul & Mary). És una peça de l’any 1969 escrita amb la Guerra del Vietnam com a teló de fons. Un pare conversa amb el seu fill que està atemorit per la situació del món. Tot i això, la lletra acaba amb un bri d’esperança simbolitzat pel somriure del jove. La versió catalana és més poètica ja que la tornada no es limita a dir que el dia s’ha acabat sinó que descriu el moment (‘blau i vermell quan el sol es pon’).


4. “Raons que rimen”

Ja no tinc altra sortida (Edigsa / Als 4 Vents, 1976) presenta una nova col·lecció d’adaptacions del folksong nord-americà; un recull que inclou cançons de Bob Dylan, Tom Paxton i Crosby, Stills & Nash, entre d’altres. Tot el disc és d’un nivell extraordinari, però posats a destacar, caldria esmentar “Ensenya als fills” (una cançó que haurien d’escoltar tots els pares i mares), de Graham Nash, i les dues versions de John Denver, “Camí ral” i “Raons que rimen”, dues peces emblemàtiques del repertori de Falsterbo que van recuperar al disc dels vint anys amb les veus de Pi de la Serra i Joan Manuel Serrat, respectivament. Denver considerava que “Rhymes and Reasons” era una de les millors cançons que havia escrit perquè reflectia un pensament profund, el que sentia per les flors i els infants.


5. “El líder del grup”

Després de set anys de silenci, Falsterbo 3 va perdre la xifra que acompanya el nom i va presentar el disc Rastres (Als 4 Vents, 1982), en què, sense deixar el folk, caminava cap al rock acompanyat aquesta vegada per Ia Clua. En aquest cas, van combinar adaptacions amb peces d’autoria pròpia. Bona mostra del nou estil de la banda són temes com “El boig dels carrers ataca de nou”, “Federico i la mamà” o “Assossega’t”. I, sobretot, “El líder del grup”, una adaptació lliure de la cançó “The Leader of the Band”, de Dan Fogelberg, feta per Ia Clua. El missatge és claríssim: ‘No perdeu el temps fent-vos grans i deixeu-vos endur per l’art’, en aquest cas per la música rock. Al disc també hi trobem una peça que el temps ha convertit en un dels clàssics que el grup ha recuperat al disc final: “Noia bruna”.


6. “Metamorfosi”

A Amics i records (PDI, 1984), el grup es va centrar en les composicions pròpies. La cançó que obre el disc, “Metamorfosi”, és un cant contra la desmobilització política i social. La generació que va protagonitzar les lluites del Maig del 68 havia arribat als espais de poder i havia enterrat les velles reivindicacions. A l’Estat espanyol, la fi de la dictadura era encara ben recent i moltes lluites també havien quedat aparcades perquè es confiava en el nou poder democràtic. També era el moment de l’eclosió dels yuppies (‘young urban professional’), d’ideologia conservadora i alt poder adquisitiu. “Metamorfosi”, amb la lletra de Montse Domènech i la música d’Eduard Estivill, denuncia aquest comportament. El relat narra el retrobament entre dos antics companys de lluita, un dels quals, convertit en executiu d’una multinacional, intenta evitar la trobada per no enfrontar-se amb el seu propi passat. 


7. “Ombra de lluna”

El nou mil·lenni va comportar un nou color a la banda, convertida en Falsterbo Marí gràcies a la incorporació del cantautor eivissenc Isidor Marí. Després d’un treball consagrat al públic infantil –Salta un ocell (Drac/Virgin, 2000)–, la banda va presentar el que possiblement és el seu disc més rodó, Cor de crom (Música Global, 2002), una col·lecció de 15 peces a cavall del folk i la cançó d’autor. Hi ha algunes adaptacions –Richard & Mimi Farinha, Neil Young, The Beatles, Kansas, Donovan, Bob Dylan…– i cançons pròpies signades, igual que les adaptacions, per Marí. “Ombra de lluna” és un tall emblemàtic de Cat Stevens (“Moonshadow”). El grup va voler mostrar la seva adaptació a l’autor, que els va demanar una traducció literal a l’anglès del que s’hi deia. Va quedar sorprès de la fidelitat i hi va donar el vist-i-plau.


8. “Prop, lluny, per tot arreu”

En la línia de Cor de crom, Falsterbo Marí va preparar un nou disc amb adaptacions de peces de The Beatles, John Deenver, John Lennon, Joni Mitchell i Richard Farina, entre d’altres. El disc, que inicialment contenia 14 cançons i s’havia d’anomenar No estàs mai sol, no es va arribar a publicar mai perquè l’editora, Discmedi, no va obtenir els permisos de les cançons. Malgrat tot, actualment el disc, reanomenat Clandestí, està disponible en escolta al web del grup amb dues cançons menys del que s’havia projectat. Sí que hi és “Prop, lluny, per tot arreu”, el “Here, There, and Everywhere” que Paul McCartney va escriure per a The Beatles; una de les peces preferides del seu compositor i que l’any 2000 la revista Mojo va situar al número 4 de les millors cançons de tots els temps. 

9. “Nit amiga”

Deixant de banda la seva cara musical, Eduard Estivill és reconegut com a metge especialista del son. Ha escrit molts llibres i fins i tot va protagonitzar un programa de televisió anomenat De llit en llit. El programa s’iniciava amb una careta d’entrada amb una cançó que Falsterbo va compondre expressament: “Nit amiga”. Aquest és també el nom del penúltim disc del grup –signat una altra vegada com a Falsterbo, sense Marí– editat per Picap el 2018. Així, Estivill enllaçava la vida professional dedicada a la medicina amb la vida amateur consagrada a la música. Per tal d’acompanyar “Nit amiga” hi ha nou cançons pròpies més, entre les quals una antiga coneguda,  “Sorprèn-me”. 


10. “Temps aspres”

El 2021 Falsterbo va gravar el darrer àlbum de la seva carrera, en el qual s’acomiadava de la cançó que li havia donat més alegries, “Paf, el drac màgic”, regravada per a l’ocasió amb les veus de Ramon Mirabet i Andrea Motis. El disc, titulat Adéu, Paf (U98), és el punt de partida per a una llarga gira que els porta per una vintena de poblacions catalanes. L’objectiu és doble: el comiat del públic i del seu Paf, i el seu propi comiat. A banda d’aquesta celebèrrima cançó, el disc hi trobem deu peces més. Novament s’hi combinen peces pròpies –amb un important protagonisme de Jordi Marquillas– i adaptacions de composicions estrangeres. A més, recuperen algunes peces antigues com “Bus”, “Pressentiment” i “Noia bruna”. De les estrenes del disc cal subratllar “Temps aspres”, adaptació feta per Isidor Marí de “Hard Times Come Again No More”, un altre dels clàssics de Stephen Foster, conegut sobretot per ser l’autor d’“Oh! Susanna”. Per a l’enregistrament, Falsterbo va tenir aquest cop la col·laboració d’Andrea Motis.


+1. “Paf, el drac màgic”

Hi ha cançons que justifiquen tota una carrera. Aquest és el cas de “Paf, el drac màgic”, l’adaptació de la peça de Peter, Paul & Mary feta per Ramon Casajoana el 1967. A partir d’aquesta adaptació se n’han fet desenes de versions fins al punt que molts la consideren una cançó tradicional. Falsterbo la regrava al disc Vint anys amb Joan Manuel Serrat, a Salta un ocell i a Adéu, Paf amb Ramon Mirabet i Andrea Motis. A aquesta cançó s’hi ha afegit una estrofa extra al final escrita per Isidor Marí que la relaciona amb el son, l’especialitat mèdica d’Eduard Estivill.