La girlband gracienca Al·lèrgiques al Pol·len inaugura una nova etapa artística amb el nom catalanitzat, il·lustrat amb dues eles geminades, i el seu tercer llarga durada, Cants, crits, baralles, publicat després de fitxar amb el nou segell Music Bus. En aquest treball el sextet ha deixat enrere la melancolia per acostar-se a un pop més descarat. En parlem amb la cantant, i una de les compositores de la banda, Maria Riba.



El canvi de nom en realitat és una traducció al català. El motiu és una decisió artística, política, o simplement té a veure amb el fet de fer cançons en català?
Xerrant i debatent sobre diferents temes ens vam adonar que des de petites la música cantada en català ens havia provocat certa incomoditat. Vam buscar les causes d’aquest fenomen, que era força compartit entre totes i també entre la nostra gent propera, i vam identificar que la ‘música catalana’ havia esdevingut culturalment un gènere en si, com podia ser-ho el pop o el jazz. I aquest fals gènere s’allunyava molt del que volíem fer o transmetre amb la nostra música.

Però en cap cas la música en català abasta un sol gènere... Hi havia altres motius que us preocupaven?
Sí, tot plegat anava sumat a la manca de referents en català d’estils similars al nostre. A més, la castellanització de la cultura televisiva, literària i institucional ens va abocar, d’una manera natural, a escriure cançons en castellà, i per tant vam posar també el nom del grup en aquesta llengua.
 
Què us va fer canviar?
Ens vam adonar que tot plegat era una merda i que havíem estat, evidentment sense voler, perpetuant el deteriorament de la llengua catalana. Totes som catalanoparlants, és la nostra llengua materna i vehicular, la nostra manera d’expressar-nos, relacionar-nos i sentir, i ens vam preguntar per què no fèiem les cançons en català. Aleshores vam prendre la decisió política i personal d’apostar per la nostra llengua, un acte de fe a favor perquè la cultura i la música en català abraci tot tipus de gèneres, a més de voler cultivar, cuidar, mantenir viva i transmetre la forma d’expressió que ens ha criat i ens fa ser qui som. A part d’això tan profund, la doble ela geminada d’Al·lèrgiques al Pol·len ens sembla estèticament meravellosa.

Què hi ha en aquest disc que no hi havia a l’anterior, 'De sobretaula' (Segell Microscopi, 2021)?
El podríem catalogar com un disc més descarat. A diferència de l’anterior, on vam apostar per l’intimisme, el secret, la tendresa o el xiuxiueig i vam mirar dins nostre, ara hem sortit al món exterior. En aquest nou disc explosionem, compartim, cridem, cantem, saltem i sobretot ens evadim de diferents maneres amb les cançons. A més, també hi ha una millora en la música i creiem que l’experiència adquirida ens ha configurat com a artistes i ha afectat positivament la nostra música.



Si fins ara no hi havia referents com el vostre, què aporta el vostre projecte i quin lloc us agradaria que tingués a l’escena?
Som una girlband de pop, una proposta que ja feia temps que necessitava el panorama català. Podem aportar frescor, honestedat, transparència, sense interessos i amb molt de riure… Fem cançons originals per plorar, ballar o cantar. Ens agradaria poder tocar a cada poble dels Països Catalans, a cada festival i en qualsevol acte…

En directe presenteu la vostra cara més amable?
Fer concerts és el que més ens omple, perquè sempre hem estat ben rebudes. Ens hem guanyat la gent a còpia de treballar i treballar perquè la nostra música arribi al màxim de llocs possible. Estem convençudes que hem agradat a molta gent per la nostra claredat i el nostre ‘salero’.


De fet, heu anunciat un gran canvi als directes. Què hi podrem veure en aquesta nova gira?
El directe estarà enfocat a gaudir. Ho donarem tot perquè el públic s’ho passi bé i pugui gaudir de les cançons tal com fem nosaltres. El so estarà millorat i la posada a escena demostrarà que ens ho passem bé i que és el que més ens agrada fer. Volem que la gent surti amb la serotonina, fins i tot amb l’adrenalina, pels aires. Ens agradaria que el públic suï, s’abraci, balli, cridi, canti, plori i que es llevi l’endemà pensant que s’ho va passar molt bé amb Al·lèrgiques al Pol·len.

Quina ha estat la clau per arribar a gravar un tercer disc des que vau estrenar l’autoeditat 'De cero' el 2020?
En el nostre projecte hem apostat sempre pel dia a dia i anar veient què passava. L’evolució ha estat natural i necessària. De cero va sortir quasi sense ni adonar-nos del que fèiem, i de cop vam anar tirant i pujant graons. Hem gaudit de cada moment des que vam decidir ajuntar-nos les sis i ha estat fantàstic. Quan vam començar amb el grup ja projectàvem que volíem gravar un disc i ja n’hem publicat tres en tres anys. Això ens demostra que estimem el que fem, que creiem en el que fem i que tenim encara molt de pol·len per repartir.