L’amor sempre ha estat el gran tema de l’actualitat musical, sigui quan sigui que llegiu aquest article. Ja sigui a través del pop, el rock, el folk o la música urbana, artistes de totes les generacions han explorat les experiències més universals de totes d’estimar i ser estimat o deixar-ho de ser. Ara, però, ens trobem davant d’una nova tendència. El públic jove, sobretot femení, ressona especialment amb les cançons sobre ruptures i mals d’amors que canvien la pena i el sospir per una actitud molt més guerrera.

El debut de la cantautora nord-americana Olivia Rodrigo amb Sour (Geffen Records, 2021) va batre el rècord com a primera artista que superava les trenta setmanes al Top 1 i, per la seva banda, “All Too Well” (2022), de Taylor Swift, ha estat el número u de més durada de la història de la música escrita per dones, amb una nova versió que supera els deu minuts. Més recentment, la col·laboració de Shakira amb Bizarrap s’ha convertit en èxit viral només arribar als nostres auriculars, i ja ha superat els quatre-cents milions d’escoltes a Spotify. Som a l’era del despit musical, però com sona el despit a casa nostra?


Julieta i Maria Hein canten ‘Quan entro al club no et busco a tu’ al tema “Club” (2023), la primera col·laboració entre dues artistes guardonades als Premis Enderrock. Produïda pel mallorquí Plan-ET, la lletra convida a sortir de festa, ballar i cremar per oblidar tots els mals, com tantes cançons reggaepop dels últims anys, sigui Becky G o Anitta, però “Club” té alguna cosa especial. Combina el ritme addictiu d’una sala de festes, accelerat i lluminós, amb una delicadesa sonora que aconsegueix transformar en feridorament honest un clixé musical. El duet catalanomallorquí redescobreix allò tan vell de sortir a ofegar les penes.



Per contra, l’artista sabadellenca Ven’nus canta mandrosament però directa ‘I que tant de bo se t’emporti el diable’ a la lletra de “Diable”, l’últim tall del primer disc llarg, Bocaterrosa (Halley Records, 2023). La cançó té la col·laboració de Flashy Ice Cream i, tot i que deixa un petit espai a l’enyor, invoca la versió més sorneguera del despit amb un beat irònic i insistent que pitja la melodia de la cantautora. De fet, Ven’nus fa referència al so viral del Tik Tok, i el mostreja directament al final del tema, subratllant aquesta tendència tan autoreferencial i irònica que tenen les noves generacions per parlar del dolor.



Però l’exemple més càndid el trobem a “Què faig amb tu”, de Roserona, que forma part de l’àlbum Ombres d’amors perduts (Massaviu, 2023). Amb un cant que baixa per la gola com mel, la cantant de Santa Coloma de Queralt admet ‘cada dia que passa et trobo a faltar menys’, i declara que ‘ens fèiem més mal que bé’. Un despit menys agressiu, també musicalment, que oscil·la entre l’anar fent del beat i la intimitat captivadora de la guitarra, aconseguint crear un dol tranquil, si és que això existeix.


I si parlem de despit no puc evitar cantar ‘No t’enyoro, nena’ (“No t’enyoro”) d’Els Pets. O ‘7 Things I Hate About You’ (“7 Things”) de Miley Cyrus, ara que ha recuperat el to amb “Flowers”. Les ruptures sempre han estat presents en la nostra cultura, però és bonic veure com canvia la manera de tractar-les alhora que canvia la música, el llenguatge i les veus de l’escena musical.