Després dos treballs que se submergien en la cançó pop com De cero (autoeditat, 2020) i De sobretaula (Segell Microscopi, 2021), el sextet gracienc Al·lèrgiques al Pol·len vira cap a un estil més directe, descarat i ballable amb Cants, crits i baralles (Music Bus, 2023). Repassem cançó per cançó els deu temes d'aquest últim treball amb tres de les membres de la banda: Joana Subirats (veu i guitarra), Maria Riba (teclats) i Marina Rico (veu).

1. "23:57 - intro"
Joana Subirats (guitarra i veu): La intro del disc intenta representar la totalitat del disc però sense assemblar-se a les sonoritats de la resta del disc. Les energies que desprèn engloba tots els colors i emocions que té el disc. El "23:57" del títol de la cançó és l'hora en què va acabar una reunió en què vam estar tot un dia per a preparar i planificar els mesos de gravació i disseny d'aquest nou àlbum.



2. "Anestèsia total"
Joana Subirats: Ens representa molt a totes pel que diu i per la seva sonoritat. Parla sobre quan ja no pots més i col·lapses. Sobre com la rutina i l'estrès arriben a un punt de saturació que et fan estar anestesiada i ja no sentir res. Evidentment, li donem un toc de comèdia i ironia com sempre ens agrada fer per a explicar tota la història.



3. "Estrella del pop"
Marina Rico (veu): És el segon senzill del disc i és divertida i especial perquè va ser la primera cançó que vam fer que s'allunyava del que havíem fet fins ara. Al final, vam veure que era una cançó molt més descarada i que ens representava igual que De sobretaula. Parla del concepte d'estrella del pop perquè cadascú pot fer el que es proposi i ser l'estrella del pop de qualsevol àmbit de la seva vida. És un empoderament per a saber dir prou, que hi ha coses que no es poden tolerar i alhora també vol ser una crítica a l'amor romàntic.


4. "Ens estaven esperant"
Maria Riba (teclats): És una cançó progressiva a nivell musical que desemboca en una festa o en el moment àlgid d'un concert. Aquesta cançó relata un concert molt divertit on, de públic, hi ha dues persones que havien estat juntes en un passat. El concert transcorre amb normalitat, però saben que arribarà el moment que sonarà el que havia estat "la seva cançó". La progressió de la música acompanya els nervis i l'emoció que van creixent mentre la tornada instrumental compta amb un eco que repeteix que, per molt que la parella ja no estigui junta, dins la cançó, el seu amor seguirà viu. És una cançó per gaudir, per ballar, per sentir-te identificada i per jugar a endevinar de quina cançó i de quin grup del panorama musical català parla!



5. "Divendres tanca tard"
Maria Riba: És la cançó del disc amb la que més ens hem arriscat. Tant la lletra com la música i la producció són un trencament amb la resta del disc, tot i que mantenim la nostra essència. És la història d'amor entre una dona que regenta un bar i un mariner que odia el mar. El més interessant d'aquesta cançó és com hem aconseguit que la lletra de la història, les harmonies i melodies, els arranjaments i la producció casin a la perfecció. Hem barrejat un tema popular, amb harmonies i melodies de la música tradicional, una producció que combina pop, barroc i ritmes llatins i unes veus de caire experimental. Ens ho hem passat molt bé fent-la, experimentant, provant... i estem molt contentes del resultat d'aquesta cançó.



6. "L'espigó"
Joana Subirats: És una cançó especial perquè parla d'una història totalment verídica. És la cançó que toca més de peus a terra de tot el disc i la que fa d'enllaç entre De sobretaula i Cants, crits, baralles. És la història del meu pare, que explica el que li va passar quan era petit i és un retrat bastant acurat del que nosaltres com a joves vivim quan els nostres pares i avis ens expliquen històries del passat i sentim una nostàlgia que no és real perquè no ho vam viure. Parla d'aquesta curiositat per saber com eren les coses abans i com tot canvia tan de pressa i de cop s'acaba.



7. "Bombolles"
Marina Rico: És el primer senzill que vam treure del disc i compta amb la col·laboració de Maria Jaume, que ens va fer molta il·lusió que cantés amb nosaltres. Té a veure amb la superació personal i enfrontar-te a una situació difícil per deixar-la enrere. La tornada em fa molta gràcia perquè té un punt irònic i parla d'una persona que marxa d'un far -que és el seu lloc segur- i es llença al mar i s'adona que tothom està en la merda. És una manera de veure que no cal passar els moments complicats sola, sinó que molta gent et pot entendre o també ho pot estar patint.


8. "Girlband"
Marina Rico: Vol reivindicar les girlbands a Catalunya, ja que no n'hi ha moltes. Ens la dediquem a nosaltres mateixes i parla de la nostra història i del nostre llarg viatge. Parlem de les traves que ens hem pogut trobar i, amb un to còmic, transformem les crítiques en una cançó. 



9. "Nem fent"
Marina Rico: Té un significat universal perquè qualsevol persona, segons el moment en què es trobi, li trobarà un significat o un altre. A nosaltres ens pot fer pensar en les nostres amistats, en el nostre públic, en nosaltres mateixes... Parla sobre que malgrat les coses que siguin difícils, cal seguir endavant. És un cant a l'esperança i a anar fent a poc a poc per a obrir camí i arribar allà on cadascú vol.



10. "Que sí, que no és"
Maria Riba: Segurament, la cançó més divertida del disc. Vam voler acabar el disc amb un toc fresc i despreocupat i parla d'una persona enamorada que no acostuma a mostrar el que sent i aquesta cançó és la seva manera de fer-ho. La cançó està cantada amb riures, com quan parles d'aquella persona que t'agrada i no pots parar de somriure. Els sàmplers de veu que van sonant durant la cançó, més enllà de lligar gran part del disc, també volen mostrar aquesta part més despreocupada i més entremaliada de nosaltres.