No pot negar-se que hi havia i hi ha encara expectació al Gran Teatre del Liceu de Barcelona per a veure la producció de l'òpera Manon (1882) de Jules Massenet (1842-1912), un dels grans títols de l'etiqueta d'òpera francesa. La producció, provinent del Grand Théâtre de Genève de l'Opéra-Comique (París), produeix un estrany sentiment de barreja contradictòria on, en absolut, pot dir-se que no hi hagi moments de brillantor i inspiració amb altres d'ensopiment.

L'ensopiment, a judici del cronista, és causat per la idea d'Olivier Py de traslladar una òpera d'època, exactament del segle XVIII, a un escenari contemporani de baixos fons que acaba mostrant una estètica que no s'ajusta al context històric que requereix l'obra. Si aquest és un dels topalls d'aquesta Manon, la màgia l'assoleix, en canvi, Marc Minkowski que sembla haver fet les paus amb el públic liceista després de la seva discutida i controvertida trilogia Da Ponte de Mozart de la temporada passada. Minkowski, de nou, demostra ser un dels més profunds coneixedors del repertori francès del gènere, des de Lully fins a Debussy. Aquest coneixement no implica, automàticament, però, que tot l'enfocament acabi sempre funcionant. Si bé s'assoleixen moments de màgia, altres cauen en l'avorriment. El perquè? No crec que sigui problema de la partitura de Massenet, sinó més aviat que vam assistir a l'estrena i ben segur que el resultat anirà in crescendo.
 
No va decebre, en absolut, la participació de la parella de solistes estatunidenca formada per la soprano Nadine Sierra (Manon) i el tenor Michael Fabiano (Des Grieux), aquest darrer substituint a l'anunciat Javier Camarena. Cant solvent i segur que va demostrar conèixer a fons la veritat d'una obra molt més que alguns afeccionats que, molt segur d'ells mateixos, han tingut la valentia d'escriure des dels seus blogs que la soprano repensi la seva carrera. Contra gustos no hi ha res escrit, és clar, però comença a ser hora de demanar on és el respecte per als artistes i quins són els coneixements vocals i musicals com per anar demanant a una de les sopranos més cotitzades del moment que reformuli l'enfocament del seu treball.
 
Instal·lats en una visió de l'òpera, herència directa del divisme d'altres èpoques, considero que ens costa concebre els elencs vocals com una qüestió de conjunt. En aquest aspecte, el conjunt funciona d'allò més bé amb les aportacions dels barítons Laurent Naouri (Comte Des Grieux) i Alexandre Duhanel (Lescaut) que mostren el coneixement de quina ha de ser la seva aportació en una òpera que, malgrat no ser de les preferides del públic, juga un paper més que destacat en la història del gènere i en el reflex de la societat parisenca del moment. Quant a la resta de personatges, van estar correctes amb alguna més que millorable contribució, en especial en el trio femení de Pousette, Javotte i Rosette.

En resum, una Manon in crescendo on sobresurt el musical per sobre de l'escènic i on, una vegada més, s'obren les portes a la reflexió i a prendre consciència que no tot allò modern i traslladat al nostre temps funciona en totes les òperes. Pel que hem vist, sembla que Manon n'és el cas.
 

FITXA TÈCNICA

Jules Massenet - Manon.
Gran Teatre del Liceu.
Nadine Sierra, Michael Fabiani, Laurent Naouri, Alexandre Duhanel i altres.
Cor i Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu.
Direcció escènica: Olivier Py. Direcció musical: Marc Minkowski.
Del 20 d'abril al 3 de maig